Feliç 2008

Matí al skatepark

Recordo quan els nens de Sort demanàven l'skatepark. Van reunir-se amb l'alcalde, vam demanar pressupostos, vam organitzar un taller per contruir-se alguna caixa i una barana, vam portar uns móduls durant una fira... Però res... van passar molts anys sense res.
Ara ja hi ha skatepark. No sé ben bé d'on ha sortit el que hi ha, però algo hi ha: un half pipe, una viga per grindar, una rampa i penso que ja està.

Hug, Marc, Ot, Ian i Aidí

Ian

Marc

Hug

Des de que vam tornar de Santa Perpètua, amb els patinets nous, els nens hi passen bastantes hores. Van agafant confiança i soltura amb l'skate de 2 rodes, però també s'ho passen bé sense patinet. M'agrada veure'ls que tenen prou iniciativa per passar-s'ho bé, sense grans coses.

Graffiti al camp d'eslàlom 2

Aquest matí quan he sortit de casa, he anat a veure com estava el graffitti. Falta una mica, i no sé si avui hi han treballat o no.

Graffiti al camp d'eslàlom

M'encanten els graffitis ben fets. Sempre he trobat que els colors i les formes són molt guapos.

Avui en Ramón Perez Sendra que és el germà de l'Amparo, una de les camareres del Cafè Pessets (si no la teniu present, mirant el graffiti la reconeixereu al moment) i un amic seu, han fet aquest graffiti al camp d'eslàlom de Sort. Demà al matí l'han d'acabar. A última hora ja hi havia molta cosa més feta, però no portava la càmara.

És ben curiós veure com es fa. S'ha de ser un artista! Si aquest va bé, possiblement se'n facin més... Ojalà que si!

Cantallops

A raders de tardor, cada any, les arbres dels bancals de la cultia s'emplenaven de colors. Hi haví cirerers rois, clops i bedolls grocs, roures marrons, pins verds i un monter d'altres, pobrets, que mig despullats de fulles ja ensenyaven tot lo carriscle.
Però aguell maití de novembre, quan lo Manelet, encara amb lleganyes als ulls, es va atansar a la finestra, va veure esfereït com una manta de neu blanca haví tapat tot lo bosc de colors. "L'hivern enguany se mos ha avançat" va pensar mentre triave la roba més dobla que tenive a l'armari.

Ahir van presentar el conte al cine. Va haver-hi moltíssim públic, i el Carles Canut va llegir el llibre molt bé. Tot i que no hi he col·laborat molt estretament si que he seguit el projecte d'aprop i fa il·lusió que tot hagi sortit tant bé.

A veure si per Sant Jordi tenim el següent.

Monopatí amb 2 rodes - Street Surfing / WaveBoard

L'Ian fa temps que demanava aquest patí, però a Barcelona no ho coneixen encara.

La setmana passada el vam trobar al Punt de Trobada i pel que vec molt més barat que el que diu la pàgina web que he trobat. És molt divertit. M'hi he aficionat i tot.

Forfaits Gran Pallars

Avui hem pujat a Port-Ainé a buscar els forfaits de temporada de tots 5.

És la primera vegada que s'oferta el forfait conjunt per les 2 estacions (Port-Ainé i Espot), a un preu molt assequible pels adults que vivim i treballem a la comarca, i a un preu ínfim pels escolars de la comarca.

A més a més ens han donat la bona notícia de que comença a funcionar un autocar gratuït per accedir a les 2 estacions.

Aquest any no sé com anirà, perquè són moltes coses noves i costa engranar-ho tot, però penso que han triat un camí molt encertat. Ara falta que nevi!

Nadal

Suposo que per alguna gent el Nadal és una tradició religiosa, però per d'altres no.

A casa fem l'arbre, el pessebre, caguem la tronca, ve el pare noel, passen els reixos, ah! i els nens fan el calendari d'advent, el de les xocolatines, és clar, i tot això sense tenir cap motivació ni sentiment religiosos ni molt menys.

A mi no em desagrada el Nadal però si que m'estressa una mica. És temps d'excessos, de pèrdua de la rutina diària, de dinars amb molta gent, de nervis...

Aquest any hem passat Nadal i Sant Esteve a Santa Perpètua. Vaig pensar que per la meua mare seria més cómode i menys trasbals pel meu pare. Vam ser 12 a cada una de les menjades, els petits s'ho van passar d'alló més bé, desembolicant regals, comprovant que el pare noel els havia deixat aquelles coses que havíen demanat i fent cagar la tronca, descobrint totes aquelles xorrades tant típiques de tieta Esther.

Això si! Les petites, l'Henar i l'Abril, on s'ho van passar més bé va ser dintre d'una caixa de cartró. Típic!
Ha estat prou bé. L'any que ve a veure on ho farem.

Pessebre vivent

L'any passat els professors i alguns pares van organitzar el festival de final de curs. Va ser molt divertit i bonic. No s'havia fet mai, i espero que ho repeteixin. Va ser tot un éxit.

Ara per Nadal, i també, per primera vegada, han organitzat un pessebre vivent. Els pares, padrins i tiets seguiem un itinerari per grups, passant per cada un dels cursos. Cada classe havia preparat una cosa diferent i cantàven. Va ser genial! També espero que repeteixin.

Què bones!

Al xataka foto he vist una galeria de fotos de natura, guanyadores d'un concurs d'aquest any. Són molt maques!

Ha tornat a tocar

Un any més ha tocat algo a Sort, bé més ben dit, un any més el Xavi ha vengut una part de la grossa. A saber on ha anat a parar... Amb la gent que arriba a venir a comprar a la Bruixa d'Or,imagina't, pot haver anat a parar a qualsevol lloc.

Aquest matí he vist en un bloc que el dia 19 va penjar un video al youtube. Com disfruta el Xavi amb això del marketing!

Del tros al plat

El dilluns, en arribar de Barcelona i encara maquillada, vaig anar al col·legi a la presentació del projecte i degustació de productes locals per les escoles de Rialp i Sort.

Una de les actuacions previstes del projecte Del Tros al plat és introduïr alguns d'aquests aliments als menjadors escolars. Ens van fer tot una explicació del projecte i els productors ens van ensenyar, explicar i deixar tastar els seus productes.

Va ser interessant, divertit i tot estava boníssim. No sé perquè la gent no assisteix més en aquests tipus de coses. Sempre ens trobem els mateixos a tot arreu.

Ara, que si a la circular que ens van passar hagués posat que es parlaria del preu de menjador, tant per nens de transport (que el tenen el 100% subvencionat) com dels nens de Sort (que el paguen) de ben segur que la gent s'hagués mobilitzat molt més.

Canvis de vida

Dijous passat em van trucar des del Club de TV3 dient-me que havien llegit el meu testimoni a la secció de Me voy al campo, de LaVanguardia.es, que va sortir no fa massa, i que els faria molta gràcia que anés al seu programa a explicar el meu cas. El que més gràcia els feia era el detall de l'accident de parapent.

No vaig contestar de seguida. Em feia mandra tot el que ve desprès de sortir a la tele (trucades, missatges, comentaris...) i el viatge. Portava tres setmanes seguides baixant a Barcelona per qüestions de feina i personals.

Però d'altra banda em feia il·lusió. Quan treballava a la tele sempre havia fet programes en directe. El departament de xarxa estava situat just al costat dels platós, i per anar a dinar, teniem d'esquivar decorats i veies portes obertes de platós, però mai havia estat dintre quan gravaben o sortien en directe. Això i el fet de que em posessin un taxi va fer que digués que si.

Dilluns, doncs, hi vaig anar de testimoni, junt amb altres 3 persones, a la secció del Sebastià Serrano que parlava de Canvis de Vida.

Les explicacions i preguntes les feia l'Albert Om, presentador del programa, i el Sebastià Serrano anava fent comentaris, que em van semblar encertadíssims.

Els altres testimonis eren:

• El Jaume Sanllorente, ex-periodista de Barcelona que va anar cap a Bombay a ajudar els més desafavorits. Estava de promoció del seu llibre Sonrisas de Bombay. L'endemà marxava cap a Madrid al programa de l'Ana Rosa Quintana.
• La Queti Dominguez, ex-productora de TV3 que va fer-se monja budista i està al monestir del Garraf.
• El Fernando Sinesio, un expert en marqueting que ara fa de xef privat. Ja fa dies que està sortint a tots els mitjans i s'està fent conegut.

No recordo massa bé què ens van preguntar ni què vaig respondre. Els nervis anàven per dins! Però si que puc dir que vaig tenir la sensació de que s'havia creat un clima molt guai entre tots i que m'hi hagués estat molta més estona.

En acabar la secció vam tenir molt poc temps de comentar la jugada perquè van empalmar amb la próxima secció sense anar a publicitat, i al camerino ens hi van deixar estar molt poc. La hostesa que teniem designada tenia tanta pressa per acompanyar-nos a la sortida, com havia tingut a l'entrada per portar-nos al camerino. Un exemple més de l'stress que regna per aquelles terres ;)

En resum:

• vaig quedar-me amb ganes de conèixer més tota aquella gent
• vaig estar molt contenta de tornar a trepitjar la tele
• una molt bona experiència
• el maquillatge em va agobiar fins les 12 de la nit, que em vaig poder rentar la cara.
  

Ara tinc ganes de veure-ho.

Bon Nadal

Foto publicada

No fa massa vaig trobar captura.org, una pàgina de fotos del Buenafuente i companyia. Em va agradar moltíssim, i la tinc sindicada.

El dia que vam anar a Barna a treure-li el guix a l'Ian vaig fer una foto que hi encaixava molt bé. Els la vaig enviar i l'han publicat.

Foto premiada

Aquesta foto ha estat escollida juntament amb 15 més en el concurs de postals del projecte Fem Pallars.
Avui hem pujat a Llavorsí a recollir el premi:

• Un àpat per 2 persones al restaurant La Ribera de Ribera de Cardós
• 2 Forfaits+lloguer material durant un dia al Bosc de Virós

Sall

Avui hem anat a veure aquesta mola. Està en molt mal estat de conservació però encara si estaria a temps de restaurar-la.




Molt a prop hi ha una font d'aigua calenta.

Ajudes per a la dislèxia

Aquest matí he començat a buscar coses relacionades amb la dislèxia. Sembla que l'Ian portarà moltes assignatures suspeses i he de fer alguna cosa urgentment.

En la reunió de principi de curs ja vaig demanar al professor per parlar. Em va dir que ja em diria algo, i encara espero. A travès de l'agenda li ho demanat un parell de vegades, i res. Vaig parlar amb la psicològa que li fa classes i va dir que ja havia parlat amb la psicopedagoga del cole i que els havia passat les directrius. Però res...

Dimarts hi aniré i a veure si consegueixo parlar amb ell, i aclareixo què passa.

Buscant informació he trobat un programa genial. Un sintetitzador de veu que llegeix els textos que vols. Ho poses en el porta papers i llegeix. Genial! Li ensenyat a l'Ian i li ha encantat. I no us penseu, a mi em soluciona la vida algo així! Quan vec un text una mica massa llarg ja m'agobio.

Ja l'he fet servir per llegir-me aquest bloc que he trobat genial!

Prepararé un llistat de recursos útils per dislèxics i estreno etiqueta. Crec que servirà a més d'un!

Estaria bé!

Vist a Entre Tux y pepinos

Fotogràfs creatius

Uau! N'hi ha alguns de genials!

http://www.quierosercreativo.com/18-fotografos-con-talento/

L'espot de la marató

Sort que no miro massa la tele i que la marató és aquest diumenge, perquè veure l'espot de la marató d'aquest any em posa nerviosa.

Trobo que no és gens encertat. Gens de gens. Als veïns del costat de quan vivia a Barcelona, se'ls va matar un fill d'aquesta manera. Va colar entre els barrots, va caure i es va matar.

Impacients

Quan era jove es començava a esquiar als voltants de Nadal. Per la Puríssima organtizaven autorcars als Alps perquè aquí no hi havia neu i les pistes evidentment no obrien fins més tard.

Tot i que fa uns anys que tothom diu que hi ha un canvi climàtic i que cada vegada plou menys i fa més calor, les pistes i els esquiadors obren tant si com no a principis de desembre.

Baqueira ara mateix tenia aquest aspecte:
Val la pena la despesa econòmica i d'aigua que això comporta?

Pluja, que no neu

Aquest matí hem pujat al bosc de Port-Ainé. Estava tot moll. Ahir a la tarda va ploure, i aquest matí a les 7.30, quan ha marxat l'Aleix petit també.

Hi havia boires per tot arreu, però pel que hem pogut veure no ha caigut cap gota de neu, o molt poqueta.

Fons de pantalla Ubuntu

L'Hug és usuari d'Ubuntu des de fa temps. Li he fet un fons de pantalla.

Dos fons de pantalla:
Amb una mica de color:

Fent de cuiner

Avui remenant pels cd's m'he trobat aquesta presentació de fa temps.

| View | Upload your own

És impressionant com passa el temps, i com avancen les coses. En aquella época l'slideshare no debia existir o almenys no el coneixia.

El sant de l'Esther

Aquest matí he preparat un regal per la meua germana, perquè és el seu sant. Un fons de pantalla per cada mes de l'any.

Diu que li ha agradat.

Si més no inquietant...

Aquesta senyal està en un tros amagat baixant de Comiols, cap a Artesa com si diguessim. És una curva de la carretera vella. Ara no si accedeix gaire fàcilment, però hi havia un mar de núvols impressionant i vaig parar a fer unes fotos.

Aquesta senyal em va impactar. Mai l'havia vist i em va semblar inquietant. Vaig passar i no les tenia totes. Pensava que en un moment o altre s'enfonsaria el terra, em sortiria una bèstia extranya o ves a saber què. Però no. No va passar res.

Fa molts anys ja hi havia parat en aquesta curva. Va ser quan vaig tenir l'accident de parapent. Baixava cap a Barna amb la moto, amb els 10 punts al genoll, les mans obertes, amb la rótula fisurada i un colze inflamat. Em feia tant mal tot que vaig tenir de parar. Va ser un viatge llarg. En aquella época aquesta senyal no hi era.

De moment les començo...

Avui començo vacances finalment. He preferit començar-les a fer, no fós cas que desprès es volatilitzin.
Suposo que entre mig em tocarà fer diverses coses per la feina. De moment ja tinc previst anar al Citilab de Cornellà dilluns altra vegada. Dijous tindrem reunió de dinamitzadors de l'Alt Pirineu, i a la nit un sopar col·loqui al Condes.
Ja veurem com anirà tot plegat, que no les tinc totes.

Les vacances perillen

Divendres, a la reunió general dels Telecentres de Teletreball, ens van aclarir una sèrie de punts molt importants per la nostra feina, tot relacionat amb convocatòries d'ajuts. En definitiva quartos per poder tirar endavant la gestió i les activitats del Telecentre.

Vaig - vam arribar a la conclusió que no som els dinamitzadors els que ens hem de preocupar d'aconseguir els diners, i d'agafar emprenyades i mal de panxes en aquestes reunions. Els tècnics ens hauríem de preocupar de portar a la pràctica tot alló que ens permeten els diners que donen al Consell Comarcal per aquests menesters, única i exclusivament.

Dilluns he de parlar amb la gerent i el conseller que em pertoca, perquè la cosa no pot anar com fins ara.

I pel que sembla totes les convocatòries d'ajuts sortiran ara, durant el desembre, i jo tinc pendents un munt de vacances!!! A veure què passarà!

Casa de la iaia velleta

Quan era petita tenia la iaia Emília (mare de la meua mare), la iaia Pilar (mare del meu pare), la padrina (padrina de bateig de la meua mare) i la iaia velleta (mare del meu avi, pare de la meua mare).
La iaia velleta, que es deia Mariona, va morir als 96 anys crec recordar. De tant en tant l'anàvem a veure i fins i tot vam passar uns dies a Gelida durant un estiu a casa la padrina. No tenia masses dents però menjava patates fregides de bossa!
Dijous, mentre buscàvem pis de lloguer, vam passar per davant la casa on vivia. Ara és una casa okupada. A la meua mare li va fer bastanta impressió. Ella hi havia viscut.

Santa Perpètua - Can Suris (Cornellà): 90 min

Divendres 30 de novembre. Estic a casa els meus pares, a Santa Perpètua. A les 7:30 entro al cotxe. He d'estar a les 9 a Can Suris, que hi ha les II jornades d'Internet Social.
Intento anar cap a l'autopista, però hi ha una caravana impressionant.
Agafo la nacional, i sembla que bé.
Les obres de Montcada fan una mica de retenció però bé.
A mitja Ronda de Dalt, cap al Valle Hebrón, la cosa comença a empitjorar.
Retencions fins Cornellà.
90 minuts perduts, i el paisatge que vaig veient és diferent, però no massa agradable...
La setmana que ve hi he de tornar. Potser que em busqui un lloc per dormir més a prop!