El que perdem pel camí

Aquests dies hem canviat de pis. Posar coses a caixes va ser prou ràpid, treure-les ja és una mica més complicat. Cal trobar el lloc adequat per posar-les. Els mobles d'ara no tenen res a veure amb els de l'altre pis o sigui que cal una mica d'imaginació i segurament algun viatge a Ikea.

Tenim la mania de guardar coses. N'acumulem moltes i no sé ben bé perquè les portem amb nosaltres allà on anem. Una d'aquestes coses que guardo són agendes, de fa molts anys. Fullejant-les m'he adonat que la nostra memòria és molt selectiva i que sovint, amb el temps, les coses viscudes van "deformant-se". Hi ha noms escrits que no recordava. Alguns no recordo ni qui són, d'altres em transporten a algun ambient determinat o m'han fet recordar algun detall que tenia completament "oblidat". I ja no diguem de situacions particulars. M'ha agradat recordar exactament quin dia vaig comprar la vespa, quin dia vaig independitzar-me...

Això de la memòria és ben curiós: la química barrejada amb els sentiments donen uns resultats sorprenents.

El bloc em serveix per anar explicant algunes vivències i parlar d'alguns temes concrets, el twitter per anar comentant la jugada i compartir enllaços amb altra gent, l'agenda del thunderbird per la organització pròpia i de tota la família... Tot TIC! Penso que tornaré a agafar l'hàbit d'escriure coses a l'agenda de paper... D'aquí a uns anys m'agradarà remira-ho! A més tinc Lo Tafanari, excusa perfecte!!!