Que durant més d’un segle donar l’alto hagi estat privilegi de la guàrdia civil no significa que alto sigui un castellanisme, car ve del verb alemany halten, que vol dir 'detenir, aturar'. En canvi, ja és molt més difícil de saber per què allò que cal aturar, quan es tracta de tallar l’argumentació o la protesta d’un altre, és precisament el raig de mongetes. ¿Potser perquè deixin lloc al plat per a la botifarra? Una expressió sinònima d’aquesta, però d’origen molt més obvi, és la interjectiva «Para el carro!». A totes dues, això sí, els nous temps els estan donant l’alto.
Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 13
—Alto les seques, mestre! ¿On aneu tan rabent, si es pot saber?
Jaume Fuster, Les claus de vidre (Barcelona: La Magrana, 1984)
1 comentari:
Tinc una versió que sembla escau lògica. Serà la de la taverna on també se servia quelcom de menjar i el mosso, cridant, el demanava a la cuina, tot dient, en aquest cas: -Un plat de seques per un senyor que es porta el pa!
El client, molest pel comentari, s'alçà i sortí. El mosso tornà a cridar:
-Alto les seques! que el senyor s'ha agraviat i ha marxat.
I des aleshores que roda la dita.
Publica un comentari a l'entrada