Quan vaig anar a buscar l'Hug als campaments em va dir que m'havia comprat un record, que era una caixa per posar llapissos.
Ahir quan vam arribar a casa m'ho va donar. Era una caixa quadrada on podia guardar com a màxim llapissos de l'ikea.
Desprès a la nit, ja amb més calma, em va demanar la caixa per posar-hi els llapissos. Va anar a on guardo els llapissos de memòria i els hi va posar. Evidentment aquests llapissos si que hi caben!!!
Diferències entre immigrants digitals i nascuts digitals!!! Un llapis per mi no és el mateix que un llapis per l'Hug.
2 comentaris:
La història de la caixa per als llapis m'ha fet recordar una anècdota que em va explicar un amic metge, un senyor que ja fa temps que està jubilat. És pediatra i quan exercia, perquè les receptes s'entenguessin, les feia amb la màquina d'escriure. Un dia, un vailet a qui havia visitat se'l mira mentre ell feia la recepta i diu, tot sorprès, a la seva mare: "Mama, a l'ordinador del doctor li falta la pantalla!"
Molt bo això de la caixa! Jo també hi hauria posat llapis de colors...
Publica un comentari a l'entrada