No miro mai els diaris... Només quan vaig a bars o a llocs on he d'esperar-me i estan a mà. Aquest sí, mentre esperàvem el metge a l'hospital, amb l'Hug, hem fullejat un diari que hi havia per allí...
Hem anat mirant algunes coses que ens han cridat l'atenció i en arribar a les esqueles, m'ha preguntat que què era. Li ho he explicat... I mirant, hi he vist un cosí del meu pare! Ja són casualitats!
No sé si la meua mare ho sap o no, pq just es devia morir el dia que marxava cap a la India... Ara li he enviat un correu.
Per assegurar-me de que ho escrivia tot bé, he fet l'intent de buscar-ho per Internet. I sorpresa!!! La Vanguardia té una pàgina especial per aquestes coses!
2 comentaris:
La vida está plena de casualitats, pero ja te has asegurat bé que sigui el cosi de ton pare?, no sigui que li donis un disguts a la mare que su deu estar passant molt bé a la India.
Un puesto maravellos.
Si, si, els cognoms i el nom segur!!!
Publica un comentari a l'entrada