Està molt bé que els nens facin esport. És perfecte! Els forma en molts sentits. També està molt bé que competeixin, ja sigui a nivell individual o d'equip. Segur que en poden treure moltíssimes coses positives.
Però perquè la gent es comporta com es comporta?
Els àrbitres o els jutges fan el que saben. El més normal és que ho vulguin fer tot el millor que poden. Evidentment es poden equivocar com qualsevol persona. Si un ha fet d'àrbit alguna vegada sap el que costa.
Els nens, joves, o persones grans, és igual, han d'esforçar-se al màxim, procurar fer-ho el millor possible i respectant a tothom (contrincants, àrbitres, entrenadors, companys...).
Els pares han d'animar a tots els esportistes, siguin del seu o de l'altre equip, i han de procurar que els seus fills s'ho passin bé fent esport.
Els entrenadors han de vetllar perque els esportistes apliquin i millorin la seua tècnica, però a l'hora per aconseguir que es comportin amb la màxima esportivitat possible respecte a tot el que els envolta. Els ha d'ensenyar a perdre i a guanyar, i a poguer estar contents al final de l'activitat, independentment de quin sigui el resultat.
Això em recorda aquella campanya de l'Ajuntament de Barcelona que van promoure quan treballava al Consell Esportiu. Cal fer tanta feina en aquest camp...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada