Dissabte passat, quan vaig parar a la farmàcia a buscar l'antibiòtic vaig sentir que li deien a un client que ja no venien termòmetres de mercuri. Ho havien prohibit feia uns mesos.
Sempre m'han agradat els termómetres de mercuri. Són com algo màgic... Els sacseges per que baixi tot el mercuri, te'l poses sota el braç i al cap d'uns minuts ja pots llegir la temperatura... A vegades costa de veure-ho, però tenien la seva gràcia.
No fa massa en vaig comprar un... i va i aquesta setmana el trenco! Ja se sap quan una està malalta està més patosa de lo normal!
Total que el vam portar a la farmàcia i en vam comprar un de digital d'aquests que fan bip-bip quan tenen la temperatura fixada... De moment no he pujat de 35.7
4 comentaris:
Quan era petita, m'agradava que es trenqués el termòmetre (no crec que a la meva mare li fes molta gràcia, però). El mercuri sortia en forma de boletes i si les apropaves les unes a les altres s'anaven ajuntant i fent-ne una de més gran.
No sé si aleshores se sabia que el mercuri era tòxic (per força devien saber-ho; els miners d'Almadén acabaven tots tocats, "azogados", en deien), però no s'hi donava importància.
És veritat, jo ja no n'he tornat a veure'ls més... me'n recordo que quan era petit jugant a metge (desfermant una vocació que mai tindria) se'm va trencar un, i quan li vaig dir a la meva mare, em va soscavar una bronca que encara avui malgrat els anys recordo...
penso: (no volia que fos metge) jejeje
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Veig que això de la temperatura ja ho temps dominat. Me n'alegro.
Marta
Quina mania de prohibir!! Tantes coses que fan mal de debò i aquelles no les prohibeixen, no... :(((
Publica un comentari a l'entrada