Quan era jove, vivia a Barcelona i estudiava a la facultat, tenia 45 minuts de camí d'anar i 45 minuts per tornar. Havia d'anar caminant de casa a la parada del metro de Lesseps, agafar la línia verda fins Zona Universitària i caminar fins la facultat. És un trajecte "normal" vivint a una gran ciutat!
Ara, que visc a Sort, a vegades em surten feines a comarques veïnes. Fa anys vaig estar fent de monitora a Port-Ainé, Espot i Beret. No fa massa vaig donar un curs a Tremp i ara mateix estic donant classe a Pont de Suert.
Les distàncies no són massa grans, però les carreteres rectes, rectes, no ho acaben de ser, i sovint, per no dir quasi sempre et toca fer algun port. Ja ho té això de viure i treballar al Pirineu!
A dalt del port de Perves (1350m.) hi ha el desvio cap a Corroncui. Sempre m'ha fet gràcia el nom d'aquest poble. A la Fira de Pont en vam menjar un formatge boníssim.
Ara, fins a Pont trigo, encara no, 1 hora, depèn del trànsit que trobi, si hi ha vaques per la carretera o si hi ha radars col·locats. Però la veritat és que no em molesta! Total, són 15 minuts més que el trajecte que feia quan estudiava; les vistes són molt més agradables, és una estona que tinc per pensar, per escoltar la radio, per escoltar música, per sentir podcast d'anglès, per descansar... També ho deu fer que són feines puntuals i que les agafo perquè em ve de gust.
2 comentaris:
Estava xafardejant el teu blog i mira, trobo això de corroncui... qui fa el formatge de corroncui és el meu cosí (javier beneria de Boí) que hi té ramat des de fa molts anys.
Masde
Dons ja li pots dir que està boníssim ;)
Publica un comentari a l'entrada