Avui hem anat a dinar a la muntanya. Hem pujat una mica més amunt del Refugi de les Comes de Rubió. Està bonic, bonic... Molta aigua per tot arreu i molt verd.
A la vora del riu hi havia unes flors liles que m'han cridat l'atenció, perquè no n'hi havia masses. Penso que deuen ser pensaments pirinencs, però no n'estic del tot segura.
L'aigua estava claríssima i segur que freda. L'Hug al cap d'un moment d'arribar hi ha caigut ben estirat.
Alguns arbres estan morts, però m'agrada mirar-me'ls.
Hi ha poques flors, però alguna papallona dels cards voleiava per allí...
Els responsables de les poques flors segur que són aquestos d'aquí baix... Han vingut a veure'ns a última hora, i com sempre tant xafarders que els hem tingut de parar els peus, sinó haguessin posat el morro a la motxilla i la bossa del menjar.
Demà hi volen tornar... Ens quedarem una mica més abaix perquè el riu té més aigua i els va millor per jugar amb els
foamies (maquetes de kayaks que es fan amb fusta o amb foam)
Avui transformaven els de l'any passat al model que els agradaria tenir ara mateix: una
jakson!
A la vora del riu hi havia unes flors liles que m'han cridat l'atenció, perquè no n'hi havia masses. Penso que deuen ser pensaments pirinencs, però no n'estic del tot segura.
L'aigua estava claríssima i segur que freda. L'Hug al cap d'un moment d'arribar hi ha caigut ben estirat.
Alguns arbres estan morts, però m'agrada mirar-me'ls.
Hi ha poques flors, però alguna papallona dels cards voleiava per allí...
Els responsables de les poques flors segur que són aquestos d'aquí baix... Han vingut a veure'ns a última hora, i com sempre tant xafarders que els hem tingut de parar els peus, sinó haguessin posat el morro a la motxilla i la bossa del menjar.
Demà hi volen tornar... Ens quedarem una mica més abaix perquè el riu té més aigua i els va millor per jugar amb els foamies (maquetes de kayaks que es fan amb fusta o amb foam)
Avui transformaven els de l'any passat al model que els agradaria tenir ara mateix: una jakson!
5 comentaris:
Gràcies per regalar-nos la vista amb aquestes fotos tan boniques. Pel que fa a la flor, mirant en el llibre de Josep Vigo que vaig comentar fa uns mesos en el bloc, n'he vist una que m'ha semblat que podia ser-ho, perquè és en el capítol de vegetació de les fonts i rierols: la viola d'aigua o pingüícula de flor gran (/Pinguicula grandiflora/).
Sin busques a Google imatges en podràs veure moltes fotos. La que gairebé m'ha convençut, encara que tingui la flor més fosca és aquesta
http://tinyurl.com/lrwwgm
en què es veu que la flor està com penjada i té un esperó a la part del darrere.
Recordes si les fulles de la base eren enganxoses? Perquè si és aquesta planta, és una planta insectívora. Segons explica Vigo. en les fulles de la base queden atrapats petits insectes que són digerits lentament, més per l'efecte de la fermentació de certs bacteris que no pas per les secrecions de la planta.
Doncs si, deu ser la viola d'aigua. Em va despistar que les que vaig veure tenien el centre molt blanc, i al llibre que jo tinc no es veu tant blanc. Però ara mirant al google vec que si... No m'hi vaig fixar en les fulles d'abaix. Un dia d'aquests agafaré la moto i aniré a mirar-ho... Ja tinc excusa per fer una passejadeta :)
Olga, no aneu errades. És la viola d'aigua, la flor és inconfundible. Suposo que la Pinguicula grandiflora, però sense les fulles no t'ho podria assegurar. És una planta carnívora de llocs molt humits. Els insectes s'enganxen a les seves fulles i serveixen com a complement alimentari ja que acostuma a viure en lloc pobres en nutrients. Si vols, fa pocs dies vaig fer justament un escrit sobre la viola d'aigua i la dròasera, l'altra carnívora de casa nostra.
http://nuriatomas.blogspot.com/2009/06/les-nostres-carnivores.html
gràcies Núria! El pròxim dia em fixaré amb les fulles.
Tens tota la rao sobre les poques flors,les responsables son els caballs, a mes de xafarders ,son com Atila
Publica un comentari a l'entrada