Ja feva dies que els nens deien que volien anar al Parc Güell. No hi havien estat mai, i això de veure el drac els feva gràcia. Total, que dissabte al matí vam agafar el cotxe i hi vam anar. Sort que hi vam anar en cotxe, perquè quan feia poc que hi erem va començar a ploure. Vam tenir temps de passejar-hi una mica i veure lo principal, però un altre dia hi tornarem.Desprès, sempre dins el cotxe pq no parava de ploure, vam passar per la Sagrada Família, vam baixar per les Rambles fins a Colon, i vam pujar cap a casa. Quan faci bo un dia agafarem els autobusos aquells de guiris. També fa temps que ho diem. Jo sóc de Barcelona, però els nens els queda moltes coses per veure encara.
1 comentari:
El parc Güell és el parc de la meva infantesa. Hi vivia a prop i ens hi duien sovint, a mi i als meus germans. Ens havíem fet tips de jugar a fet i amagar entre aquelles columnes que suporten la plaça i ens pujàvem damunt del drac i jugàvem amb la sorra de la plaça.
A la plaça del parc Güell vaig fer una de les primeres fotos de la meva vida. Vaig dir al meu pare que volia fer-los una foto, a la meva mare i a ell, asseguts en el banc de trencadís que envolta la plaça i em va deixar la càmera.
Recordo molt bé la foto: a un extrem, la meva mare i un trosset del meu pare i al bell mig, un home completament desconegut. Quina mala punteria que vaig tenir!
Publica un comentari a l'entrada