- Quan parlo per telèfon amb algú castellà i he de dir un número de telèfon, l'he d'apuntar i llegir, sinó, no el dic bé.
- Si he de copiar un text escrit al processador de textos, no el puc dir mentalment. Ha d'anar directe de la vista als dits. No sé si ho podeu entendre el que vull dir, però us asseguro que em passa.
- Si em ve algun anglès al Telecentre no m'hi entenc. Intento dir-los alguna cosa, i la paraula em surt en català, castellà i francès, però en anglès dificilment. A més quan ja la tinc no m'entenen. Ho he d'escriure, llavors cap problema.
He fet francès durant tota la bàsica, al cole i a l'institut français. Però el primer de perfeccionament ja no me'l vaig treure. Els meus pares ens van portar a unes colònies a Llo, i vaig agafar força soltura. Però la falta de pràctica es nota. Sóc capaç d'entendre pràcticament tot el que em diuen, i parlar, amb dificultats, però encara em defenso.
L'anglès l'he estudiat de 4t de bàsica a COU, he fet anglès tècnic durant els estudis de telecos tècnic, i a l'institut de Sort en el cicle formatiu d'administratiu que vaig fer ja de gran. Cada dia llegeixo anglès, i alguna vegada he escrit algun mail en anglès i m'han entès. Les dificultats més grans que tinc és entendre'l (només entenc els que parlen anglès tipus jo, japonesos, catalans, castellans, francesos...) i parlar-lo diria que ho porto fatal.
No sóc gens llençada. Hi ha gent que li fot morro i si cal s'inventa paraules, però s'entenen amb tothom. Jo no. Jo em tallo, i si ho intento i no m'entenen passo de tornar-ho a provar. Em fa vergonya suposo.
Aquest any anirem de vacances lluny de Catalunya i necessitarem l'anglès. Tinc dues opcions:
- Fer-me la muda i anar tot el dia amb una llibreteta i un boli
- Apuntar-me a classes de conversa intensives amb algú per perdre la por i llençar-m'hi.
A veure si m'hi poso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada