Matí perdut

Avui a les 11 del matí arribava el bus del Xavi. Diu que al 2008 anirà a l'espai. Avui em comentàven que no s'ho creuen que hi vagi, que no té nassos de pujar al traste aquell. Jo crec que si. Si fós anar per l'aigua, no crec, però anar per l'aire si.

Això si, d'aquí a aquell dia, menjarem Bruixa d'Or per un tubo. Estic segura que porta molt de temps barrinant tota aquesta moguda, i que s'ho està passant d'alló més bé.

Ara, la ruta de l'autocar, que per cert per fora és bastant cutre. És un autocar vell, forrat amb adhesius, que fan bosses d'aire per tot arreu. Sembla els primers llibres de text que vaig forrar amb airon-fix!

Per dins no l'he pogut veure. Ens hem afartat d'esperar per poder-hi entrar. Com sempre les coses les fan a poc a poc, així s'acumula més gent, o en aquest cas jo diria que ha estat més desorganització que res. He de confessar que he passat vergonya esperant davant la porta del autocar, però erem uns quants que ens feia gràcia entrar, i fins i tot hem escrit la nostra il·lusió, a veure si ens la tria i ens la fa complir.


Però res la nostra paciència no és tan gran com la de la majoria de mortals.

Durant el matí perdut allà al davant l'administració he vist estampes curioses o remarcables:

- Una dona donava de popar a peu dret tot fent cua per comprar loteria.

- Hi havia una taula preparada amb un picoteo de formatges del Tros de Sort preparada per quan s'acabés l'acte amb els polítics de turno. Hi havia gent que no es podia reprimir i ha agafat formatge d'amagat. Una senyora ha sigut pescada, i l'ha tornat a deixar al mateix lloc. Però està clar s'ha sortit amb la seua i se l'ha menjat. Quan era l'hora d'entrar a l'autocar ella era la primera també!, i l'ha tornat a deixar al mateix lloc. Però està clar s'ha sortit amb la seua i se l'ha menjat.

- Una treballadora de l'Ajuntament s'ha fet donar una volta amb una de les Harleys que acompanyen l'autocar, amb tot el morro. Que per cert aquesta Harley pesa 380kg buida! quina bestiesa!

- Uns nois ens demàven un movil d'una companya per lligar-se-la.

De veritat que unes coses...