Amb neu penso que no ho havia vist mai... No anava gens preparada. De fet anava amb bambes... Pel camí m'he trobat a una companya de feina, ja són casualitats, i els he dit que no arribaria molt amunt, però m'he anat animant i deu n'hi dó el que he caminat.
Anava atenta per veure si veia alguna daina, isard o tocino, pero res... ni un bitxo... Això que anant sola i sense fer soroll era probable... Però res. Ni l'ossa que busquen ha aparegut!
[Editat] com diu la Lectora Corrent, cal obrir una tanca i passar per un pas canadenc per arribar al Pla de Boavi.
Pas canadenc. Són uns cilindres metal·lics que giren al passar per sobre. Les vaques no hi passen perquè els fa por.
5 comentaris:
Quins records d'excursions amb la mainada! Ens quedàvem a l'hotel a Ribera de Cardós i des d'allà cada dia a un lloc diferent, de vegades --si era lluny-- un tros amb cotxe. M'agradava molt anar a Boavi; em sembla que per arribar-hi amb cotxe calia obrir una tanca perquè no s'escapessin les vaques (mai les vàrem veure, però).
Si!!! Cal passar una tanca, que per cert avui estava enmig d'una corrent d'aigua que deu n'hi dó, i també hi ha un pas canadenc. Però es veia molt nou, o sigui que deu ser més recent.
He posat una foto a l'entrada, perquè vegis com és.
Avui tampoc hi havia vaques, i és que quan hi ha neu, elles no hi poden ser. Si hi ha neu pujen i pujen sense parar... Si baixen rellisquen.
quina enveja! m'encanta el paisatge...i la neu!
Els anys que jo hi vaig anar, hi havia la tanca només. Fa tant de temps.... (potser uns trenta anys!) Mai no he vist un d'aquests passos canadencs.
quines ganes m'entren d'anar cap allà. Molt interessant això del pas canadenc. No en tenia cap notícia.
Publica un comentari a l'entrada