Suposo que per alguna gent el Nadal és una tradició religiosa, però per d'altres no.
A casa fem l'arbre, el pessebre, caguem la tronca, ve el pare noel, passen els reixos, ah! i els nens fan el calendari d'advent, el de les xocolatines, és clar, i tot això sense tenir cap motivació ni sentiment religiosos ni molt menys.
A mi no em desagrada el Nadal però si que m'estressa una mica. És temps d'excessos, de pèrdua de la rutina diària, de dinars amb molta gent, de nervis...
Aquest any hem passat Nadal i Sant Esteve a Santa Perpètua. Vaig pensar que per la meua mare seria més cómode i menys trasbals pel meu pare. Vam ser 12 a cada una de les menjades, els petits s'ho van passar d'alló més bé, desembolicant regals, comprovant que el pare noel els havia deixat aquelles coses que havíen demanat i fent cagar la tronca, descobrint totes aquelles xorrades tant típiques de tieta Esther.
Això si! Les petites, l'Henar i l'Abril, on s'ho van passar més bé va ser dintre d'una caixa de cartró. Típic!
Ha estat prou bé. L'any que ve a veure on ho farem.
2 comentaris:
el calendari d'advent amb xocolatines? en parlaven fa uns dies al PERIÓDICO com una tradició alemanya i em va cridar l'atenció perquè no ho havia sentit mai.. així que per aquí també es fa?? bon any si no ens veiem abans, encara que aquest matí ja us he vist amb el monopatí! :)))
Doncs quan erem petits ja ho feiem, encara que llavors no hi havia xocolatines, només dibuixos, però obrives les finestretes cada dia amb tota la il·lusió del món.
Publica un comentari a l'entrada