La sindicació de continguts és un dels invents més útils que s'han fet mai. Em va costar una mica d'entendre què era i com funcionava, però desprès d'investigar i aprendre a fer-ho servir ho trobo imprescindible.
Ja fa temps que tinc al cap fer un tutorial per penjar-ho al moodle del Telecentre, però mai tinc temps. Ara preparant un curs de Creació d'un bloc personal, he de tocar el tema i he buscat més informació.
Acabo de trobar un vídeo subtitulat en castellà que em sembla genial. Fa uns dies l'havia vist però només estava en anglès. El penjo perquè segur que és útil a algú.
Això si, jo recomano fer servir Netvibes. ( tutorial )
29.2.08
28.2.08
Sobre rodes
Com deia en l'anterior entrada volia trobar un lloc on penjar els meus audios per, desprès, poder-los penjar al bloc. De moment sembla que ho he aconseguit.
He fet servir goear. No sé si és el més adequat, però.
Un lloc per crear podcast: odeo, i un tutorial
Més: B00MP3 i tutorial , blip.tv - Castpost - podOmatic - GCast - IMEEM
Molta informació
He fet servir goear. No sé si és el més adequat, però.
Un lloc per crear podcast: odeo, i un tutorial
Més: B00MP3 i tutorial , blip.tv - Castpost - podOmatic - GCast - IMEEM
Molta informació
Audio al bloc
Estava buscant alguna explicació de com posar audio en un bloc per una cosa que estic fent, i m'he trobat amb Yesterday dels Beatles. Quantes vegades l'hauré escoltat a la meua vida? Mooooltes!
Això de l'audio al bloc ho tinc ben abandonat. He penjat fotos, he penjat presentacions, però audio penso que no. Això que a la feina escolto la radio per Internet, i a casa escolto bastants podcasts.
Ara que hi penso potser si que vaig penjar el que va sortir del curs de conducció sobre gel de Catalunya Radio. He nirat i no. Ho he de pujar a Internet i penjar-ho.
Això de l'audio al bloc ho tinc ben abandonat. He penjat fotos, he penjat presentacions, però audio penso que no. Això que a la feina escolto la radio per Internet, i a casa escolto bastants podcasts.
Ara que hi penso potser si que vaig penjar el que va sortir del curs de conducció sobre gel de Catalunya Radio. He nirat i no. Ho he de pujar a Internet i penjar-ho.
1 setmana
Aquesta nit, a les 22 hores aproximadament farà 1 setmana que em vaig trencar el radi. Com va dir-me la meva mare per telèfon, ara feva molt de temps que no m'havia fet mal! Però deu n'hi dó com ho he passat ara! El cap de setmana va ser horrorós. Se'm va inflar i vaig tenir de baixar un parell de vegades a l'Hospital a que m'obrissin el guix. I encara el vam tenir d'obrir més a casa, i posar-hi un tap de suro per mantenir el guix obert.
Pels primers dies, i desprès de fer reduccions s'hauria de posar un sistema amb velcro per poder-ho anar regulant. Una vegada ja està desinflat es pot enguixar... Ara paciència.
27.2.08
Bloc divertit
Acabo de veure un bloc que m'ha fet gràcia, a travès d'un dels blocs que tinc sindicats. Hi ha pictogrames de lavabos de tot arreu.
Els lavabos dels llocs són una de les coses que diuen més del local.
23.2.08
Dinar
El divendres l'Aleix petit em va fer el dinar:- Spaghettis amb mandonguilles farcides am formatge acompanyats amb ou amb virutes de pernil salat i julivert.
El dijous em va fer una amanida amb vinagreta i bistec amb salsa de formatge blau.
22.2.08
Cazamuchachas
Ahir se m'havien endut el cotxe, i la càmara estava dintre. No vaig poder fer fotos! Una llàstima, perquè no sabia que existia aquest mètode i em va agradar molt.
La traumatòloga em va dir que la traumatologia havia guanyat molt des de que hi ha traumatòlogues. Més val aplicar la tècnica que la força.
Em van fer estirar, em van posar anestesia directa a la zona per conseguir una bona relaxació. Al cap d'un moment em van posar com uns didals molt llargs d'una espècie de trenat, als dits gordo i index. Amb aquests didals s'estira el braç cap al sostre, i amb el colze amb angle recte et pengen uns pesos, amb lo qual s'estira cap a terra. La zona de la trencada queda suelta i és fàcil de posar-ho tot a lloc, i sense mal. Aquesta tècnica es diu "Cazamuchachas" i es molt adequada per una trencada de radi a la part de baix de tot.
Doncs res, ara 40 dies. Bé de fet he d'anar d'aqui 5 dies a mirar que tot estigui a lloc.
La traumatòloga em va dir que la traumatologia havia guanyat molt des de que hi ha traumatòlogues. Més val aplicar la tècnica que la força.
Em van fer estirar, em van posar anestesia directa a la zona per conseguir una bona relaxació. Al cap d'un moment em van posar com uns didals molt llargs d'una espècie de trenat, als dits gordo i index. Amb aquests didals s'estira el braç cap al sostre, i amb el colze amb angle recte et pengen uns pesos, amb lo qual s'estira cap a terra. La zona de la trencada queda suelta i és fàcil de posar-ho tot a lloc, i sense mal. Aquesta tècnica es diu "Cazamuchachas" i es molt adequada per una trencada de radi a la part de baix de tot.
Doncs res, ara 40 dies. Bé de fet he d'anar d'aqui 5 dies a mirar que tot estigui a lloc.
17.2.08
No som res
Avui he sentit aquesta frase diverses vegades. Penso que sí que som algo, i molt, però el que està claríssim és que hi som i no sabem fins quan. En qualsevol moment podem deixar d'estar, i per tant, val la pena aprofitar el temps i passar-nos-ho el millor possible.
Avui desprès d'haver fet el lliurament de trofeus de la Territorial d'esquí alpí que hi havia a Espot, el president de l'Agrupació Territorial de Consells Esportius de Lleida, i vicepresident de la Unió de Consells Esportius de Catalunya, en Josep Batalla, ha mort mentre baixava per la cadira.
Ens hem quedat de pedra. Feia temps que no el veia. L'he anat a saludar, hem xerrat una miqueta, he fet fotos del lliurament de trofeus, i m'he anat a despedir. I res, al cap d'1 quart d'hora aproximadament se li ha acabat tot.
Potser la última foto
Avui desprès d'haver fet el lliurament de trofeus de la Territorial d'esquí alpí que hi havia a Espot, el president de l'Agrupació Territorial de Consells Esportius de Lleida, i vicepresident de la Unió de Consells Esportius de Catalunya, en Josep Batalla, ha mort mentre baixava per la cadira.
Ens hem quedat de pedra. Feia temps que no el veia. L'he anat a saludar, hem xerrat una miqueta, he fet fotos del lliurament de trofeus, i m'he anat a despedir. I res, al cap d'1 quart d'hora aproximadament se li ha acabat tot.
Potser la última foto16.2.08
Un cas particular
M'acabo de decidir a canviar el bloc sobre el parkinson del meu pare.A partir d'ara s'hi va a través de la URL:
No se'l mira gaire bé ningú. Però penso que canviant-lo de adreça pugui arribar millor a algú amb problemes similars.
A vegades el bloc.cat no funciona massa bé. Però no sé si hi ha alguna forma d'exportar els articles, les fotos i els comentaris a un altre sistema. Bloc.cat fa servir Life Type. He d'investigar.
15.2.08
Impressionant!
Aquest nen sempre m'ha impressionat. És diu Nilo Merino Recalde i li encanta la fotografia.
Ara ha guanyat un segon premi i un accèsit en un concurs de fotografia internacional.
Fa temps que el conec, del caborian. Fa unes fotos que m'agraden moltíssim, i pensar que només té 14 anys... Aquest nen arribarà molt i molt lluny!
Ara ha guanyat un segon premi i un accèsit en un concurs de fotografia internacional.
Fa temps que el conec, del caborian. Fa unes fotos que m'agraden moltíssim, i pensar que només té 14 anys... Aquest nen arribarà molt i molt lluny!
14.2.08
La repera
Quin fàstic això de la premsa del cor. Aquest matí mentre feva el ronso al llit, aprofitant que els nens tenen vaga, he sentit el Bassas que desmentia la suposada relació de la Infanta Elena amb un tal Ruiz de Velasco.
Quin panxot de riure!!!
Ara ho he buscat i he vist les fotos que s'havien publicat. Una foto treta de context, presa des d'un angle determinat pot semblar el que no és. Ja li val al fotògraf que l'ha venut perquè sap que no és un reflex de la realitat. I quins nassos la revista de publicar algo que no és cert. Un mínim d'ética haurien de tenir aquesta gent.
La temporada passada l'Hug va entrenar tot l'any amb el Juan, fill de la Infanta Cristina, i amb el Felipe (que no sé perquè les revistes sempre li diuen Froilán, quan en veritat tothom li diu Felipe. Suposo que perquè deu vendre més). L'Hug i el Juan eren força amiguets. A l'hora de deixar-los, de recollir-los, del sopar de final de temporada, coincidies amb les infantes o amb l'Undargarín, i hagués sigut molt normal saludar-te amb dos petons, i que et puguessin fer una foto d'aquest tipus. Imagina't!
Li ha passat al Ruiz de Velasco, que són amics de fa molt i molt temps. Deuen estar contents! A més, aquesta família són la tira de gent, tots amb els mateixos cognoms. Quin follón! Els planyo!
13.2.08
Impressionant
Fins que vaig independitzar-me vam viure els 5 que som de família en un pis de 48 metros quadrats. Però no es veia un pis petit. Penso que estava ben distribuït i que els meus pares el van saben aprofitar molt bé. Supoos que és per això que m'agrada molt mirar d'aprofitar l'espai i imaginar com distribuïria pisos mirant els planos o croquis.
Avui he vist una cosa que al meu pare segur que li agrada.
Vist a Gizmodo
Avui he vist una cosa que al meu pare segur que li agrada.
Vist a Gizmodo
11.2.08
He dit que no
Fa uns dies em van proposar una nova feina que m'hagués obligat a deixar el meu lloc al Telecentre. Per una banda era una feina més teletreballable que la que faig ara, que de moment no ho és gens, amb unes condicions laborals similars però amb alguns detalls que no m'han acabat de fer el pes. Penso que la qualitat de vida que tinc hagués disminuït, i per tant vaig dir que no.
Des de que estic al Telecentre penso que ja és el 3r no que dic. Hi ha dies que agafo enrabiades, el futur dels telecentres de teletreball és bastant incert, però de moment és una feina que m'agrada i la qualitat de vida que em dona s'ajusta bastant al que necessito. De moment seguirem!
Des de que estic al Telecentre penso que ja és el 3r no que dic. Hi ha dies que agafo enrabiades, el futur dels telecentres de teletreball és bastant incert, però de moment és una feina que m'agrada i la qualitat de vida que em dona s'ajusta bastant al que necessito. De moment seguirem!
Foto al Segre
Vec que al Segre d'ahir va sortir una de les fotos que vaig enviar a l'Agencia Catalana de Notícies.
Master
Demà començo un master a la UOC. No és que em sobri el temps, però penso que és interessant tenir una mica més de formació per la meua feina. No sé ben bé com serà, ni si m'agradarà. D'entrada em sembla una mica massa teòric, però clar si no ho faig no ho sabré.
Estic contenta per tornar a estudiar a la UOC. Aquesta vegada en català i em surt bastant més barat!!!
Ara a esperar que diuen del Graduat Multimèdia, si entra a Bolonia o no, i per tant si l'homologuen o no. Si no l'homologuen el master es quedarà en un certificat i prou.
Estic contenta per tornar a estudiar a la UOC. Aquesta vegada en català i em surt bastant més barat!!!
Ara a esperar que diuen del Graduat Multimèdia, si entra a Bolonia o no, i per tant si l'homologuen o no. Si no l'homologuen el master es quedarà en un certificat i prou.
9.2.08
Els carros de la compra
Aquest matí el Consell Comarcal ha repartit els carros de la compra que han sortejat entre la gent que ha estalviat bosses de plàstic quan ha anat a comprar durant els darrers mesos.Han sortejat 70 carros. No tindria res d'especial si no fós perquè els carros estan confeccionats amb les pancartes que es van fer servir per la campanya Moiem-nos.
Durant uns mesos el Jaume de Baro, el Nacho d'Alins i jo vam estar penjats als fanals de la comarca, ara ens passejaran per carrers i botigues.
La gent que ha vingut a recollir els carros estaven molt contents, ni que els hagués tocat un viatge al Carib! En general els ha agradat molt veure la nova planta de transferència i les explicacions que els ha fet el Marc.
El que més els ha impactat és veure les piles de paper i cartró que generem, i el plàstic i envasos.Amb el Jaume hem comentat que seria molt interessant que tothom passés per la deixalleria, tant els grans com els més xics.
La Mariona, que és qui ha portat tota aquesta campanya, ha quedat ben descansada, i contenta per l'èxit de tot plegat.
World Press Photo
He vist les fotos guanyadores del World Press Photo. Molta mort, guerra, misèria i desgràcies. No deixa indiferent.
3.2.08
Això d'esquiar...
Bossa amb les botes, casc i guants. A la mà, la tortuga, l'anorak i la bossa amb el que li han donat en acabar la cursa. Sort que els esquís i els pals ja els teníem guardats!
Fase comarcal d'esquí
El 28/10/07 el Consell Esportiu va començar una nova etapa. Un dels consellers del Consell Comarcal va agafar la presidència i van decidir fer una reunió al cap d'un mes per decidir si es feven eleccions, ja que per llei toca fer-les al juny.
Ha passat 1 mes. I 2 i pico també. La reunió per decidir si s'avancen les eleccions no s'ha fet. No hi ha un funcionament de junta com hauria d'haver. No hi ha secretari tècnic i no s'ha decidit seguir cap línia...
Sempre em diuen que el Pallars Sobirà té el que es mereix. I ben bé, és així! Ningú fa pressió, ningú es queixa, a tothom li sembla bé... doncs au! aquí està.
Avui, però, s'ha fet la comarcal d'esquí a Espot, perquè a un conseller, que porta un club d'esquí de la comarca, ho ha organtizat. Hi han participat 28 nens. Si no vaig equivocada hi havia nens del CAEI-Esterri, del club de Ribera i del cole de Sort. De Sort, només 3! I això que aquesta vegada la informació havia arribat! Tant al cole com a l'Insti. I no és que els nens no hi puguin participar perquè estan federats, no! perquè de nens que competeixin en esquí en són ben pocs.
Però què hi farem... No en parlo més perquè és un tema que em posa negra.
L'Ian i l'Hug hi han participat. L'Ian ha quedat 2n i per tant passa a la territorial que serà el pròxim dia 17 a Espot altra vegada.
Ha passat 1 mes. I 2 i pico també. La reunió per decidir si s'avancen les eleccions no s'ha fet. No hi ha un funcionament de junta com hauria d'haver. No hi ha secretari tècnic i no s'ha decidit seguir cap línia...
Sempre em diuen que el Pallars Sobirà té el que es mereix. I ben bé, és així! Ningú fa pressió, ningú es queixa, a tothom li sembla bé... doncs au! aquí està.
Avui, però, s'ha fet la comarcal d'esquí a Espot, perquè a un conseller, que porta un club d'esquí de la comarca, ho ha organtizat. Hi han participat 28 nens. Si no vaig equivocada hi havia nens del CAEI-Esterri, del club de Ribera i del cole de Sort. De Sort, només 3! I això que aquesta vegada la informació havia arribat! Tant al cole com a l'Insti. I no és que els nens no hi puguin participar perquè estan federats, no! perquè de nens que competeixin en esquí en són ben pocs.
Però què hi farem... No en parlo més perquè és un tema que em posa negra.L'Ian i l'Hug hi han participat. L'Ian ha quedat 2n i per tant passa a la territorial que serà el pròxim dia 17 a Espot altra vegada.
2.2.08
Qualsevol nit pot sortir el sol
És la cançó que van cantar els nens el dia que van fer la festa del Carnaval. Segur que els hi agrada aquest video.
Tens els ulls blaus?
Si? Doncs saps què? tenim un parent comú!!!!
Això és el que he llegit aquest matí al 3cat24.cat Un investigador de la Universitat de Copenague diu que qui tenim els ulls blaus som descendents d'una única persona que va viure entre 6000 i 10000 anys enrere i que va patir una mutació genètica. Es veu que era un individu que va viure al nord-oest del mar Negre, i que d'ell procedim els 150 milions de persones que es calcula que tenim els ulls blaus al planeta Terra.
1.2.08
Carnaval al cole
El curs passat va ser el Festival de final de curs. Aquest nadal el pessebre vivent i ara, el Carnaval. De quan hi havia Guillermo i companyia a ara, quin canvi :)
No sé quan fa que no es feva, 14 anys segur! Però avui els nens del col·legi han fet la passa disfressats amb els vestits que s'han preparat ells mateixos durant aquests últims dies. És increïble el que aconsegueixen amb unes bosses d'escombraries i cartolina. Estaven molt divertits i penso que està molt bé que puguin fer la passa tots junts.
Deu ser una feinada impressionant pels professors, però penso que val la pena. Segur, que una vegada ja s'ha acabat, estan molt satisfets, els pares se'ns cau la baba, i els nens s'ho passen la mar de bé. Són coses que agraden a tots! Felicitats i moltes gràcies a tots els professors.
No sé quan fa que no es feva, 14 anys segur! Però avui els nens del col·legi han fet la passa disfressats amb els vestits que s'han preparat ells mateixos durant aquests últims dies. És increïble el que aconsegueixen amb unes bosses d'escombraries i cartolina. Estaven molt divertits i penso que està molt bé que puguin fer la passa tots junts.
Deu ser una feinada impressionant pels professors, però penso que val la pena. Segur, que una vegada ja s'ha acabat, estan molt satisfets, els pares se'ns cau la baba, i els nens s'ho passen la mar de bé. Són coses que agraden a tots! Felicitats i moltes gràcies a tots els professors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)