Aquests dies he estat molt ocupada. He participat a la gimcana fotogràfica que organitza cada any Canonistas.com. Ha sigut la primera vegada, i possiblement no serà la única.
Aquesta gimcana fotogràfica consisteix en fer una foto de cada un dels temes (24 temes) que proposa el guanyador de l'any anterior. Hi ha una setmana de temps per fer-les, i a més s'han de penjar amb totes les dades de la foto.
Pels que ens agrada fer fotos trobo que és un molt bon exercici. Llegeixes el tema, i et ve al cap una primera idea. La deixes reposar, i a mida que van passant les hores, i continuant la vida, va madurant. I arriba un moment que click! fas la foto. Evidentment no ho he pogut fer amb les 24, però si amb algunes.
Si tingués més temps en canviaria algunes. Però ja no en tinc!
Si li voleu donar un cop d'ull a les fotos:
28.9.07
27.9.07
Primera nevadeta
Avui ha caigut la primera nevadeta. A Sort no, però una mica més amunt si. I fot un gel...
24.9.07
Mantis
Avui, desprès de dinar, he agafat la moto i he pujat a Sant Josep d'Olp. Tenia ganes d'anar en moto, d'aprofitar el sol i el dia tant clar que feva i com no, de fer alguna foto.
He trobat una mantis en una ombra. Li he fet unes quantes fotos. Era bastant descarada. No s'estava gens quieta, tota l'estona venia cap a la càmara. Segur que era una presumida!
M'han cridat molt l'atenció els ulls. Em feia l'efecte que igual em mirava de cara, que de perfil o d'esquena. Crec que la nineta, el punt negre, pot recorrer els 180 graus. Una cosa molt curiosa.
M'agrada molt anar a fer fotos a la muntanya tota sola, en un lloc que no hi hagi ningú. Em puc estirar al terra, fer poses dificilíssimes i disparar sense presses.
Alguna vegada ho he fet davant del Telecentre i la gent m'ha près per boja!
He trobat una mantis en una ombra. Li he fet unes quantes fotos. Era bastant descarada. No s'estava gens quieta, tota l'estona venia cap a la càmara. Segur que era una presumida!
M'han cridat molt l'atenció els ulls. Em feia l'efecte que igual em mirava de cara, que de perfil o d'esquena. Crec que la nineta, el punt negre, pot recorrer els 180 graus. Una cosa molt curiosa.
M'agrada molt anar a fer fotos a la muntanya tota sola, en un lloc que no hi hagi ningú. Em puc estirar al terra, fer poses dificilíssimes i disparar sense presses.Alguna vegada ho he fet davant del Telecentre i la gent m'ha près per boja!
23.9.07
Visita a La Pleta i Tavascan
Aquest cap de setmana han vingut el Jordi i la Susana. Ahir vam estar per casa, perquè teniem feina, però avui hem pogut sortir a fer un vol.
Hem anat fins a La Pleta, l'estació d'esquí de Tavascan. No hi haviem anat mai, i suposo que a l'hivern no hi anirem massa, ja que hi ha molt risc d'allaus.
Hem caminat per una pista d'esquí de fons durant una estona. Per ser de fons feva bastanta pujada o baixada.
Anàven caient gotes. Tot estava molt moll, i la tardor ja es deixa veure. Molt bonic.
De bitxos n'hem vist dos de curiosos. Un rèptil no massa gran, del tamany d'una sargantana, negre i groc. Les salamandres són d'aquests colors, però tenen més taques penso. Els tritons són més marronosos. Total que no tinc ni idea de que podia ser.
I un escarbat negre però amb detalls blau elèctric. Molt presumit ell.
Hem dinat a Tavascan, en un lloc que no ens ha agradat massa. Què hi farem!
Hem anat fins a La Pleta, l'estació d'esquí de Tavascan. No hi haviem anat mai, i suposo que a l'hivern no hi anirem massa, ja que hi ha molt risc d'allaus.
Hem caminat per una pista d'esquí de fons durant una estona. Per ser de fons feva bastanta pujada o baixada.
Anàven caient gotes. Tot estava molt moll, i la tardor ja es deixa veure. Molt bonic.
De bitxos n'hem vist dos de curiosos. Un rèptil no massa gran, del tamany d'una sargantana, negre i groc. Les salamandres són d'aquests colors, però tenen més taques penso. Els tritons són més marronosos. Total que no tinc ni idea de que podia ser.
I un escarbat negre però amb detalls blau elèctric. Molt presumit ell.
Hem dinat a Tavascan, en un lloc que no ens ha agradat massa. Què hi farem!
18.9.07
14 anys!
A les 22:16 hores ha fet 14 anys que vaig parir el meu primer fill. En aquell moment feven un partit de futbol. Me'n recordo perquè l'anestesista va venir tardíssim! I el ginecòleg va venir en moto. Recordo haver identificat el model entre contracció i contracció. El garatge de la clínica estava just a sota d'on jo paria.
Aquell dia va ser el primer dia que l'Aleix petit va sentir una taula de multiplicar. Va ser el que li va dir primer de tot el seu pare, mentre el vestia. El que fan els nervis :)
Aquella coseta tant petitona està a punt de ser més alt que jo. Està adolescent total, a estones divertit, a estones no tant...
D'aquí a 15 dies serà l'aniversari del petit, i d'aquí 30 el del mitjà. En un mes tots 3!
Aquell dia va ser el primer dia que l'Aleix petit va sentir una taula de multiplicar. Va ser el que li va dir primer de tot el seu pare, mentre el vestia. El que fan els nervis :)
Aquella coseta tant petitona està a punt de ser més alt que jo. Està adolescent total, a estones divertit, a estones no tant...
D'aquí a 15 dies serà l'aniversari del petit, i d'aquí 30 el del mitjà. En un mes tots 3!
17.9.07
39+1+1
Pel meu anniversari em vaig autoregalar el llibre 39+1+1 de la Sílvia Soler. A Catalunya Radio n'estàven emetent una adaptació radiofònica. Cada migdia en feven 1 capítol, però molts dies no el podia sentir amb atenció, ja que els usuaris del Telecentre entraven i sortien. Llavors l'endemà al matí o a la nit, ja a casa, i sense interrupcions escoltava el podcasting (gran invent!)
39+1 és l'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa. Ho diu l'Ília, aquesta dona-mare-treballadora amb la qual s'han identificat tantes catalanes. Ella i les seves amigues protagonitzaran la radionovel·la d'aquest estiu a Catalunya Ràdio. Les seves angoixes, les seves confidències, els seus fills, els marits, les sogres, la feina, el ginecòleg... i sobretot, les seves rialles, que se sentiran per tot arreu.Ja ho he dit altres vegades, sóc molt mala lectora. Però aquest llibre m'ha entrat la mar de bé. És ràpid de llegir, i el que més m'ha agradat, tal com diuen els de Catalunya Ràdio, m'hi he sentit molt identificada. És com si fós un llibre escrit a mida. Ben bé per les que aquest any fem els 41.
16.9.07
Avui Boumort
Tornem a ser diumenge!!! Les setmanes passen volant. Avui hem anat a Boumort. Hem pujat pel Bosc de Pentina i hem anat fins ben a prop de Taús. És la primera vegada que hi vaig. Es veu que la pista està recent arreglada i diuen que ha quedat molt bé. M'han agradat molt les valles i els gabions que han posat.
La primera parada l'hem fet a Esplà. Hi ha una esplanada equipada amb taules i bancs i una ermita, un bunker de la guerra i una vista espectacular.
Hi havia uns quants voltors sobrevolant la zona.
La intenció d'avui era veure algun cèrvol, ja que és temporada de brama. Però no. Cap ni un. N'hem sentit però de veure'n res de res. Hem trobat un munt d'esquelets i una bana d'un de 6 anys.
Això si, desprès de dinar, he aprofitat per fer alguns macros.
Per tornar hem refet el mateix camí, però parant a veure el Gabi i l'Anna del Refugi de Cuberes. Hem estat allà una estoneta amb ells i la família Canut (que han pujat de Gerri fins a Esplà caminant!!), ens han ensenyat el refugi (algún dia hi hem d'anar a dormir) i hem comprat 3 samarretes.
Baixant pel Bosc de Pentina hi ha una vista espectacular de la Geganta.
Bona excursió per fer amb la moto.
La primera parada l'hem fet a Esplà. Hi ha una esplanada equipada amb taules i bancs i una ermita, un bunker de la guerra i una vista espectacular.
Hi havia uns quants voltors sobrevolant la zona.
La intenció d'avui era veure algun cèrvol, ja que és temporada de brama. Però no. Cap ni un. N'hem sentit però de veure'n res de res. Hem trobat un munt d'esquelets i una bana d'un de 6 anys.Això si, desprès de dinar, he aprofitat per fer alguns macros.
Per tornar hem refet el mateix camí, però parant a veure el Gabi i l'Anna del Refugi de Cuberes. Hem estat allà una estoneta amb ells i la família Canut (que han pujat de Gerri fins a Esplà caminant!!), ens han ensenyat el refugi (algún dia hi hem d'anar a dormir) i hem comprat 3 samarretes.Baixant pel Bosc de Pentina hi ha una vista espectacular de la Geganta.
Bona excursió per fer amb la moto.
12.9.07
Excursió a Besan
Fa molts anys, uns 18 aproximadament, ja hi vaig anar. I ahir diumenge, dia de fer excursions i sortides a la muntanya amb la família, vam anar-hi tots.
Besan és un dels pobles que han quedat buits i que no tenen carretera ni pista per arrivar-hi. Els altres que jo conec són Àrreu (prop d'Isil), Dorve, Pernui.
Per anar Besan s'ha d'agafar un camí que surt just des de la Borda de Felip, a pocs km d'Araós direcció cap a Alins. Està a la banda solana, tot és molt sec i pedregós. El camí fa bastanta pendent. Quan arribes a dalt ja es veu Besan. Llavors només cal baixar al barranc.
L'esglèsia està bastant ben conservada, però les cases gens ni mica. A excepció d'una, on hi ha roba estesa i tot, però que dubto que hi hagi ningú, tot i que hi ha un hort cuidat i tot. Quan vegi l'Ignasi o la Judith, els fills de la Borda de Felip, els ho preguntaré.
Vam dinar a la vora del barranc, rodejats de papallones i avellaners.
Besan és un dels pobles que han quedat buits i que no tenen carretera ni pista per arrivar-hi. Els altres que jo conec són Àrreu (prop d'Isil), Dorve, Pernui.
Per anar Besan s'ha d'agafar un camí que surt just des de la Borda de Felip, a pocs km d'Araós direcció cap a Alins. Està a la banda solana, tot és molt sec i pedregós. El camí fa bastanta pendent. Quan arribes a dalt ja es veu Besan. Llavors només cal baixar al barranc.
L'esglèsia està bastant ben conservada, però les cases gens ni mica. A excepció d'una, on hi ha roba estesa i tot, però que dubto que hi hagi ningú, tot i que hi ha un hort cuidat i tot. Quan vegi l'Ignasi o la Judith, els fills de la Borda de Felip, els ho preguntaré.
Vam dinar a la vora del barranc, rodejats de papallones i avellaners.
Fem una festa???
12 de setembre!!! Aquest dia és un dels més feliços de tot l'any! Els nens comencen l'escola i comença la rutina normal. A partir d'ara, cada ú, i tot plegat, estarà ben organitzat.
Com a novetat aquest any hi ha la sisena hora, per tant els nens estaran al cole 1 hora més.
El que em va molt bé és que comencin a les 9 del matí, com jo. Ens haurem normalitzat d'una vegada per totes! Fins ara el cole començava a les 10 del matí. En época d'esquí s'aixecaven 1 hora abans els caps de setmana que entre setmana. Ara també hi haurà d'haver una mica de diferència però no tanta! El Pallars Sobirà serà normal!
Ara només faltaria que els forns de Sort obrissin a les 8:30 en comptes de les 9:30 per poder esmorzar amb pà del dia!
Com a novetat aquest any hi ha la sisena hora, per tant els nens estaran al cole 1 hora més.
El que em va molt bé és que comencin a les 9 del matí, com jo. Ens haurem normalitzat d'una vegada per totes! Fins ara el cole començava a les 10 del matí. En época d'esquí s'aixecaven 1 hora abans els caps de setmana que entre setmana. Ara també hi haurà d'haver una mica de diferència però no tanta! El Pallars Sobirà serà normal!
Ara només faltaria que els forns de Sort obrissin a les 8:30 en comptes de les 9:30 per poder esmorzar amb pà del dia!
11.9.07
Terratrèmol
Aquest matí estàvem recollint l'habitació dels nens i la casa ha tremolat. Dels cinc, ho hem notat només 3. Ho hem comentat, si ho era o no ho era, i si, resulta que si.
9.9.07
MiniQuad
Saldes ha estat l'escenari triat, aquest cap de setmana, pels entrenaments de miniquad.
Els corredors d'aquesta setmana han estat:
L'Aidí, 4 anys:
Ho fa molt bé. Poc a poc i bona lletra. A estones està més per la càmara que per seguir el circuit.
El Marc, de 7 anys:
Un crack!!! El rei del derrapatge! Això d'anar a poc a poc i amb les quatre rodes a terra no s'ha fet per ell!
L'Hug, de 7 anys:
Concentració i bona lletra. El pes, el contrapès, el gas... cada cosa al seu lloc.
L'Ian de 10 anys:
L'aparell ja va una mica xic, però poc a poc ha agafat confiança i ha aconseguit fer el desitjat "zero".
Però darrera els corredors hi hagut un equip humà molt important:
Tiet Roger, mecànic:
l'avi Joan, supervisor:
Mama Meri, entreteniment boxes:
Els corredors d'aquesta setmana han estat:
L'Aidí, 4 anys:
Ho fa molt bé. Poc a poc i bona lletra. A estones està més per la càmara que per seguir el circuit.
El Marc, de 7 anys:
Un crack!!! El rei del derrapatge! Això d'anar a poc a poc i amb les quatre rodes a terra no s'ha fet per ell!
L'Hug, de 7 anys:
Concentració i bona lletra. El pes, el contrapès, el gas... cada cosa al seu lloc.
L'Ian de 10 anys:
L'aparell ja va una mica xic, però poc a poc ha agafat confiança i ha aconseguit fer el desitjat "zero".
Però darrera els corredors hi hagut un equip humà molt important:
Tiet Roger, mecànic:
l'avi Joan, supervisor:
Mama Meri, entreteniment boxes:
Aplec de Gresolet
Aquest cap de setmana la Meri ens ha convidat a l'Aplec de Gresolet. 500 vaques (que baixen de la muntanya per passar l'hivern) i no sé quantes persones (aquest any es veu que erem molts) es reuneixen en aquesta bonica zona per compartir una bona jornada.
L'Aplec consisteix en veure arribar les vaques, en una missa (a la que hi va anar la mare de la Meri com a representació de tots), un dinar (que cada ú es porta de casa) i en un ball (que ja no vam veure perquè els nens estàven imapcients per poder anar a fer una altra cosa més atractiva per ells).
El temps es va comportar. A estones feia molt sol, d'altres s'ennuvolava, però no va ploure ni molt menys.
L'Aplec consisteix en veure arribar les vaques, en una missa (a la que hi va anar la mare de la Meri com a representació de tots), un dinar (que cada ú es porta de casa) i en un ball (que ja no vam veure perquè els nens estàven imapcients per poder anar a fer una altra cosa més atractiva per ells).
El temps es va comportar. A estones feia molt sol, d'altres s'ennuvolava, però no va ploure ni molt menys.
Pinzellades
No cal anar al parc d'atraccions! Al vestíbul de l'hotel del primer dia hi havia un sofà giratori tope divertit!!!
Les xuxes no podien faltar. A tots els supermercats grans hi havia una paret plena. Les venien a 6.95 Euros al kilo, i n'hi havia de tots colors i forma. Feia bonic!
L'aigua és una de les altres coses que no podia faltar. Però no és el mateix banyar-se al llac que al riu o al mar! A la cabana de la llenya hi ha la calavera d'un peix enorme i amb unes dents...
Aigua, aigua i aigua. A tot arreu n'hi havia. Sort que a la cabana no en teníem d'embarcadero!!!
Llàstima que no vam poder fer més activitats però estàvem fora de temporada. L'Hug es va estrenar amb una bici "gran" i amb marxes i va flipar!
Fotos de família no en vam fer masses i que surtis la mama menys!
Vam fer molts kilómetres en cotxe. El Ford Focus era bastant cómode. El paisatge quasi sempre igual. A ratos dormien, a estones es xinxàven i en algun moment parlavem de coses "sèries".
Vam visitar un parell de museus i una galeria d'art a Lappeeranta (o com s'escrigui) però el que més gràcia els va fer van ser els canons.
Això si que ens va agradar a tots! Una barbacoa interior! Era una cabaneta xica però espaiosa de dintre. Podies remenar el foc, torrar-te el pa i menjar ben a gust. Ens va faltar una mica de llum, perquè les làmpares d'alcohol que hi havia no estàven en condicions.
Les xuxes no podien faltar. A tots els supermercats grans hi havia una paret plena. Les venien a 6.95 Euros al kilo, i n'hi havia de tots colors i forma. Feia bonic!
L'aigua és una de les altres coses que no podia faltar. Però no és el mateix banyar-se al llac que al riu o al mar! A la cabana de la llenya hi ha la calavera d'un peix enorme i amb unes dents...
Aigua, aigua i aigua. A tot arreu n'hi havia. Sort que a la cabana no en teníem d'embarcadero!!!
Llàstima que no vam poder fer més activitats però estàvem fora de temporada. L'Hug es va estrenar amb una bici "gran" i amb marxes i va flipar!
Fotos de família no en vam fer masses i que surtis la mama menys!
Vam fer molts kilómetres en cotxe. El Ford Focus era bastant cómode. El paisatge quasi sempre igual. A ratos dormien, a estones es xinxàven i en algun moment parlavem de coses "sèries".
Vam visitar un parell de museus i una galeria d'art a Lappeeranta (o com s'escrigui) però el que més gràcia els va fer van ser els canons.
Això si que ens va agradar a tots! Una barbacoa interior! Era una cabaneta xica però espaiosa de dintre. Podies remenar el foc, torrar-te el pa i menjar ben a gust. Ens va faltar una mica de llum, perquè les làmpares d'alcohol que hi havia no estàven en condicions.
Anada i tornada
El viatge en avió dura unes 4 hores. La veritat, és que volant en Finnair almenys, passa bastant rapid. Et porten l'àpat que toca (a l'anada vam dinar i a la tornada esmorzar), desprès beguda, desprès passen la botigueta, et van passant reportatges per la pantalleta que tens al davant i en tot moment saps per on passes, a quina alçada, quina temperatura hi ha a l'exterior, quant falta per arribar...
Als nens al poc de començar el vol ja els van portar entreteniment, que van aprofitar.
L'Ian va tenir temps per estudiar-se tots els models d'avió de la companyia.
Als nens al poc de començar el vol ja els van portar entreteniment, que van aprofitar.
L'Ian va tenir temps per estudiar-se tots els models d'avió de la companyia.
Visita a Lapperenta
En diversos fulletons de Finlandia havia vist que a Lappeenranta portàven unes quantes tonelades de sorra i contruien castells de sorra. Era una de les poques coses que estava oberta en les dates que nosaltres estàvem a Finlandia.
El dia que vam decidir anar-hi, va i plou. Però bé, vam poder veure-ho. Les figures eren impressionants. Ben fetes i grans. Ens imaginem que a part de sorra també hi posaven cola blanca o algo per l'estil, perquè no es desmuntessin.
A part dels castells hi havia muntat un parc infantil i unes cabanetes per jugar-hi els nens. M'ho imaginava tot plegat més gran, però no estava mal.
El dia que vam decidir anar-hi, va i plou. Però bé, vam poder veure-ho. Les figures eren impressionants. Ben fetes i grans. Ens imaginem que a part de sorra també hi posaven cola blanca o algo per l'estil, perquè no es desmuntessin.
A part dels castells hi havia muntat un parc infantil i unes cabanetes per jugar-hi els nens. M'ho imaginava tot plegat més gran, però no estava mal.
6.9.07
Zona d'entrenament
Un dia vam passar pel mig de Mikkeli, la població més gran que teníem més aprop. Vam sentir una megafonia i vam veure que hi havia un estadi. Resulta que estàven fent unes proves d'atletisme. Ens vam mirar els salts d'allargada i vam estar per una zona d'entrenament molt guai que hi havia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)