Graduació UOC

Ja està! ja ha passat l'acte de graduació. Em feia una mica de cosa perquè no sabia ben bé què m'hi trobaria, mai he estat en un acte d'aquests perquè fins ara no havia acabat mai cap carrera, i la veritat és que aquestes coses em sonaven a pel·licula americana.

Hi vaig anar sola al final, l'Aleix tenia classes i pels nens em vaig imaginar que seria un rotllo patatero. I menys mal perquè de les 12.15 que va començar fins les 14.30 deu n'hi dó!

L'acte va consistir en tres parlaments, dos intervencions musicals i l'inacable lliurement de títols.

Quanta gent que es gradua a la UOC! Per primera vegada em vaig sentir al meu lloc dins la UOC, com aquell qui diu! Per primera vegada estava rodejada de companys catalans, se'ns dirigien a tots en català, i més o menys intentàven posar-nos al paquet de tots! Això si el titol que em van donar ahir (que és un de carton piedra, crec) està en castellà.

Em vaig trobar amb gent de la primera época i ens ho vam passar bé. Em va agradar força.

El més emotiu de tot l'acte va ser el parlament del rector. En l'última frase que va pronunciar es va emocionar, i els aplaudiments amb tothom de peu van durar molta estona, però molta! Crec que l'home ho ha portat molt bé i ha fet pujar una universitat nova del no res, evidentment que amb l'ajut de molta gent, però té molt mèrit. Em sap greu que plegui però està clar que les coses han d'anar canviant... A veure cap a on...

De fotos no en vaig fer perquè anava sola, però en penjaran al Campus a mitjans de mes. Si són potables, en penjaré alguna.