El Grado

Fa molts anys els meus avis van passar per allà i es van comprar una casa... De petita hi passava temporadetes, no massa llargues, amb els meus avis. Era un poble amb pocs habitants però molt xafarders, i molts però que molts gossos. Els nens d'allà parlaven castellà i eren una mica rarets, no acabàvem de congeniar.

Els meus avis són morts, i els meus pares han arreglat la casa, i de tant en tant hi van, i quan no, la lloguen.

Aquest cap de setmana hi hem estat tota la família: Els meus pares, i els tres fills, amb les famílies corresponents. Tot ha sigut imprevist, però hem estat tots junts.

El poble ha canviat molt, moltíssim. Tot i que queden cases en runes, la majoria han estat refetes per gent de l'opus.



Cal dir que tenim l'esglèsia a tocar i que Torreciudad està allí mateix.


Encara hi viu gent del poble, però ja en queden poquets. Quan hi van els meus pares es posen contents perquè tenen amb qui parlar... Ara hi viuen rumanesos ( que quin follón que fotien dissabte a la nit!) i hi ha gentades de l'opus que no paren d'entrar a l'esglèsia a fer no sé què... Aquest cap de setmana hi havia un grup de noies adolescents a qui els feia missa un capellà vestit amb una sotana fins els peus, amb mil botons negres... Aquestes nenes no tenen res més bo per fer que sentir aquell estaquirot negre? No ho entenc jo!


Ah! i lúltim detall! A la paret de l'esglèsia hi ha una placa, que no entenc com és que encara hi és!
Les coses que passen en aquest poble no s'entenen, de veritat!