Aquest matí ens hem despertat amb la notícia de la mort de l'Ares. Nomès 18 anyets. Un accident de cotxe brutal.
Ara tothom parla. Que si corriven, que si no portaven cinturó, que si l'hospital més proper està molt lluny, que si...
Però el fet és que l'Ares ja no hi és. Jo la recordo rient...
2 comentaris:
visita
www.dimonivermell.blogspot.com
ja me diras algo
Jo encara estic que no m'ho crec. El Fèlix i jo, quan ens ho van dir, ens vam quedar muts, no hem pogut pujar per acomiadar-nos, o pujaven els meus pares i pujavem nosaltres (no hi volia dur a les nenes), així que van pujar ells. Com bé dius Olga, sempre reia. Mare meva, encara recordo a la Carmen embarassada d'ella....
Publica un comentari a l'entrada