A raders de tardor, cada any, les arbres dels bancals de la cultia s'emplenaven de colors. Hi haví cirerers rois, clops i bedolls grocs, roures marrons, pins verds i un monter d'altres, pobrets, que mig despullats de fulles ja ensenyaven tot lo carriscle.
Però aguell maití de novembre, quan lo Manelet, encara amb lleganyes als ulls, es va atansar a la finestra, va veure esfereït com una manta de neu blanca haví tapat tot lo bosc de colors. "L'hivern enguany se mos ha avançat" va pensar mentre triave la roba més dobla que tenive a l'armari.
Ahir van presentar el conte al cine. Va haver-hi moltíssim públic, i el Carles Canut va llegir el llibre molt bé. Tot i que no hi he col·laborat molt estretament si que he seguit el projecte d'aprop i fa il·lusió que tot hagi sortit tant bé.
A veure si per Sant Jordi tenim el següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada