19.4.09

L'art de comunicar

Divendres vaig acompanyar els meus pares a l'acte central per commemorar el dia mundial del Parkinson que van tenir lloc a la Fundació Once de Barcelona i que organitzva l'Associació Catalana del Parkinson.
Em va donar temps d'escoltar 3 ponents diferents. Tots ells explicaven diferents aspectes relacionats amb la malaltia amb l'ajut d'una presentació.
Tots ells van fer servir el mateix ordinador, amb windows, i les presentacions estaven fetes amb PowerPoint. En general les presentacions eren text i alguna que altra imatge (ressonàncies, gràfics i taules). En algunes de les pantalles el text es llegia bé des del final de la sala, però la gran majoria no... Això que una de les coses que explicaven que els passava als pacients d'aquesta malaltia és que no hi veuen massa bé i seguir una conversa o explicació els costa una mica segons com, i els acompanyants, no tots, però una bona part ja no són de la primera volada, i la seua vista no és la més fina que diguem...

Cal mirar-se el que diu Garr Reynolds

1 comentari:

La lectora corrent ha dit...

El powerpoint éds una eina molt útil si s'empra bé, però molta gent no ho ha entès.

Per una part hi ha els qui basen la seva presentació exclusivament en el poewrpoint i si falla la tècnica no són capaços de tirar endevant (he vist fins i tot sospendre una conferència perquè no funcionava el powerpoint!)

També hi ha qui escriu en la pantalla el mateix que va llegint i aleshores penses si t'has equivocat i potser és una conferència per a persones analfabetes o sordes.

D'altres omplen la pantalla amb dades que són tan petites que només la gent de les primeres files poden llegir-les (com dius que passava aquest dia).

Fer un powerpoint no és difícil, però fer-lo acuradament pot fer perdre molta estona.