Viatjar pel món amb una Visa amb banda magnètica té el seu què! Quan la dono, d'entrada flipen pq porta la meua foto. Desprès flipen pq es amb banda magnètica. No saben ben bé què han de fer. Se la miren per aquí, per allà, i a vegades et diuen, que rares vegades en veuen.
Acte seguit no saben ben bé si surt el paper per signar o no... Comproven la signatura que faig amb la que hi ha al dors de la targeta, que per cert no hi era i el boli no hi queda...
Sembla ben bé que els spanianos (que és tal com ens diuen) vinguem d'un país del tercer món!
2 comentaris:
Fa anys, a Chioggia, prop de Venècia, el mes de novembre vaig comprar uns jerseis per a les meves filles i vaig pagar amb VISA. La botiguera va cridar el seu fill perquè li baixés la màquina per passar la visa, que tenia en el prestatge més alt. Es va excusar dient-me: "Quan acaba la temporada turística la deso fins l'any següent." I venia roba i coses que no eren gens barates!
Olga, a mi em sembla que els que estan antiquats són ells; no tan com la gent d'aquell poble italià, però. De tota manera, a moltes màquinetes de visa actual ja no cal signar perquè et fan escriure la contrasenya. Jo he d'estar ben atenta, perquè com que diu "pin", si no m'hi fixo, associo "pin" amb el mòbil i més d'una vegada he marcat els números del pin del mòbil en comptes del codi de la visa.
Publica un comentari a l'entrada