L'aereoport d'Edinburgh enorme. Així que hem arribat al lloc de les maletes, ja donaven voltes.El cotxe al principi molt raro. M'he donat algun cop al braç de la porta, buscant el canvi, però bé. El freno de mà està molt lluny! I el conduir per l'altre costat una mica estressant, però de moment cap susto.
Ens ha costat una mica bastant trobar l'alberg. No portavem cap mapa de la ciutat i, com Barcelona, tot està en obres. He rigut al veure el primer cartell que indicava, Diversion, i fletxeta.
Hem pogut aparcar darrera mateix de l'alberg, en una zona "blava". Però sense cap cost com aquell que diu, perquè només es paga abans les 17.30.Hem donat una volta, i hem flipat bastant. Els edificis, la gent, els taxis, els autobusos, algunes cabines vermelles, els semàfors, el look left i right, l'estació de tren, els polis, les gavines...
I hem sopat a.... Pizza Hut! això d'anar amb nens llepafils ja ho té això!
I l'anglès!! Quin desastre. No entenc res del que em diuen... M'hauré de fer passar per sorda. Aniré amb una llibreta i que m'ho apuntin tot! Llavors no tindrè tants problemes.... Quin desastre. Tants anys estudiant per ser una negada.He de fer el que sigui per venir un mes seguit i posar-me les piles de veritat!
3 comentaris:
Coi, què bé que assumeixes els desplaçaments, quina enveja! ;)
Que us ho passeu bé!!! :)))
eeei, quina enveja Escòcia!!! jo vaig viure 3 mesos a Glasgow, que per cert no té res a veure amb Edimburg, però també té el seu encant. Olga, no et desmoralitzis pq jo tot just vaig començar a comunicar-me "correctament" al cap d´un mes i mig de voltar per aquelles terres. Parlen molt ràpid, amb molt argot i junten moltes paraules, res a veure amb l´anglès d´acadèmia. Bé família molts records i que us ho passeu molt bé per aquelles terres meravelloses.
whisky= eva arcalís. Ho he posat una mica complicat amb el nom eh? era el de la meva gossa.
Publica un comentari a l'entrada