Teletreball ràpid

Com deia ahir, estic fora de Sort. Ahir vaig estar a Molins dinant, dormo a Santa Perpètua, a casa els meus pares i demà passaré el dia a Cornellà.

Avui teniem previst buscar pis de lloguer per la zona on hi ha l'Associació de Parkinson. Hem voltat, mirant balcons i entrades. Hem preguntat a totes les finques que hem trobat. Potser hi ha algo, però tot passa de 1000 Euros mensuals. Penso que desistirem. Crec que serà millor que canviem el plà.
En vista de l'èxit hem anat a l'Ikea. M'agrada molt anar-hi. He comprat 4 coses i he agafat algunes idees.

Ara estic a la biblioteca de Sta Perpètua. He entrat a la UOC i he contestat alguns correus pendents. He mirat el correu de la feina i he fet alguna gestió urgent. I m'he posat al dia del meu correu particular, que no és poc!

Això d'Internet és genial!

Turisme TIC

Avui he baixat a Santa Perp``etua. (Aquest teclat no va b´´e!) Divendres tinc una reuni´´o a Can Suris (Citilab de Cornell``a) i he allargat l'estada un parell de dies per poder fer un parell o tres de coses m´´es.

Ara mateix estic a la Biblioteca de Santa Perp``etua. ´´Es una biblioteca de la diputaci´´o. Per poder connectar-me m'han fet el carnet de la Xarxa de biblioteques. Tinc mitja hora, per``o pel que sembla em puc allargar perqu``e n'hi ha de lliures.

No s´´e quants ordinadors hi ha en total per``o una dotzena crec que si. Els ordinadors nom´´es tenen disponible el navegador d'Internet. I ´´es l'Internet Explorer, cap m´´es programari! i a sobre en castell``a!

No anem b´´e!

Aqu´´i al davant tinc un cartell amb la normativa. Nom´´es deixen gravar coses amb disquets (1.5Euros) o CDRom (2 Euros), que has de comprar en la mateixa biblioteca.

Les impressions de color van a 0.30 Euros/full i en blanc i negre 0.10 Euros/full.

El divendres veurem Can Suris ja acabat. L'altre vegada que hi vaig anar encara no hi havia res. Suposo que all´´i fliparem bastant!

Adolescents

Tenir fills et retorna molt sovint al passat. Moltes vegades et sorprens a tu mateixa dient aquelles mateixes frases de la teua mare. Recordes situacions i reaccions que s'assemblen molt a les que ara tenen els teus fills.

L'adolescència és una d'aquelles etapes que no se sap ben bé quan comença ni quan acaba, però per la que tots hi passem. Ser mare d'un adolescent és, no sé com dir-ho... desconcertant.

Intentes comprendre, recordar, seguir marcant límits, riure, parlar, jugar, compartir... però hi ha moments que no saps per on agafar-ho.

I desprès en venen 2 més!

Un susto més...

Fa una estona hem tingut un accident domèstic. L'Hug ha caigut de cul a la bandeja de baix del rentaplats que estava obert.

Primer m'he pensat que s'havia donat un cop, però de cop i volta he vist la fulla d'un ganivet que s'havia trencat. Llavors m'he imaginat que se l'havia clavat. Li he pujat la samarreta i baixat els pantalons, i si, tenia un forat.

Hem anat al cap i res, ni punts ni res, diuen que es tancarà sol, i no li ha tocat res d'important. Camina bé i no li fa mal la cama. Li ha entrat 1,5 cm Menys mal!

Buf! portem una temporadeta que no vegis!

Fotobloc

Fins ara havia funcionat amb la versió gratuïta del Flickr per anar penjant les fotos. Però se'm feia petit i al final he decidit agafar una pro. Ara puc fer més àlbums i per tant penjar tot allò que em vingui de gust, però necessitava un lloc per posar les fotos que m'agraden més.

M'he instal·lat al servidor el Pixelpost i he escollit una plantilla sencilla i fosca i he pujat algunes fotos.

Queda inaugurat el fotobloc Pirineuweb!

A 10 km

Últimament ha fet fred i no he tingut temps. Aquest matí he provat si la moto s'engegava, i sí!!
Desprès de dinar, mentre uns miraven la tele i l'altre feva la migdiada, he anat a donar una volta.

He pujat a les Bordes d'Olp, que és un lloc que m'encanta i que tinc a 10 km de casa només. El camí està molt bé, feva aire fred, però s'aguantava. Unes quantes fotos i cap abaix.

Captura.org

Ahir, via clipset.net, vaig descobrir el bloc de l'Andreu Buenafuente i la seva afició a la fotografia. Al video de l'entrevista que li van fer nombrava un projecte que havia començat amb el Santi Millàn: captura.org.
Molt guai!

Orígens

Hi ha gent que es pensa que sóc del Pallars de tota la vida. Els pallaresos noten que no parlo com ells, que faig coses rares. Els no pallaresos pensen que parlo pallarès perquè faig servir paraules que no han sentit mai. Hi ha gent que acudeix a mi per saber telèfons o noms de gent que viu per aquí. Conec a molta gent i de diferents àmbits...

Però no, no vaig nèixer al Pallars, ho vaig fer a Barcelona ciutat i hi vaig viure fins els vint-i-pico. Un accident de parapent va ser la causa de que decidís canviar de lloc. De cop i volta vaig veure que no encaixava en un món massa accelerat i massificat. Vaig preparar-me durant un temps no massa llarg i vaig fer el canvi.

Ara deu haver fet uns 17 anys que estic aquí i dubto que torni cap a la ciutat mai més. S'hi viu tant bé aqui!

Demà ens estrenem!

Fa un temps, no recordo si fa un parell d'anys o tres, (ho acabo de mirar, al març de 2004) em van operar d'un menisc. El tenia fet caldo de ves a saber què (handbol, parapent, squash, futbol, esquí, moto...). Me'l van arreglar. Vaig estar anant a recuperació bastant de temps. El dolor no m'acabava de desaparèixer però finalment em van donar l'alta. Això si, el metge em va dir que no jugués més a futbol.

Vaig fer bondat un temps, però només va durar 1 any la bondat. Es va crear un equip de futbol femení a Sort i no ho vaig poder resistir. Però sorpresa!, el genoll no em fa gens de mal, només me'n fa si estic una temporada sense jugar o si jugo sobre ciment. Però jugant al polisportiu cap problema.

De totes maneres tenia una mica de remordiments, i l'any passat vaig anar a veure el metge, vaig confessar-li que jugava, i que em fés una ressonància, per veure com anava l'assumpte. Em va dir que molt bé, que cap problema, que si no em feva mal és que estava tot bé i que tenia la cama forta. Buf! Perfecte!!

Total, que ara estic entrenant amb les noies (n'hi ha de totes les edats, no sóc la més gran, però poc li falta) dos dies a la setmana, i de tant en tant juguem algun partidet. I a més a més he decidit tornar a jugar a la lliga del Pallars. Els equips majoritàriament són masculins. En total potser juguem 4 o 5 noies, repartides en els diferents equips. M'agrada jugar-hi perquè no he d'estar vigilant si xuto fort o no.

Demà a la nit juguem el primer partit. Estic a l'equip Intrèpids Team, de l'Institut de Sort. Estic nerviosa i tot!

Quan anava al cole, a l'insti o a la facultat, poc m'imaginava que als 41 anys seguiria jugant a futbol i disfrutant tant com aleshores!

Hoax Ericsson

Avui he tornat a rebre un correu que és un HOAX.

A m i c s , La Societat Ericsson distribueïx gratuïtament ordinadors
portàtils amb la intenció de contrarestar Nokia, que ha fet el mateix.
Ericsson vol augmentar la seva popularitat. Per això Ericsson distribueïx
gratuïtament el nou portàtil WAP. Tot el que s'ha de fer és enviar aquest
e-mail a vuit coneguts. En aproximadament dues setmanes rebràs un ERICSSON
T18. Si el missatge es remet a vint persones o més, pots rebre un ERICSSON
R320. Important: enviar una còpia de l'e-mail a anna.swelung@ericsson.com
Insisteixo, no és una broma. Així que regala't un portàtil

Qui es pot creure això? Reenviant aquests tipus de correus omplim les bústies de correu no desitjat, i estem difonent adreces de correu electrònic per la xarxa (en aquest concret he pogut veure 137 adreces de correu electrònic!).

Abans de reenviar cal pensar què estem fent!

Buf, buf...

El Campus de la UOC va fatal. Porto una hora, intentant penjar unes informacions a l'aula de tutoria i no hi ha forma.

A la feina les coses podríen anar molt millor.Estic farta de que em facin fer coses que no em toquen, la feina del Telecentre és molt àmplia i dóna per omplir tota una jornada laboral i molt més. Tinc moltes coses endarrerides i he d'estar preocupant-me de coses del Consell. Hi ha coses que em fan ràbia. Tenia l'esperança que em canviessin d'edifici però pel que sembla això no serà. Els problemes no se m'acabaran. He de fer alguna cosa.

Sort que el mes que ve faré moltes vacances...

74 anys!

Ahir la meua mare va convidar a tota la família a casa per celebrar l'anniversari del meu pare. Feva 74 anys!
Van venir tots els germans del meu pare i parelles respectives i nosaltres 3 i família. Total que erem tots aquests:
El dinar va anar bé. Vam fer tres torns. Primer va menjar l'Abril, la més petita de tots, i que crec que és la que va menjar més de tots! Devorava les croquetes que donava gust!

Desprès l'Henar i desprès tota la resta. Els nens havíen d'estar en una taula a part com és costum en aquests casos.

Va haver-hi moments molt divertits, sobre tot quan es va parlar dels "maricons" que surten a la tele i ja en la sobretaula, quan el meu pare va fer una explicació de com cal arreglar la casa per poder-la llogar per parts. Aquesta disertació que va fer, amb una veu super clara, va ser interrompuda per dos temes molt interessants.

El primer el nus de les sabates. Vam descobrir tres maneres de fer-lo:

• Tipus Nausica. El que ens van ensenyar a tots de petits a l'escola que hem anat tots els Cuevas i 2 Moras
• El que fa l'Aleix
• I un que ens va ensenyar el Josep Lluís

I el segon tema els problemes d'algunes dones i els pantalons a l'hora d'anar a fer pipi en un water públic. Divertidíssim!!!

Totes les fotos de l'esdeveniment al flickr.

Mal dia

Avui tinc mal dia. He dormit més o menys. No massa bé i potser ve tot d'aquí.

Ara escriuria al bloc una ristra de coses que fan que avui tinc moltes ganes de marxar, poder estar relaxada i dedicar-me a fer fotos o a fer alguna cosa que m'agradi, sola o acompanyada, m'és igual.

Tot això que ara escriuria són detalls de la vida diària, domèstiques i laborals. Coses que segurament no importen a ningú més que a mi, i que vistes des de fora poden semblar xorrades, coses sense importància, o fins i tot rabietes de nena mimada (no sé per qui) o manies personals. Pot ser si.

Cada ú tenim la nostra feina i les nostres tasques. Ja sigui a la família o a la feina, cada ú ocupa un lloc determinat. Normalment aquest lloc l'hem buscat nosaltres mateixos, o almenys hem decidit acceptar-lo en un moment determinat. Per tant hem d'estar capacitats, i si no n'estem prou, preocupar-nos per formar-nos el millor possible, hem de ser responsables, esforçar-nos i tenir la constància necessària per assolir tots aquells objectius marcats, i a sobre de la millor manera possible.

Potser sóc molt exigent amb mi mateixa, i vull ser-ho amb els altres. Aquest segon punt potser és el que falla. No sé. Ja dic jo que tinc un mal dia.

Mala pata

Divendres l'Ian va caure a l'hora de pati, i pel que sembla li va caure un amic seu a sobre. Em van trucar per dir-me que el portés al metge.

Li feva molt mal el genoll i tenia el bessó contracturat.Se li estava inflant bastant i li sortia un blau. La doctora va creure que el més convenient era posar-li un compressiu i fer repós fins dimarts, que aniria a veure la pediatra i valoraria.

Dilluns a les 8.30 vaig baixar-lo al CAP. Es queixava que li feva mal, i sobretot al matí, quan s'aixecava del llit.

La doctora se'l va tornar a mirar. Va tornar a dir que no era res ossi però que el protocol deia que era el moment de portar-lo a l'especialista. De seguida li vaig dir que el portaria a Barcelona, aprofitant la mutua que tenen els nens.

Avui dimarts, a les 3 del migdia hi ha anat amb el seu pare. Li han fet una radiografia i resulta que té la rótula trencada per 2 llocs. Una fractura és una estella que figura que s'ha de soldar sola, i l'altre un trocet que ha quedat navegant per allí, i que diu que s'absorbirà.

Ara va enguixat de dalt a baix. D'aquí a 3 setmanes hem d'anar-hi altra vegada. A veure com anirà.

De moment problemes a casa, per pujar i baixar, al cole (el mobiliari no és gens comòde per estar tal com ha d'estar...). Ja ens anirem adaptant tots plegats. Espero però que ja no li faci tant mal.

Fira d'intercanvi

Avui hem anat a la Fira d'intercanvi de Montardit de Baix. Ja fa uns anys que es fa però no hi havíem anat mai. No hi crec massa en aquestes coses...

Si la gent portés per intercanviar coses que estiguessin bé, d'acord, però normalment la gent exposa tot allò que vol tirar directament. De fet hi ha gent que el que no intercanvia ho porta directament a la deixalleria.

No sé, no sé... Els que si que disfruten amb això de l'intercanvi són els nens.

Pregunta

- Per què existeixen els polítics? - pregunta l'Ian

Un altre cas

Avui un nen de la classe de l'Hug ha estat ingressat per meningitis. A les 8 del vespre ens han citat a tots els de la classe al CAP per donar-los la medicació preventiva pertinent.

Ningú ens ha sabut dir com està. Espero que es recuperi bé, aviat i que no li quedin seqüeles de cap tipus.

Jo no sé als altres llocs, però aquí al Pallars tenim casos de meningits bastant sovint. Amb els pocs que som... Aquest estiu un nen de Sort, el curs passat la mare d'una nena de la classe de l'Hug, abans el fill d'una companya de feina, abans unes germanes que també van al cole de Sort...

Molts casos...De moment tots han acabat bé. Espero que segueixi igual.

Solsona

Viatge d'anada. 7 i poc del matí

Avui he anat a Solsona per feina perquè feien una jornada que m'interessava: Les xarxes per Internet, una forma de visibilitzar i promocionar les dones. En tenia moltes ganes per diverses raons:

• per conduir unes hores, sola al cotxe, escoltant la radio i observant el paisatge
• per veure en acció tres dones que estan molt posades en el tema
• per veure la Paloma, dinamitzadora del Telecentre del Solsonés, i la Sandra, de la Oficina Tècnica de la Xarxa de Telecentres
  
• per veure i parlar amb la Maria, ex secretària técnica del Consell Esportiu del Solsonès i amb la que sempre m'havia portat molt bé.

La jornada ha estat bé.
La Lourdes Muñoz, que era la primera ponent no ha pogut venir, però en el seu lloc ha vingut la Carme Sanchez, que m'ha semblat una política amb ganes de treballar, la qual cosa ja és un punt molt positiu.
La Montse Boix no la coneixia presencialment, tot i que m'hi havia intercanviat alguns mails. Hi ha coses de les que diu amb les que no hi estic d'acord, però és interessant veure altres punts de vista, i segur que reflexionant, com ella diu, es poden fer més coses per anar avançant.
La Mercè Molist ja la coneixia. Estem a la llista de les ciberdones totes dues, i hem coincidit en algun dinar. Presencialment no l'havia vist mai fent una xerrada. És molt heavy, i té un punt de vista molt diferent a la resta de ponents.
També ha parlat la Carmen Castro. No la coneixia, però penso mirar el seu portal i el que trobi sobre d'ella.

Illana Giner, Mercè Molist, Carme Sanchez, Carmen Castro, Montserrat Boix

Penso que són persones que porten molt de temps en aquest món i que el què fan ho fan molt convençudes, per tant en puc aprendre molt d'elles, i per extensió em serà molt útil a nivell personal i a nivell laboral.

Vaitge de tornada, 6 i pico del vespre

En arribar a Sort he passat pel Telecentre. Dels 17 ordinadors que hi ha a la sala, només en quedaven 3 de lliures. No he mirat quantes dones hi havia, però diria que superaven als homes ;)
He anat a casa, he preguntat com havia anat el dia i la lliçó al més petit, l'Hug, i he marxat a entrenament de futbol.

En resum, un dia profitós.

Venem o permutem casa

Fa bastants anys, quan jo ja no vivia a casa, els meus pares van haver de canviar de lloc de viure perquè els meus avis no estàven bé de salut i havien de viure junts. Els pisos que teníem eren petits, així que van decidir vendre el dels meus avis i comprar una casa a Santa Perpètua, que és on han viscut fins ara.
Els meus avis van morir, nosaltres tres vivim fora de casa, 2 al Pallars i 1 a Barcelona.
Ara és el meu pare el que està fotut. Té parkinson des de fa 20 anys i cada vegada va a pitjor. Va al centre de l'Associació de Parkinson de Barcelona cada dia i pel carrer ha d'anar en cadira de rodes.
Les coses s'estan complicant molt i la meua mare ha decidit vendre o permutar la casa, i anar cap a Barna altra vegada.
Suposo que a la llarga hauran de venir cap al Pallars també, però de moment s'estaran a Barcelona.
La casa està molt bé. Està davant d'una plaça enorme, i només toca amb una casa. Hi ha aire condicionat i finestres d'alumni, tot nou. Davant mateix hi ha una parada del bus, i ben a prop hi ha una estació de tren. Al darrera mateix hi ha un Carrefour i a prop hi ha l'Intermarché.
Té 4 habitacions, 2 banys, un garatge molt gran i jardí. [Més informació]
El centre on va ara està situat al carrer Padilla - València, o sigui que hauríem de buscar per aquella zona.
Si sabeu d'algú que li pugui interessar comprar la casa o permutar-la, si us plau, dieu-li que es posi contacte amb mi.

Fira de tardor II

Avui el temps ha sigut boníssim altra vegada. Hi hagut menys gent que ahir, però deu n'hi dó. Suposo que avui la gent estava més repartida. Per dalt passeant per les paradetes, i a baix al riuet, obxervant el bestiar. Avui han baixat rucs, algun toro i alguna vaca, ovelles xisquetes. Hi ha hagut la demostració dels gossos de pastor, amb ovelles i oques, com els darrers anys.

Què bonics que són la majoria de cadellets de totes les espècies!
Els rucs. Se'n feva raro veure'ls tant tancats. Estem acostumats a veure'ls en terrenys molt més amples. Quan serà el sopar del ruc? Nyam!

Al riuet hi havia la Rosa Maria Tejedor amb el seu teler. Els nens podien fer les seues pràctiques.

Fira de tardor

Avui ha començat la fira de tardor. Hi ha hagut molta gent, bastantes parades i el temps molt bó. He fet les fotos de rigor: fotos de molta gent, fotos de paradetes de formatges, menjar i coses curioses, però també n'he fet de les "altres".

A l'stand del Consell Comarcal tenien un forn solar. Hi han cuit diverses pizzes. Molt bé. El forn estava a 100 graus. Fa una mica de bulto, per anar d'excursió no serviria però és curiós.

A quarts de set ha tocat "El Pont d'Arcalís" a la plaça major. Hi havia quantitat de gent. Grans, petits, pallaresos i turistes. Aquest grup agrada molt a tothom. És genial veure com toca la canya i les culleres el senyor més gran.
Una vegada més l'ajuntament ha muntat la tarima davant la Caixa de Catalunya. És horrible el lloc. Quan fas fotos sempre surten els lletrerets de la caixa i ara, a sobre les senyals de tràfic. Potser valdria la pena fer un parapeto per la part del darrera. Quedaria molt millor.
Al matí els polítics (alcalde, president de la Diputació, regidors, i més gent trajada) han passejat per la fira. Aquest és el moment en que han saludat als okupes d'Escós. Aquest senyor de primera fila feva senyals a algú altre però no sé si tenia res a veure. No he sentit la conversa que han tingut.
Un dels estants que segur que ha tingut més éxit ha estat la secció deixalleria del Consell Comarcal. Donàven els contenidors de plàstic pel reciclatge de l'oli vegetal. La gent no parava d'endurse'ls. I allí en un raconet han aparegut els carros fets amb les pancartes del Moiem-nos reciclades! Quin fart de riure...
Els primers rovellons que vec aquesta temporada. Tothom se'ls mirava, però no sé cap si algú n'ha comprat.
I demà més...

IdCat

Ja fa temps que al Telecentre expedim certificats digitals. Només cal portar el DNI i venir personalment. Introduïm les dades en una pàgina web, fem signar un paper i lliurem un llapis amb la signatura.

La utilització del certificat digital és molt sencilla. Cal seguir unes instruccions que porta el mateix llapis. La sencillesa és per windows, per Linux la cosa és complica un pèl més. Però si t'hi poses ho pots aconseguir, sobre tot quan aconsegueixes unes instruccions ben clares, i no tens problemes amb paquets que no tens, etc. Jo em vaig trobar que no tenia el g++, ni el libssl-dev.

En aquesta pàgina hi ha unes bones instruccions: http://clauer.nisu.org/linux

De moment ho he instal·lat en el firefox i al thunderbird. Ara em falta comprovar que tot funciona correctament. D'entrada la prova de signatura que tenen a la pàgina de l'IdCat em dona un error. Hi hauré de trucar a veure que em diuen. Però em temo que quan digui que treballo en Linux em despatxin ràpid. Espero equivocar-me!

Ja hi he trucat i és per flipar!!!

D'entrada et diuen que no tenen suport per Linux (era d'imaginar), però el que segueix em sembla que encara és més fort. Diuen que no funciona i que no es pot fer funcionar. I em pregunto... I perquè donen les instruccions pas a pas i et fan fer la prova i tot? No seria més sencill dir que no funciona i punto?

De veritat que hi ha coses que no les entenc.

Ara, que estic convençuda que algun linuxero de veritat, d'aquells que en saben moltíssim, l'han fet funcionar. Segur!

Brother 2070N

Quan vam tornar de les vacances d'estiu la impressora de casa, una epson d'injecció de tinta de les sencilles, havia deixat de funcionar. No sé si es va enyorar o què, però el fet és que ja no va fer res més.

Vaig estar mirant, preguntant... Volia algo que no s'espatllés tant, que fós ràpid, silenciós i sobre tot que fós compatible amb Linux, i ja posats fàcil d'instal·lar en l'Ubuntu.

A la llista de correu d'Ubuntucat em van recomanar la Brother 2070N. És una impressora laser blanc i negre, bastant petita, silenciosa i no massa cara. Té una característica que em va agradar des d'un bon principi, i és que té una tarja de xarxa integrada, i es pot fer servir en xarxa.

La vaig comprar a Pepecuco.

La instal·lació via USB és super sencilla. No cal fer res. Enxufar-la i prou.
La instal·lació en xarxa en Linux és una mica més complicada. No hi ha manual en paper, però a la pàgina de Brother si que hi ha els drivers i una FAQ que ajuda molt. Fins avui havia conseguit que funcionés en l'ordinador de l'Aleix (dapper) i en el meu (feisty i ara gutsy), i avui ho he aconseguit en el dels nens (edubuntu feisty).

M'agradaria poder posar els passos que s'ha de seguir per fer-ne la instal·lació, però ho he provat tantes vegades, que sóc incapaç de fer un llistat clar. I ara no penso desinstal·lar-la d'algun lloc per tornar-ho a provar!