Ahir vam estar mirant el dvd de La Caixa Un cuidador. Dues Vides.
(He sentit un cop, vaig a mirar si ha caigut el meu pare!) Falsa alarma.
Bé, doncs ahir ens vam mirar el dvd aquest. Està bé. Et dóna una idea de com aixecar, com moure, com cuidar una persona amb problemes de mobilitat. Però la persona que fa de malalt en el dvd col·labora moltíssim, i la cuidadora que surt allí segur que és una professional. Les tècniques que t'ensenyen portades a la realitat, amb un malalt de veritat i gent que no en tenim ni idea, la cosa canvia molt.
La meua mare hi té molta més pràctica. Ella va cuidar els meus avis i ara el meu pare. Però a mi em ve de nou.
Pel carrer anem amb la cadira, i la veritat és que desprès em fa mal tot. Per anar a qualsevol lloc em de fer molts més km que si anèssim a peu. Hi ha pujadors i aceres rebaixades, però la pendent que tenen tela... N'hi ha que ni es poden fer. El pujador del carrer major, per exemple, fa una pujada bastant bèstia. Hi vaig pujar el primer dia, però rellisco i les passo canutes... Ara donem la volta pel carrer de la pudor. Els tècnics municipals penso que s'han passejat poc amb un cotxet de nen petit, i molt menys amb una cadira de rodes portant una persona gran.
1 comentari:
La meva mare va anar amb cadira de rodes els vuit darrers anys de la seva vida. Una vegada vam anar a un metge i quan vaig telefonar per demanar hora vaig preguntar si a la finca hi havia ascensor en el qual hi cabés una cadira de rodes. Em van dir que era un ascensor molt ampli.
I sí, l'ascensor era molt ampli, potser fins i tot hi haurien cabut dues cadires, però la porta era estreta i la cadira de rodes no hi passava. Van haver de treure una cadira normal del consultori, baixar-la a la planta baixa i moure la meva mare dues vegades per pujar i dues vegades més per baixar. Evidentment, no hi vam tornar més.
Publica un comentari a l'entrada