Casualitats!
Ara m'hi fixo, que a la banda esquerra, es veu la meua mà disparant... Ja ho podrien haver escapçat....
Jo vaig tancar més el pla, perquè no podia posar-me més cap a la dreta, i perquè hi havia al meu fill al davant meu... Se li veu el serrell...Vam disparar al mateix moment... El Josep Maria (el de blau) està igual, i la noia del darrera, amb jaqueta granatosa, està fent el mateix gesto.
2 comentaris:
D'això se'n diu serendípia, no?
Ostres! el meu vocabulari és molt limitat!
Ho he buscat a la wikipedia: Diuen que a l'any 1754 Horace Walpole va ser el primer a parlar de la serendípia sota els efectes de la lectura d'un conte de fades protagonitzat pels tres prínceps de Serendip. Feien descobriments per accident de coses que no s'havien plantejat mai.
Ja he après algo nou, però dubto que recordi aquesta paraula. La trobo difícil! ;)
Publica un comentari a l'entrada