2.1.11

Lo Roïgó

Els llibres de la col·lecció CAMBULETA són contes destinants a infants, de diferents edats, escrits en el dialecte propi del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça. Sempre porten un CD per a poder-los sentir.
La col·lecció conta ja amb quatre títols: CANTALLOPS; UN DIA AMB L'ÀSSUA, LO PADRÍ JAMES i JEP LO LLARG I L'ESTEL POLAR i aquesta tarda s'ha presentat Lo Roïgó a Sort.
Ja fa un ramat d'anys, a Espós, un poplet molt xic del Pallars, hi visqueve un col·leccioniste de paraules que la gent coneixeve amb lo nom de lo Roïgó. Lo Roigó ere un nen aixorruvit i xarraire que no podive astàs de dir una cosa u atra quan se trobave amb algú pel carrer.

Lo Roïgó tenive molts amics que, com ell, tamé col·lecionaven coses. A la Valença li agradave col.leccionar cromos. En tenive una bona montera, prò els que més goi li feven eren els d’animals. En guardave de galls fers, de fegines, de tocinos fers, de singratalles, de paniquelles, de puputs, de mussols, de balenes (... l'Esteve, en canvi, es tornave boig per les txapes de les ampolles de beguda. Tot lo sant del dia ampaitave l’Eusebio, l’amo del bar del pople, per pidolar-li les txapes de les llimonades, de les cocacoles o dels cacaulats. Prò lo Roïgó encaratenive una fal·lera més peculiar: li agradave caçar... paraules! Sí, sí, com hu sentiu! PARAULES!

D'aquesta manera comença el cinquè conte de la col·lecció Cambuleta escrit per Marta Lluvich i il·lustrat per Marc Sans. Tal com passa en tots els títols de la col·lecció inclou un cd on s'explica el conte i es poden escoltar les aventures de lo Roïgó. Albert Subarroca hi ha posat la veu.

Cada any en treuen un i la presentació sempre és tot un èxit! Avui hi hagut lectura amb interpretació d'uns nens i espectacle de les Ntelades, que com sempre, han estat espectaculars.
Durant la lectura hi ha hagut una pluja de paraules. Molta gent n'arroplegat unes quantes i se les han emportat cap a casa. Les que tinc jo a la butxaca: estoledor, rogle, taupa, perna, bornal, eixarravada.











1 comentari:

Pakiba ha dit...

Bonic,molt bonic,si seyor,les tradicións no es tener que perdre mai.