La iaia velleta, que es deia Mariona, va morir als 96 anys crec recordar. De tant en tant l'anàvem a veure i fins i tot vam passar uns dies a Gelida durant un estiu a casa la padrina. No tenia masses dents però menjava patates fregides de bossa!
Dijous, mentre buscàvem pis de lloguer, vam passar per davant la casa on vivia. Ara és una casa okupada. A la meua mare li va fer bastanta impressió. Ella hi havia viscut.
1 comentari:
No tenía gaires dents, però les que tenía encara eren las dents de llet...molt curios..qué fort...a mi tb m'ha impresionat, m'enrecordo del pepito ballant clake a l'entradeta aquella, i de l'arbre de nadal, d'on podiem arrencar un regalet...
Publica un comentari a l'entrada