Ja està....

Si, si, ara entenc el perquè em passa tot això...

Dreta i esquerra: confusió total. No sé quina és una i quina l'altra. Hi ha estones que puc recordar-ho, però a la mínima em lio. Quan baixava barques em confonia moltíssim! Quan parlo mai les anomeno!

Aprendre'm sèries de memòria: no, sempre ho intento evitar... Desprès se'm canvien de lloc. Més val deduïr les coses. Sóc incapaç de recordar els carrers de l'eixample... els més importants. Sort que l'Ajuntament de Barcelona va posar cartells amb els noms... No relaciono els mesos amb els seus números, però bueno, si compto de seguida els trec!

Barrejo els números de telèfon: els mòbils de l'Aleix i el meu sempre els barrejo. Si els he de dir, he d'estar tranquila i a vegades ho encerto. Normalment ho escric i llavors ho llegeixo. De memòria a vegades se'm barrejen. I si els he de dir en castellà... Buf, llavors segur que ho he d'apuntar. Ah! i el número de compte de la caixa... ni parlar-ne.

Inseguretat en el càlcul: quan faig multiplicacions, o sumes, o restes... mai n'acabo d'estar segura... Millor recorrer a la calculadora i comprovar que ho he fet bé. Al Telecentre, abans de dir-ho faig anar al calculadora dels accessoris... no fós cas que pensessin que els vull estafar! I a l'hora de calcular hores... Buf! això si que és fatal. M'he fet un excel que va genial!

Aquestes són les coses que em passen als quasi bé 40 anys! De petita no recordo haver tingut grans problemes per aprendre a llegir i escriure, tot i que si que sempre he sigut molt maxacona, i m'he esforçat molt a fer les coses. Però si que sé, que m'he anat buscant la vida per suplir totes aquestes mancances.

Ara sé que almenys dos dels tres meus fills tenen aquest problema, i més greu. És dislexia. Ells tenen molt més problema de lecto-escriptura, però... Ens han explicat com ho hem de fer. Penso que anirà bé, haver patit alguns dels problemes que tenen per poder-los entendre i posar-me al seu lloc.