El dimarts passat vaig acompanyar els meus pares al poli a veure un concert que organitzava La Mañana. A mi no em va agradar massa, tot i que segur que tocàven i cantaven molt bé. Però la veritat, prefereixo altres coses.
Bé el cas és que l'endemà, a última hora, ens van dir que les meus pares sortien en una de les fotos que havíen publicat. Com que el meu pare anava amb la cadira, es van assentar a primera fila, al lloc que hi ha reservat pels minusvàlids, just al costat de les "autoritats".
Ens vam llegir l'article aquest, i d'altres que han anat sortint, i em va fer gràcia l'autobombo que es fa el diari. Deia que havia sigut un gran éxit de públic, quan el pati de butaques estava més aviat buit.
No sé si és que a els altres llocs encara hi va menys gent, o és que exageren expressament. Clar que veient que diuen que Colom va parlar, quan només va parlar l'Agustí, em decanto més per la segona...
Penso que la premsa s'hauria d'ajustar més a la realitat.
31.8.08
No costa massa...
Rosendo acaba de penjar retalls de premsa al Sortactual, i vec que en un surt la Ceci. Parla dels interins... No diré res, perquè aquest tema és molt i molt llarg... Però si que m'he fixat amb la foto de la Ceci. Pobreta sembla un dimoni amb aquests ulls vermells... No sé qui ha fet la foto, però abans de publicar-la, no costaria massa corregir els ulls vermells. Hi ha mil eines per fer-ho (photoshop, gimp, picnik...) i no costa ni 2 segons.
Balanç... positiu
El cap de setmana ha estat variat i, en conjunt, agradable. Podria haver-me enfadat, podria haver estat de mala gaita, podria haver-me amargat... Però no, m'havia proposat passar-m'ho bé i desconnectar, i ho he fet.
Divendres em vaig quedar en pana just a l'entrada de Molins. Dintre de la desgràcia, vaig estar de sort. Ja havia deixat els meus pares a casa seua i just va petar en un lloc que hi havia una zona de terra al costat de la carretera. Mentre esperava la grua vaig poder sentir musiqueta i llegir.
Si m'hagués passat una estona abans la cosa hagués pogut ser molt pitjor... Així que contenta! El cap de setmana va seguir tal com havia d'anar...
Dissabte vam anar de compres a Molins i a Barcelona i a la nit vam sortir, per celebrar els aniversaris de dos dels amics de la Meri, el Figue i la Susi. Vam anar al Quebec, un restaurant proper a la Plaça Sant Jaume, i desprès al Harlem. El restaurant estava prou bé i el jazz club aquest molt poc animat, però distret. Passejar per la ciutat a la nit, amb bona temperatura i amb poca gent és molt agradable. Feia molt de temps que no ho feia.
Aquest matí el Racc m'ha posat un taxi per tornar a casa. El taxista no era jove ni guapo, però si molt simpàtic i agradable. Hem tingut conversa quasi bé tot el viatge, i hem estrenat la carretera d'Àger. Està prou bé. Molt millor que el Doll. L'únic que em sap greu és que ara no passarem per Camarassa per poder agafar pizza... Aquesta gent ho notarà.
I ara a la tarda he recuperat hores de son, he netejat i endreçat, he tingut un susto al pensar-me que al pis del costat hi havia foc (i resulta que era un altre veí que cremava papers (?), i ara, sentint la KissFM, que m'ha recomanat la Meri, veient com plou, llampega i trona, acabo de passar la tarda sola i tranquila.
En definitiva, bon cap de setmana, i ara arribaran els nens que fa més de 15 que no els tinc! Espero que aquest dies que tenim de vacances ens ho passem molt bé!
Divendres em vaig quedar en pana just a l'entrada de Molins. Dintre de la desgràcia, vaig estar de sort. Ja havia deixat els meus pares a casa seua i just va petar en un lloc que hi havia una zona de terra al costat de la carretera. Mentre esperava la grua vaig poder sentir musiqueta i llegir.
Si m'hagués passat una estona abans la cosa hagués pogut ser molt pitjor... Així que contenta! El cap de setmana va seguir tal com havia d'anar...
Dissabte vam anar de compres a Molins i a Barcelona i a la nit vam sortir, per celebrar els aniversaris de dos dels amics de la Meri, el Figue i la Susi. Vam anar al Quebec, un restaurant proper a la Plaça Sant Jaume, i desprès al Harlem. El restaurant estava prou bé i el jazz club aquest molt poc animat, però distret. Passejar per la ciutat a la nit, amb bona temperatura i amb poca gent és molt agradable. Feia molt de temps que no ho feia.
Aquest matí el Racc m'ha posat un taxi per tornar a casa. El taxista no era jove ni guapo, però si molt simpàtic i agradable. Hem tingut conversa quasi bé tot el viatge, i hem estrenat la carretera d'Àger. Està prou bé. Molt millor que el Doll. L'únic que em sap greu és que ara no passarem per Camarassa per poder agafar pizza... Aquesta gent ho notarà.
I ara a la tarda he recuperat hores de son, he netejat i endreçat, he tingut un susto al pensar-me que al pis del costat hi havia foc (i resulta que era un altre veí que cremava papers (?), i ara, sentint la KissFM, que m'ha recomanat la Meri, veient com plou, llampega i trona, acabo de passar la tarda sola i tranquila.
En definitiva, bon cap de setmana, i ara arribaran els nens que fa més de 15 que no els tinc! Espero que aquest dies que tenim de vacances ens ho passem molt bé!
Despoblació
Acabo d'actualitzar el padró a la web de l'Ajuntament de Sort. Quan actualitzo les dades "matxaco" les anteriors i per tant els usuaris no poden fer comparacions.
En dos mesos ha baixat bastant el padró i m'ha sobtat. El padró no s'ajusta a la realitat, perquè hi ha molta gent que és fora que segueix empedronada aquí i al revés, gent que viu aquí segueix empadronada al seu lloc d'orígen. És algo que no he entès mai.
En dos mesos ha baixat bastant el padró i m'ha sobtat. El padró no s'ajusta a la realitat, perquè hi ha molta gent que és fora que segueix empedronada aquí i al revés, gent que viu aquí segueix empadronada al seu lloc d'orígen. És algo que no he entès mai.
30.8.08
Per fi
La setmana passada va arribar el ahtec lug mini amb Suse 10 instal·lat. Es petito, de color blanc, i pracitcament igual que el Medion Akoya. He tingut problemes per connectar-me a la wi-fi de casa, i la de casa la Meri, pero al final ho he conseguit. Ara em falta configurar el teclat perque em faci be els accents. De moment encara no ho he aconseguit.El touchpad es molt sensible, i ja m'ha jugat diverses males passades, a veure si m'hi acostumo.
27.8.08
Berrós Sobirà
Avui a la tarda ha plogut unes quantes hores. Ni dilluns, ni ahir hem anat a caminar... Dilluns perquè estàvem cansats del cap de setmana, ahir perquè vam tenir visita, i avui la pluja...
Total, que hem anat a donar una volta amb cotxe...
La intenció era anar a Dorve. No hi he estat mai, i sé que havien fet la carretera. Però en arribar ens hem trobat que està tallada per obres.
He canviat Dorve per Berrós Jussà i Berrós Sobirà: dos poblets petits, amb cases arreglades, i que per estar-s'hi a l'estiu deuen estar prou bé...però a l'hivern... M'agrada més la Vall Ferrera, però.
El que m'ha semblat impressionant ha estat el bosc del barranc de Berrós. Sembla un bosc de bonsais. Molt bonic.
Total, que hem anat a donar una volta amb cotxe...
La intenció era anar a Dorve. No hi he estat mai, i sé que havien fet la carretera. Però en arribar ens hem trobat que està tallada per obres.
He canviat Dorve per Berrós Jussà i Berrós Sobirà: dos poblets petits, amb cases arreglades, i que per estar-s'hi a l'estiu deuen estar prou bé...però a l'hivern... M'agrada més la Vall Ferrera, però.
El que m'ha semblat impressionant ha estat el bosc del barranc de Berrós. Sembla un bosc de bonsais. Molt bonic.
24.8.08
Alins - Araós - Alendo
Ahir dissabte vam anar a fer una passejada per la Vall Ferrera, i l'Anna i el Javi van convidar-me a dinar a casa seua.
El camí ral d'Alins a Tírvia no està gaire ben senyalitzat i ens va tocar fer un tros de carretera, però el que compte és que vam caminar una estona i vam passar per trossos ben guapos.
No vam arribar a Tírvia, perquè sabíem que hi havia una pujada forta i perquè no eren hores per anar per la muntanya. Però vam donar una volteta per dins Araós que em penso que no ho havia fet mai.
I el dinar a Alendo molt agradable, a part de xerrar, que feia temps que no ho podíem fer, la casa i les vistes són espectaculars. Llàstima que no hi puguin tenir Internet encara.
El camí ral d'Alins a Tírvia no està gaire ben senyalitzat i ens va tocar fer un tros de carretera, però el que compte és que vam caminar una estona i vam passar per trossos ben guapos.
No vam arribar a Tírvia, perquè sabíem que hi havia una pujada forta i perquè no eren hores per anar per la muntanya. Però vam donar una volteta per dins Araós que em penso que no ho havia fet mai.
I el dinar a Alendo molt agradable, a part de xerrar, que feia temps que no ho podíem fer, la casa i les vistes són espectaculars. Llàstima que no hi puguin tenir Internet encara.
Medalla d'or pel Saul
Enhorabona al Saul i a la família Craviotto, al Sícoris i en general a tots els piragüistes. Amb molt pocs recursos han arribat a dalt de tot.
Al Recull de Premsa que fa Rosendo he vist algunes de les notícies que ha sortit als diaris locals. La tònica general és felicitar als palistes i queixar-se per les condicions amb les que s'entrena. El piragüisme sort en té de la gent que hi posa totes les ganes del món, que si no...
21.8.08
Bosc de Virós
A quarts de cinc el meu pare ha començat a bellugar-se, a donar voltes... Ja volia anar al carrer. Al final m'ha dit... Anem al bosc!
Avui els he portat al Bosc de Virós.
Primer hem parat a les Bordes de Buiro,
i desprès ens hem arribat al refugi Gall Fer, on hem agafat gerds i hem disfrutat veient el paisatge.
M'encanta tenir tot això tant aprop de casa. Hem sortit a les 5 i algo, i encara hem arribat al Plus a comprar pà abans de que tanquessin. Llàstima que aquest any encara no he pogut agafar la moto!
Avui els he portat al Bosc de Virós.
Primer hem parat a les Bordes de Buiro,
i desprès ens hem arribat al refugi Gall Fer, on hem agafat gerds i hem disfrutat veient el paisatge.
M'encanta tenir tot això tant aprop de casa. Hem sortit a les 5 i algo, i encara hem arribat al Plus a comprar pà abans de que tanquessin. Llàstima que aquest any encara no he pogut agafar la moto!
19.8.08
St Joan Vell
Avui a la tarda hem pujat a Sant Joan Vell i a la cota 2000 de Port-Ainé, davant de l'hotel. Primer semblava que hagués de fer la gran tormenta però no, ha fet bo. Tot i que a última hora, cap allà les 7, feva bastant fred.
El meu pare ha caminat bastant, agafant grans velocitats a les baixades, i descontrolant-se a les pendents, però no ha caigut cap vegada. Això si no s'ha perdut cap detall.
A la Masia li'n deien carlina i sempre n'hi havia de penjades a les parets.
El cartell dóna una idea de com era el lloc al 1900.
Veia una cosa, li hem dit que era una pedra, però ho ha tingut de tocar per assegurar-se'n.
Runa de Sant Joan Vell
El meu pare ha caminat bastant, agafant grans velocitats a les baixades, i descontrolant-se a les pendents, però no ha caigut cap vegada. Això si no s'ha perdut cap detall.
A la Masia li'n deien carlina i sempre n'hi havia de penjades a les parets.
El cartell dóna una idea de com era el lloc al 1900.
Veia una cosa, li hem dit que era una pedra, però ho ha tingut de tocar per assegurar-se'n.
Runa de Sant Joan Vell18.8.08
Una tarda per a mi
Divendres al migdia vaig començar un petit parèntesi... Tenia ganes i necessitava estar sola unes hores. Em vaig prendre la tarda lliure.
El camí de Santa Perpètua a l'aereoport, on tenia de recollir una amiga que arribava de vacances va durar unes quantes hores i va tenir unes quantes parades.
Vaig agafar el cotxe, i sense passar de 80 km/h, tal com marca la llei allà als voltants de BCN, vaig agafar la Ronda del Litoral fins el Fòrum. No hi havia estat mai, i tenia ganes de veure com era. No em va agradar gens ni mica, massa ciment... Suposo que per montar-hi concerts i altres coses deu servir però podria haver tingut molta més gràcia. Vaig menjar 4 pipes que vaig agafar del cotxe, i fins que no les vaig poder tirar a la paperera vaig tenir de caminar molts metres, i segur que fins i tot algun km.
La següent parada la vaig fer a la muntanya de Montjuïch. Feva vent i la vista era molt clara. Qué gran és Barcelona. Quan hi vivia m'agradava mirar-me-la des del Tibidabo o des de Montjuïch o des del trencaones del Club Natació Barcelona, que ja no hi és.
Vaig enfilar cap a l'aereoport, era molt d'hora i a sobre l'avió venia amb retard. Vaig buscar un lloc per poder fer fotos als avions just abans d'aterrar, i just vaig trobar l'antic camping Filipines! Quins records! M'hi havia passat molts mesos d'estiu quan era petita!
Ara ja no hi ha cap càmping d'aquells. Ara s'ha convertit en una reserva natural, on es poden observar diverses espècies que habiten aquells aiguamolls i que són capaços de conviure amb els altres grans moixons que passen per la zona, molt més sorollosos que ells i que provoquen petits tornados de tant en tant.
Finalment vaig comprar-me un bocata i una llauna en un bar de Sant Boi. El paisatge era... tant és, la lluna era quasi plena i alegrava la vista.
A l'aereoport vaig veure com es saluden els indus, la mà i tocant-se els peus. Em va semblar molt curiós.
A partir d'allí, la resta del cap de setmana ha anat molt bé. Xerrades, descans, gent nova. Molt agradable. A primera hora de la tarda d'avui diumenge, he tornat a la realitat, i demà a tornar a treballar.
El camí de Santa Perpètua a l'aereoport, on tenia de recollir una amiga que arribava de vacances va durar unes quantes hores i va tenir unes quantes parades.
Vaig agafar el cotxe, i sense passar de 80 km/h, tal com marca la llei allà als voltants de BCN, vaig agafar la Ronda del Litoral fins el Fòrum. No hi havia estat mai, i tenia ganes de veure com era. No em va agradar gens ni mica, massa ciment... Suposo que per montar-hi concerts i altres coses deu servir però podria haver tingut molta més gràcia. Vaig menjar 4 pipes que vaig agafar del cotxe, i fins que no les vaig poder tirar a la paperera vaig tenir de caminar molts metres, i segur que fins i tot algun km.La següent parada la vaig fer a la muntanya de Montjuïch. Feva vent i la vista era molt clara. Qué gran és Barcelona. Quan hi vivia m'agradava mirar-me-la des del Tibidabo o des de Montjuïch o des del trencaones del Club Natació Barcelona, que ja no hi és.
Vaig enfilar cap a l'aereoport, era molt d'hora i a sobre l'avió venia amb retard. Vaig buscar un lloc per poder fer fotos als avions just abans d'aterrar, i just vaig trobar l'antic camping Filipines! Quins records! M'hi havia passat molts mesos d'estiu quan era petita!
Ara ja no hi ha cap càmping d'aquells. Ara s'ha convertit en una reserva natural, on es poden observar diverses espècies que habiten aquells aiguamolls i que són capaços de conviure amb els altres grans moixons que passen per la zona, molt més sorollosos que ells i que provoquen petits tornados de tant en tant.
Finalment vaig comprar-me un bocata i una llauna en un bar de Sant Boi. El paisatge era... tant és, la lluna era quasi plena i alegrava la vista.
A l'aereoport vaig veure com es saluden els indus, la mà i tocant-se els peus. Em va semblar molt curiós.A partir d'allí, la resta del cap de setmana ha anat molt bé. Xerrades, descans, gent nova. Molt agradable. A primera hora de la tarda d'avui diumenge, he tornat a la realitat, i demà a tornar a treballar.
14.8.08
Medion Akoya mini
Estic a la biblio de Sta Perpetua, connectada a la WI-FI i amb el Medion Akoya Mini. Llàstima que el veí no tingui la adsl oberta.
Les primeres impressions que em dona aquest ultraportàtil són molt bones.
Les primeres impressions que em dona aquest ultraportàtil són molt bones.
Flors de cactus
La meua mare ha arreglat el jardí no fa massa... Però m'han cridat molt l'atenció un parell de flors que han sortit d'un cactus que ja fa temps que té. Són molt boniques i grans, però diu que només duren un parell de dies.
Hi ha una planta de fulles molt blanquinoses que també és molt guapa.
Hi ha una planta de fulles molt blanquinoses que també és molt guapa.
Quin despertar!
Algu sap que pot ser això? Al final d'aquesta entrada ho sabreu!Ahir a la nit vam baixar cap a Santa Perpètua, perquè avui els meus pares tenen diverses coses per fer, entre elles anar a veure el traumatòleg, que també em visitrà a mi i anar a veure l'assistent social.
A la nit m'he despertat. Em picava el dit gros d'un peu, perquè em deu haver picat algun bitxo, i tenia calor. M'he posat a llegir una estoneta fins que m'ha entrat son altra vegada.
Al cap d'una estona he sentit sorolls i m'he pensat que el meu pare s'havia aixecat a pixar, però ben aviat he notat que els sorolls no eren normals.
M'he aixecat i he vist que al llit nomès hi havia la meua mare roncant. El meu pare no hi era, i a sobre he sentit la porta del carrer. He baixat i he trobat el meu pare fora de casa, amb el bolquer mig baixat fora de casa dient a algú que esperès que ja baixaba, tot esberat.
Segons ell havien trucat i hi havia un taxi a la porta esperant-lo. Flipant!
Normalment al matí no pot ni obrir els ulls, és incapaç de fer ni un pas perquè les cames no li funcionen, no pot baixar les escales sense perdre l'equilibri i no se l'entén quan parla. Avui ha fet tot allò que no pot fer.
La resta del dia ha anat bastant bé, però tal com ha dit la meua mare a primera hora, una mica accelerat. He tingut de guardar les eines al garatge, perquè s'ha posat a manipular el mecanisme domèstic que va muntar ell perquè pugi i baixi la cortina del lavabo.
Al migdia s'ha posat les ulleres que tant li agraden i amb les que fa molts anys va donar un susto de mort a uns guardia civils que van parar a ajudar-lo a la carretera.
Santa paciència!
Quan menja, com que es taca molt, es posa el tovalló enganxat amb pinzes a la roba. Aquest gest que fa amb la mà, és que té la teoria que així veu molt millor. I no us penseu que aquestes coses són d'ara, no... sempre ha sigut així!
13.8.08
Avui, últim dia
El 21 de febrer vaig trencar-me el braç. D'aquí a unes hores faré l'última sessió de rehabilitació. Encara no tinc massa força i tinc les cervicals d'aquella manera. El dolor al colze encara el tinc, tot i que ha disminuit força d'intensitat.
Primer hi anava cada dia, desprès 2 dies a la setmana. Molts dies m'han caigut les llàgrimes de dolor, altres moments hem rigut molt, els companys d'hora han anat canviant, n'hi ha que els han donat l'alta de seguida, n'hi ha que els han operat i han tornat, he viscut de primera mà l'organització de la concentració de tunning, he après quins mejunges s'han de preparar per cremar-te la pell i semblar que estàs ben morena, hem menjat bombons i quasi bé hem fet natació.
Ara ho trobaré a faltar. Trobaré a faltar la Núria, la seva paciència i la seva comprensió. La pobra, ha d'acabar la jornada ben rebentada, i ben farta de sentir-nos pantegar continuament. Hauria de fer un bloc. Tindria tantes coses per explicar... Bitácola d'una rehabilitadora. Riuríem força. Avui la Consta feva broma i deia que em podia quedar d'ajudant... No tindria cap tanta paciència, jo!!!
Moltes gràcies per tot Núria.
Primer hi anava cada dia, desprès 2 dies a la setmana. Molts dies m'han caigut les llàgrimes de dolor, altres moments hem rigut molt, els companys d'hora han anat canviant, n'hi ha que els han donat l'alta de seguida, n'hi ha que els han operat i han tornat, he viscut de primera mà l'organització de la concentració de tunning, he après quins mejunges s'han de preparar per cremar-te la pell i semblar que estàs ben morena, hem menjat bombons i quasi bé hem fet natació.
Ara ho trobaré a faltar. Trobaré a faltar la Núria, la seva paciència i la seva comprensió. La pobra, ha d'acabar la jornada ben rebentada, i ben farta de sentir-nos pantegar continuament. Hauria de fer un bloc. Tindria tantes coses per explicar... Bitácola d'una rehabilitadora. Riuríem força. Avui la Consta feva broma i deia que em podia quedar d'ajudant... No tindria cap tanta paciència, jo!!!
Moltes gràcies per tot Núria.
12.8.08
Avui sí!
Avui era el segon dimarts màgic d'agost. Des de fa uns anys l'Ajuntament de Sort organitza espectacles de diversos tipus les nits dels dimarts d'agost. Primer eren variats, però ara sembla que tots seran de màgia.
Trobo que era millor variar, perquè els trucs es repeteixen bastant.
El mag de l'altre dia em va semblar molt fluixet, el d'avui, el Felix Brunet, m'ha agradat molt més. Té gràcia i ha fet coses de mentalisme.
No sé si la gent ja el coneixia però avui hi havia molta més gent a l'espectacle. Hi havia molta gent sentada a les escales. Llàstima de no poder-ho fer a la plaça Major (el temps sempre és imprevisible!)
A veure la setmana que ve.
Trobo que era millor variar, perquè els trucs es repeteixen bastant.
El mag de l'altre dia em va semblar molt fluixet, el d'avui, el Felix Brunet, m'ha agradat molt més. Té gràcia i ha fet coses de mentalisme.
No sé si la gent ja el coneixia però avui hi havia molta més gent a l'espectacle. Hi havia molta gent sentada a les escales. Llàstima de no poder-ho fer a la plaça Major (el temps sempre és imprevisible!)
A veure la setmana que ve.
11.8.08
Caminant per la "gespa"
El meu pare em diu que camina millor per la gespa. Que el porti a un lloc on pugui caminar.
Pel carrer l'hem de portar a la cadira, i cada dia una estoneta el fem caminar normal, però és esgotador. Va tirant endavant, accelerant-se i fent passes cada vegades més petites, i et fa mal tot d'aguantar-lo.
Ahir i avui hem pujat a les Bordes d'Olp per fer-lo content.
La veritat és que allí el deixem suelto i de moment no ha caigut. Si te'l mires massa pateixes, però va fent.
Hem aprofitat per fer volar els estels i tirar els boomerangs (un l'hem perdut perquè ha volat moltíssim). Hem passat 2 tardes molt agradables i a una temperatura ideal.
Pel carrer l'hem de portar a la cadira, i cada dia una estoneta el fem caminar normal, però és esgotador. Va tirant endavant, accelerant-se i fent passes cada vegades més petites, i et fa mal tot d'aguantar-lo.
Ahir i avui hem pujat a les Bordes d'Olp per fer-lo content.
La veritat és que allí el deixem suelto i de moment no ha caigut. Si te'l mires massa pateixes, però va fent.
Hem aprofitat per fer volar els estels i tirar els boomerangs (un l'hem perdut perquè ha volat moltíssim). Hem passat 2 tardes molt agradables i a una temperatura ideal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)