Fa molts anys, bé, no tants, a casa vam probar l'Snofrix, una distribució de Linux en català, i a l'Hug, que en aquella época tenia 6 anys li encantava.
Avui llegeixo que han tret una distribució basada en Linux que es diu Qimo, que és per nens a partir de 3 anys. Llàstima que ja no tingui nens petits :)
27.2.09
Filtres
Entre feina i feina, he agafat un moment per mirar el Netvibes, que tinc abandonat de fa dies. He vist bastantes coses que m'han cridat l'atenció, una d'elles a la Vanguardia:
Però si que penso que hi ha moltes llars en que ha de ser difícil. Molta gent no té prous coneixements per poder educar en aquest terreny de les TIC (que no es limita als ordinadors, també hi entren les consoles, els mòbils, i tots els aparatets electrònics en general).
Cal fer xerrades per pares, cal fer xerrades per professors, cal tocar-ho des de l'escola, en definitiva de tot arreu.
Jo no sóc gens partidària dels filtres aquests que anomenen a la Vanguardia. Jo crec més en ensenyar als nens què està bé i què està malament. D'aprofitar allò que els convé i deixar de banda allò que no. Cal aprendre a comportar-se, a triar, no penso que la solució sigui amagar allò que no convè.
És un tema que em preocupa bastant. No per casa meua, perquè penso que els meus fills saben navegar per Internet, doncs des de fa 10 anys que s'hi mouen, i sempre n'hem parlat. Si estan connectats a Internet sempre ho fan en un lloc de pas, i de tant en tant parlem del tema.Sólo el 23% de los catalanes filtra el acceso de sus hijos a internet
Un estudio revela grandes lagunas de los padres sobre cómo proteger a los menores durante su actividad en la red | El 38% de los padres de Catalunya ignora lo que hacen sus hijos cuando navegan por internet
Però si que penso que hi ha moltes llars en que ha de ser difícil. Molta gent no té prous coneixements per poder educar en aquest terreny de les TIC (que no es limita als ordinadors, també hi entren les consoles, els mòbils, i tots els aparatets electrònics en general).
Cal fer xerrades per pares, cal fer xerrades per professors, cal tocar-ho des de l'escola, en definitiva de tot arreu.
Jo no sóc gens partidària dels filtres aquests que anomenen a la Vanguardia. Jo crec més en ensenyar als nens què està bé i què està malament. D'aprofitar allò que els convé i deixar de banda allò que no. Cal aprendre a comportar-se, a triar, no penso que la solució sigui amagar allò que no convè.
22.2.09
21.2.09
Avantatges de ser teletreballadora
Un dels avantatges més grans que trobo al teletreball és la possibilitat de poder conciliar feina i oci. I és que treballar a casa no vol dir que ho hagis de fer les 24 hores del dia, encara que tinguis una acumulació de feina important, com em passa en aquest moment. Cal saber desconnectar de tant en tant!
I què dir de Port-Ainé? Doncs que estava genial. Una mica de vent i fred dalt de tot, però la neu impressionant.
I què dir de Port-Ainé? Doncs que estava genial. Una mica de vent i fred dalt de tot, però la neu impressionant.
Més Barna
Aquest cap de setmana passat vam baixar a Barcelona una altra vegada, i és que en poc temps han coincidit moltes coses.
Dissabte vaig anar a la Jornada de Docents de la UOC. Està bé veure els companys presencialment de tant en tant. De fet va ser el primer dia que vaig veure en persona un antic company del Graduat Multimèdia i amb qui he treballat sovint posteriorment. O sigui que des de 1999 que el conec i teletreballem junts des de fa 3 o 4 anys.
En acabar vaig anar a buscar els nens i vam fer una classe pràctica per Barna. Vam agafar els ferrocarrils fins Catalunya, vam baixar fins a Colon per les Rambles i vam pujar altra vegada. Ah! i els vaig fer provar una coca de la Montserratina. Què bona!
Diumenge vam tornar a sortir, però en cotxe... El dia es va aixecar ben brom i no feva massa bo que diguem! Vam anar al Parc de l'Escortxador, a l'Estació de Sants i al Castell de Montjuich. El que més els va agradar va ser el super tobogan de Sants.
Dissabte vaig anar a la Jornada de Docents de la UOC. Està bé veure els companys presencialment de tant en tant. De fet va ser el primer dia que vaig veure en persona un antic company del Graduat Multimèdia i amb qui he treballat sovint posteriorment. O sigui que des de 1999 que el conec i teletreballem junts des de fa 3 o 4 anys.
En acabar vaig anar a buscar els nens i vam fer una classe pràctica per Barna. Vam agafar els ferrocarrils fins Catalunya, vam baixar fins a Colon per les Rambles i vam pujar altra vegada. Ah! i els vaig fer provar una coca de la Montserratina. Què bona!
Diumenge vam tornar a sortir, però en cotxe... El dia es va aixecar ben brom i no feva massa bo que diguem! Vam anar al Parc de l'Escortxador, a l'Estació de Sants i al Castell de Montjuich. El que més els va agradar va ser el super tobogan de Sants.
18.2.09
11.2.09
Espectacular
Avui ha fet la gran nevada. Uns flocs enormes, i durant molt i molt rato! Aqui a Sort no ha nevat massa, però més amunt van sumant cm i cm... Quin merder!
Lo d'aquest any és sencillament és espectacular!
Algunes fotos de Sort: http://skaps.livejournal.com/157326.html
Lo d'aquest any és sencillament és espectacular!
Algunes fotos de Sort: http://skaps.livejournal.com/157326.html
10.2.09
A mida
He fet servir la felicitació que em va enviar la Marta per Nadal. M'estic fent el 2009 a la meua mida.
Divendres, si tot va bé, serà l'últim dia que treballi al Telecentre del Pallars Sobirà. I no perquè m'hagin fet fora, com m'han dit que se sent pel carrer, no! sinó perquè vull. És una decissió que he près jo soleta.
Des de que que treballo al Telecentre m'han vingut a buscar per altres feines diverses vegades, però la veritat és que en aquells moments m'interessava més estar allí que canviar. La feina del Telecentre m'agrada molt, la tinc molt a prop de casa i em permet aprendre coses cada dia.
Però per diverses raons, que no venen el cas, aquesta vegada he decidit acceptar una nova feina. És teletreball i això em crida molt. És un somni que tenia fa temps. Teletreballar, i a més si és en un projecte interessant, doncs perfecte. Teletreballaré per una empresa a mitja jornada, i seguiré fent webs, cursos i el que calgui, com sempre.
Per una banda em sap greu pel Telecentre, i fins i tot em sento algo culpable per abandonar-lo, però per l'altra estic molt contenta i il·lusionada amb el canvi.
A veure com anirà.
Divendres, si tot va bé, serà l'últim dia que treballi al Telecentre del Pallars Sobirà. I no perquè m'hagin fet fora, com m'han dit que se sent pel carrer, no! sinó perquè vull. És una decissió que he près jo soleta.
Des de que que treballo al Telecentre m'han vingut a buscar per altres feines diverses vegades, però la veritat és que en aquells moments m'interessava més estar allí que canviar. La feina del Telecentre m'agrada molt, la tinc molt a prop de casa i em permet aprendre coses cada dia.
Però per diverses raons, que no venen el cas, aquesta vegada he decidit acceptar una nova feina. És teletreball i això em crida molt. És un somni que tenia fa temps. Teletreballar, i a més si és en un projecte interessant, doncs perfecte. Teletreballaré per una empresa a mitja jornada, i seguiré fent webs, cursos i el que calgui, com sempre.
Per una banda em sap greu pel Telecentre, i fins i tot em sento algo culpable per abandonar-lo, però per l'altra estic molt contenta i il·lusionada amb el canvi.
A veure com anirà.
7.2.09
Patacada
Aquest matí ens hem despertat amb la notícia de la mort de l'Ares. Nomès 18 anyets. Un accident de cotxe brutal.
Ara tothom parla. Que si corriven, que si no portaven cinturó, que si l'hospital més proper està molt lluny, que si...
Però el fet és que l'Ares ja no hi és. Jo la recordo rient...
Ara tothom parla. Que si corriven, que si no portaven cinturó, que si l'hospital més proper està molt lluny, que si...
Però el fet és que l'Ares ja no hi és. Jo la recordo rient...
6.2.09
BCN 5 - Cosmocaixa
I l'última entrada en referència al cap de setmana Barcelona, que ja veieu que va ser prou profitós, tot i ploure continuament la dedico al Cosmocaixa.
Hi vam anar a veure la final de la Lliga dels robots de la Lego, però va ser on vam estar menys temps.
Van voler baixar al bosc i a la sala d'experimentacions... De fet vam arribar a les 10 i algo, i no els vaig poder treure fins a les 2 i pico. I és que els encanta veure i tocar...
Hi vam anar a veure la final de la Lliga dels robots de la Lego, però va ser on vam estar menys temps.
Van voler baixar al bosc i a la sala d'experimentacions... De fet vam arribar a les 10 i algo, i no els vaig poder treure fins a les 2 i pico. I és que els encanta veure i tocar...
5.2.09
BCN 4 - Res al plat
Desprès del parc Moragues, vaig deixar els nens a casa amb els meus pares i jo vaig anar a un dinar amb els companys de bàsica. Just abans dels 40 ja n'havíem fet un, i ara un altre. I és que la veritat és que ens va agradar a tots.
És curiós veure una gent que fa quasi bé 30 anys que no veus, i et fa l'efecte, que t'has perdut una part de la seua vida, però segueixen sent els mateixos de sempre. Aquests primers anys penso que són molt importants, i suposo que el fet d'haver anat a una escola com el Nausica hi ha ajudat molt.
Feiem moltes sortides, anàvem al poli de la Salle, estudiavem en català, feiem moltes activitats avançades per l'època, i pel que sembla vam sortir tots prou bé.
Va haver-hi un detall al restaurant que ens va fer gràcia. L'Erika va dir que no podia deixar res al plat, i és curiós, perquè a mi em passa el mateix. No sé si és algo que ens ve de casa o de l'escola, però és algo característic, he conegut molta gent que sempre deixa quatre coses, o un tros de pa, o el que sigui. El fet és deixar-hi algo.
Desprès d'aquest comentari vam estar recordant l'hora de menjador. A la classe de la senyoreta Núria, el fricandó, el potaje, les patates fregides...
És curiós veure una gent que fa quasi bé 30 anys que no veus, i et fa l'efecte, que t'has perdut una part de la seua vida, però segueixen sent els mateixos de sempre. Aquests primers anys penso que són molt importants, i suposo que el fet d'haver anat a una escola com el Nausica hi ha ajudat molt.
Feiem moltes sortides, anàvem al poli de la Salle, estudiavem en català, feiem moltes activitats avançades per l'època, i pel que sembla vam sortir tots prou bé.
Va haver-hi un detall al restaurant que ens va fer gràcia. L'Erika va dir que no podia deixar res al plat, i és curiós, perquè a mi em passa el mateix. No sé si és algo que ens ve de casa o de l'escola, però és algo característic, he conegut molta gent que sempre deixa quatre coses, o un tros de pa, o el que sigui. El fet és deixar-hi algo.
Desprès d'aquest comentari vam estar recordant l'hora de menjador. A la classe de la senyoreta Núria, el fricandó, el potaje, les patates fregides...
3.2.09
BCN 3 - Parc Moragues
Cap al migdia del dissabte, desprès d'haver estat al Parc Güell, i d'haver recorregut mitja Barcelona en cotxe, sota la pluja, vam aprofitar per anar a mirar, i comprar, roba en una botiga de roba surfera que hi ha prop de casa els meus pares, i vam arribar-nos al Parc Moragues, per si a la tarda no plovia, els nens hi poguessin anar sols.
El Moragues era el parc on anàvem de petits. Estava entre el cole i casa. Quan erem petits ens hi passavem les tardes. Tantes hores tancats a aquells pisos tant petits debia ser difícil. Hi havia una pista de patinar d'aquelles rodones i molta sorra per jugar.
De més grans, també hi anàvem, però sense les mares, i a fer altres coses...
Dissabte vaig veure que ja no hi és la pista de patinar. Hi ha tot de jocs molt guapos pels més xics, estava tot molt moll, però els meus fills s'ho van passar bé. Llàstima que a la tarda va ploure tota l'estona i no hi van poder tornar.
Estava moll, però era igual.
Recordeu els iogurts enganxats per una cordeta, per comprovar que el so arribava d'un lloc a l'altre? Doncs això és el mateix, però amb els extrems molt més allunyats.
Practicant Braille.
El Moragues era el parc on anàvem de petits. Estava entre el cole i casa. Quan erem petits ens hi passavem les tardes. Tantes hores tancats a aquells pisos tant petits debia ser difícil. Hi havia una pista de patinar d'aquelles rodones i molta sorra per jugar.
De més grans, també hi anàvem, però sense les mares, i a fer altres coses...
Dissabte vaig veure que ja no hi és la pista de patinar. Hi ha tot de jocs molt guapos pels més xics, estava tot molt moll, però els meus fills s'ho van passar bé. Llàstima que a la tarda va ploure tota l'estona i no hi van poder tornar.
Estava moll, però era igual.
Recordeu els iogurts enganxats per una cordeta, per comprovar que el so arribava d'un lloc a l'altre? Doncs això és el mateix, però amb els extrems molt més allunyats.
Practicant Braille.2.2.09
BCN 2 - Parc Güell
Ja feva dies que els nens deien que volien anar al Parc Güell. No hi havien estat mai, i això de veure el drac els feva gràcia. Total, que dissabte al matí vam agafar el cotxe i hi vam anar. Sort que hi vam anar en cotxe, perquè quan feia poc que hi erem va començar a ploure. Vam tenir temps de passejar-hi una mica i veure lo principal, però un altre dia hi tornarem.Desprès, sempre dins el cotxe pq no parava de ploure, vam passar per la Sagrada Família, vam baixar per les Rambles fins a Colon, i vam pujar cap a casa. Quan faci bo un dia agafarem els autobusos aquells de guiris. També fa temps que ho diem. Jo sóc de Barcelona, però els nens els queda moltes coses per veure encara.
1.2.09
BCN 1- Petards
Aquest cap de setmana hem estat a Barcelona. Ara ja no anem a Sta Perpètua, sino que anem a la ciutat. Follón per aparcar, poc espai al pis, però pels nens és tot una aventura. Això de tenir Barcelona tant a mà els agrada, és una novetat per ells.
Aquest cap de setmana provocarà més d'una entrada al bloc. Així que començo.
Resulta que obren una botiga nova, just al costat de l'entrada de casa els meus pares. És una botiga que no estava oberta des de que jo era petita. Està entre l'entrada dels veïns (42 pisos) i l'entrada d'un parking, i per darrera limita amb una impremta. Només té la sortida del carrer, no té pati ni cap finestra.
Al principi els veïns estaven intrigats amb què hi posaven, però un bon dia el president va rebre una carta on se li notificava que la botiga era una botiga de petards i que tenia x dies per al·legar si ho creia convenient. Lo bo del cas és que la botiga, com podeu veure, ja està quasi bé a punt d'estar llesta, i per tant deu tenir tots els permisos en regla. I té bastants rètols de prohibit fumar, i un extintor...
Els veïns estan esverats, i han posat les al·legacions oportunes, han posat pancartes, estan recollint firmes i han posat escrits al diari. Espero que els facin cas i no l'arribin a obrir.
Aquest cap de setmana provocarà més d'una entrada al bloc. Així que començo.
Resulta que obren una botiga nova, just al costat de l'entrada de casa els meus pares. És una botiga que no estava oberta des de que jo era petita. Està entre l'entrada dels veïns (42 pisos) i l'entrada d'un parking, i per darrera limita amb una impremta. Només té la sortida del carrer, no té pati ni cap finestra.
Els veïns estan esverats, i han posat les al·legacions oportunes, han posat pancartes, estan recollint firmes i han posat escrits al diari. Espero que els facin cas i no l'arribin a obrir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)