Tele, radio, blocs, diaris... Tothom parla de l'aigua. Com que a Barcelona hi ha problemes, tothom té problemes... Com que a Barcelona es veuen tancant l'aixeta, tothom ha de fer-ho...
I em sembla bé. No s'ha de malgastar l'aigua. Ni quan hi ha sequera, ni quan no. Això ho hauríem de fer sempre i amb tot.
El que m'incomode més és el centralisme. Si a Barcelona falta aigua, si hi fa vent, si hi ha vaga d'autobusos, si els trens van malament... tots els mitjans de comunicació en van plens. Al Pallars, cada any hi ha pobles amb problemes d'aigua, hi ha pobles en que el vent és fortíssim sempre, els autobusos que tenim són pocs i caríssims, els trens inexistents, la sanitat penosa... Però som 6000 persones, on hem de sortir?
I una altra tema... Per què no ens posem a viure on hi ha recursos?, per què no deixem de construir com uns bojos als llocs que no toca?, per què...
Si aquest estiu tenim més turisme al Pallars i les segones residències s'obren més del compte, serà perquè la gent vindrà a dutxar-se aquí. I com que s'ha construït molt més del compte, també tindrem greus problemes.
3 comentaris:
Malauradament Olga, del Pirineu les institucions només se'n recorden quan hi venen a passar les vacances. I això em sorprèn tenint com tenim dos consellers a la Generalitat que pertanyen a les nostres muntanyes.
L'equilibri territorial sempre ha estat una assignatura pendent, i el que és clar és que menystenint els "pocs" que vivim al Pirineu, no solucionaran els problemes. I això t'ho diu algú des d'Andorra, però conscient que la millora de l'equilibri territorial a Catalunya també ens beneficia a nosaltres, i per tant hi hem de col·laborar.
Passa com amb els accidents de trànsit. Un accident de cotxe amb un o dos morts, llevat que es tracti d'un cas molt espectacular o que hagi tallat una autopista, s'esmenta a la premsa en un breu (o ni tan sols surt).
En canvi, un accident en cadena o un accident d'un autocar amb un grapat de morts ocupa la primera plana dels diaris, les capçaleres dels telenotícies, etc. I les autoritats van a l'enterrament i les institucions proporcionen psicòlegs a les famílies de les víctimes.
De vegades em pregunto si val més la vida d'una persona que mor junt amb moltes d'altres que la de qui mor de manera individual.
tranquila Olga et veig una mica altera amb aquest problema de l'aigua. no es per tant.
Total el Pallars es el jardí dels pirineus d'aquella gent que viu a la gran ciutat. Si es així, ahi, ara que ho penso, potser tens raó,ostres, si no ens pagen cap impost per arreglar-los hi el paissatge, o tu cobres alguna cosa, ostres, al meu poble no hi ha aigua des de fa 8 anys, ah clar es me important BARCALONA, ostres si se m'escape el coche de linia de les 6 del matí puc està tranquil que a les 13h en torna a baixà un altre, ostres no fem camps de golf que si no pujarà la gent i faran cases pel costat i destruiran el paissatge, ostres no malgastem l'aigua que a la MATA no en tenen i els hi hem de donar. bueno
Acas s'ha preguntat algun cop si voliem el parc de l'alt pirineu? per que no el feien a collserola i protegien el mateix espai que ens han fotut a natri?, bueno crec que soc del teu pare, mas convensut
i paro per que ting el morro calent i els dits també que si no podriem explicar que vol dir VIURE AL PALLARS, QUE BONIC I QUE TRIST ALHOA
jaume
Publica un comentari a l'entrada