Porto 14 anys educant els meus fills. Hi ha molts dies que tinc la sensació de ser una pesada, un policia o un sargent, és igual, que sempre repeteixo el mateix i que tot el que dic entra per una orella i surt per l'altra.
És molt cansat! Dius, expliques i crides, quan ja no pots més, però els mitjons segueixen desaparellats i perduts, la roba bruta a terra, el water ple de gotes, per entrar al llit cal fer espeleologia entre mig de roba, joguines i llibres, per poder fer servir la taula d'estudiar cal recollir una bona estona, etc. etc. etc.
Del cole i l'insti m'arriben notes de que no fan els deures, de que es distreuen a classe, de que... i en parlem, busquem solucions, però tard o d'hora arriba una pròxima nota.
No es poden agafar vacances mai en l'educació, encara que moltes vegades les necessitaríem!
Aquest video diu moltes coses que estan bé.
Editat:
Havia fet un enllaç a un altre lloc, però el deuen haver suprimit, perquè avui no es veu. Al Youtube es troba tot!
2 comentaris:
Educar ni és fàcil ni és una tasca d'un dia. Però tens raó. És fa difícil repetir les coses mil cops...
Sort que hi ha molts moments que compensen :)
Consola't pensant que de la biblio no n'has rebut cap, de nota... i mira que cada dia en surten unes quantes! :(
Em sembla que aquest, el de l'incivisme que en el cas dels nens i joves sovint es tradueix en passotisme i/o mala llet, és un dels temes més greus que hem d'afrontar com a societat ara mateix, mil vegades més que l'Estatut, i Frankfurt, i fotos del Rei, i hòsties... Però clar, com que ningú sap què fer, més val no parlar-ne! Estem ben fumuts...
Publica un comentari a l'entrada