Taller de fotografia

Per aconseguir els últims dos crèdits del GMMD estic fent un taller de fotografia. M'ho estic passant super bé!
Alguna mostra:

Depenents?

Aquest matí, mentre esperava al llit que fos l'hora d'aixecar-me pensava en lo molt depenents que ens estem tornant de la tecnologia...

A casa som cinc. Tenim 3 ordinadors instal·lats, un portàtil i un altre que està mig desmuntat i no sé què fer-ne, perquè pobret ja és una mica vell. El meu home i jo ens hi passem bastantes hores, per qüestions de feina bàsicament. Els nens per jugar, però també per fer algun que altre treball, per estudiar les taules de multiplicar i per buscar dibuixos per pintar.

A part d'això pràcticament tot depén de la llum. Si no hi ha llum, no ens hi veiem, tenim fred, no...

Evidentment això no vol dir que no sapiguem fer res si tot això ens falta. Una vegada a l'any intentem anar de càmping, i sense cap mena de comoditat, i ens ho passem molt bé, per exemple.

Però el dia a dia... Avui, no sé si té alguna relació, ens hem quedat sense adsl unes quantes hores... Doncs mira hem aprofitat per endreçar, que feia dies que ho havíem de fer. Perfecte! (Per cert els de Telefònica ja es passen en pocs dies em tingut talls d'adsl bastant importants...)

Res, que m'encantaria tenir una casa domotitzada, o sigui que encara més depenent!

Moltes coses

El tinc abandonat el blog. Molt abandonat.

A vegades reflexionaria en veu alta, però prefereixo guardar-m'ho i que no surti a la llum. Perquè? doncs, no sé. Suposo que per evitar-me problemes... I mira que ja em costa, eh! A mi m'agrada dir les coses com les penso, però sé que a vegades és molt millor escoltar, comptar fins a 10 i no contestar.

Igual se m'està empegant la forma de ser dels pallaresos. No queixar-se públicament i oficialment, però si parlar pel carrer.

Jo penso que si les coses que trobes malament es diuen a qui s'han de dir i d'una forma correcte, serveixen per millorar. I tothom hauria d'estar agraït de que li fessin crítiques constructives. Segur que tot milloraria!

A vegades, però, costa encaixar les crítiques... Però, sempre et queda aquell raconet que tard o d'hora et fa reflexionar...

Tardor al Pallars

Trobo que la tardor és la millor época al Pallars. Fa temps era l'época de descans, era el període en que havia deixat d'anar al riu, i esperava anar a la neu. Ara les coses han canviat, i no és temps de descans, sinó tot el contrari.
Ja no hi ha tanta gent, molts dels comerços i establiments fan vacances, de dia la temperatura és agradable, però a la nit ja fa fred, comencen a caure les primeres nevades i els focs a terra funcionen de nou. I el paisatge..., veure els boscos ara és magnífic. Tons verds, ocres i vermells, una barreja que no es pot oblidar.

Taules? CSS?

Pel que vaig llegint per tot arreu les taules no s'haurien de fer servir per maquetar webs. He mirat com s'ha de fer mitjançant CSS... Pràcticament tot està en anglès i no és que el domini massa. Un blog recomanat pel Carlos m'ha portat a un "step by step" per convertir un lloc fet amb taules a CSS. Alguna estona me'l miraré bé.

Mira que fa dies que ho remeno, eh!, però fa falta tant de temps!

Neorural jo?

Neorurals: Persones de diversa procedència urbana que decideixen establir-se al poble.

Vista aquesta definició si, sóc una neorural. He passat de viure a una ciutat, una gran ciutat a un poble. Si. Jo sóc de la fornada dels 90.

Neorurals: Hippies, rastes, porros, poca estabilitat, integració mínima...

Ara no, no sóc neorural.

Quina mania aquesta de les etiquetes! Perquè s'ha d'etiquetar a tothom? Cada ú fa el que fa per unes raons personals, en un moment determinat i d'una forma única. Qué un grup de gent coincideixi en algo, no significa que ho hagi de tenir tot en comú. Els estudis sobre mostres petites poca cosa ens poden dir a nivell general. Les estadístiques no deixen de ser més que això: estadístiques. Hi ha tants matissos...

Burro Català

Avui m'ha arribat un missatge amb un suposat escrit d'un periodista madrileny sobre el fenòmen del burro català.

Mentre anava llegint pensava que era molt fort que algu pogués escriure algo tant heavy. I també m'han semblat igual de forts els que feia el català que contestava.

No me'n he fiat i he buscat per la xarxa. I ho he trobat. Un dels diaris citats en el missatge desmenteix la publicació de l'escrit i l'existència del periodista esmentat.

A la xarxa s'hi pot trobar de tot i més. L'autenticitat del que hi ha és si més no dubtosa. Per navegar cal tenir una mica de sentit comú, i no caure de quatre potes a tot arreu.

De totes formes aquest missatge ha sigut el responsable de que em posi el burro al weblog, al cotxe ja li portem de fa dies.