Quan jo era petita la forma de jugar era diferent. A casa no vam tenir tele fins bastant tard, i quan la vam tenir era molt petitona i és clar, en blanc i negre. Recordo haver-me comprat el primer cassette de música als 14 anys aproximadament, 20 éxitos de oro dels Beatles. No hi havia ordinadors, ni consoles, ni ipods...
Els meus fills fan molt esport, els agrada sortir a jugar al carrer, normalment a jugar a bàsquet, o amb el patinet, o a passejar amb els amics. Quan estan a casa a vegades dibuixen, a temporades monten cotxets de la lego, però normalment tot el que sigui pantalles és el que més triunfa. Són 3 i entre ells es porten força bé, i juguen força estones.
M'agrada molt portar-los de càmping, que sàpiguen què és estar sense les comoditats i les distraccions de sempre. Penso que és una bona forma d'aprendre a omplir el temps lliure i que els servirà en un futur.
Aquest any, no hem estat en tenda, perquè la previsió del temps d'on anàvem, Les Landes, era força dolenta. Hem estat en un mobil home, i una casa de fusta ben reduïda.
Com sempre que hem anat de vacances vam agafar l'scrabble, i com a novetat també vam agafar el Cluedo, però aquesta vegada l'scrabble no ha sortit de la motxilla. Els primers dies van jugar al Cluedo. Però desprès vaig ensenyar-los varies coses de les que feia jo quan era petita:
- Fer argolles i formes amb l'escorça dels pins o el suro de les alzines sureres, amb l'ajut d'una navaja. Va ser fer-ne jo una, i de seguida enganxar-s'hi ells.
- Jugar a Animals, coses, plantes... Es tracta d'apuntar paraules que comencin amb una lletra de l'alfabet a l'atzar. I guanya el que va més ràpid. En aquest cas vam fer una adaptació de les normes. Són lents escrivint i per tant la ronda acabava quan tots ho teníem tot, o el màxim de coses.
L'última nit, que plovia a saco, vaig pensar que tots els jocs als que juguen normalment i la majoria d'esports que fan són molt competitius, així que vaig pensar algun joc col·laboratiu per fer amb ells. Vaig decidir fer-los explicar una història entre els tres.
Jo els posava una pregunta, tipus:
- Qui és Navi? (no posava article per no definir el sexe)
- Què li passa al Navi? (al que desenvolupava el nus ja sabia quin sexe tenia el protagonista)
- Com va acabar el Navi? (segons el nus la tercera pregunta podia variar una mica)
Ells escrivien la seva part, sense veure què havien escrit els anteriors. Un escrivia la presentació del/dels protagonistes, l'altre el nus, i el tercer el desenllaç.
Quan van sentir que es tractava d'escriure van arrufar el nas, però ho van provar.
La primera història va tenir un màxim de sis línies d'una cuartilla. Els va agradar.
La segona història va tenir unes 20 o 30 línies. Tots ells es van enrotllar molt.
Crec recordar que vam fer un total de 4 històries. Tot un èxit!
I com que estaven de molt bon humor, els vaig col·locar com si estiguessin fent una classe de risoteràpia, mentre jo rentava els plats, i es van pixar de riure durant una bona estona.
Ahir tornant els vaig preguntar com s'ho havien passat durant aquestes vacances de l'1 al 10. Van contestar 10. Bé, molt bé, estic satisfeta.
És un camí estret, amb pujades i baixades suaus, i amb alguna que altra pedra gran. L'Aleix i l'Ian no tenen masses problemes però l'Hug, que és molt prudent, puja i baixa de la bici contínuament, però s'ho passa d'alló més bé.
En arribar a la zona del polígon, reagrupació i una mica d'aigua.
I arribant al poble hem passat per un hort que té unes flors molt guapes i unes carbasses tant grans que servirien per fer carrosses per la ventafocs.
A finals de la temporada passada vaig preparar un bloc pel Club de Bàsquet de Sort. No es va publicitar ni es va actualitzar massa perquè pràcticament no hi havia temps, i la temporada estava acabada.
Avui el meu cosí ens ha convidat a dinar per presentar-nos al xic de la família.
Ahir tornant els vaig preguntar com s'ho havien passat durant aquestes vacances de l'1 al 10. Van contestar 10. Bé, molt bé, estic satisfeta.
Desprès els nens volien anar a jugar a les dunes, però al final hem anat a una platja nova, i les dunes estaven vallades. Total que han acabant banyant-se. La platja és impressionantment llarga, de fet té 152 km. No veus on s'acaba, i a sobre a les 6 de la tarda es fa una boirina que encara dificulta més la visió.
Els nens, com que es posen de peu bé i aguanten l'equilibri, han pogut anar a buscar oles més grans.
L'Hug ha tornat de seguida. Les oles més properes eren enormes i no ha pogut amb elles. Ha reculat de seguida.
Els altres dos han flipat a l'arribar al lloc de les ones. No les han trobat grans, no, les han trobat gegantines.
L'Ian ha plegat de seguida perquè s'ha fet mal. La sirga de la taula se li ha enrotllat al braç i li ha fet mal. El Julien ha trucat al metge i li he portat. Sembla que és algo muscular i prou.
L'Aleix ha continuat la classe però diu que només n'ha pogut agafar una. Massa grans...
La carretera de tornada és guai. Tota va per dins un bosc de pins i falguera. De fet al camping, al costat del nostre xalet, hi ha el mateix tipus de bosc.
Demà mirarem d'anar a l'étang Noir, que es veu que és molt maco, i segons el Julien, el nostre monitor hi ha molts ceps.
I jo... ui jo... He fet figa en una tela d'aranya enorme que hi havia, i no podia fer res... Han vingut a rescatar-me. M'han remolcat al pas anterior, amb l'ajuda d'un nen que estava esperant, i he donat mitja volta fins que he pogut baixar fins el terra. Quin cansament!!! Penso que demà no valdré per res. Tinc el braç de la fractura rascat i amb un supermorat. En comptes d'agafar-me normal, havia de fer invents per aguantar-me. Suposo que els 6 mesos d'inactivitat que porto al damunt són els culpables. A veure si em poso en forma, perquè això no pot ser. Que no tinc equilibri ho tinc clar, però una mica més de forma si que hauria de tenir-ne una mica més.
Desprès hem anat a prendre algo al llac, just davant del camping. És molt bonic i relaxant. Sembla els llacs de Finlandia. Hem donat una volta per allí, i demà seguirem.
Hi havia una parella amb aquest 2 cavalls. A l'Aleix petit li ha encantat.
Ara mateix, mentre jo estic a la sala de TV / Wifi, just davant la piscina (la foto l'acabo de tirar des de la porta, els nens estan banyant-se.
