31.10.07

Cibergimcana osonenca

Ahir vaig rebre un correu dient-me que començava la cibergimcana de la e-week de vic. Aquesta tarda l'he fet.

Les preguntes les he trobat molt fàcils. No perquè em sapigués la resposta directament, però si perquè només cal una recerca per cada pregunta, i a més és tipus test. Pots escollir entre 3 respostes, i per tant ja et donen pistes. El que passa és que són 50 preguntes.

També trobo bé la forma de puntuar-la. Diu que guanya qui ha fet menys temps entre la primera i la última preguntes respostes, estant totes correctes.

Si algú s'anima: http://www.gimcanadigital.cat

28.10.07

Ja era hora...

Avui el president del Consell Esportiu ha dimitit!!!!! Semblava que no arribava aquest dia. Quan vaig plegar de fer de secretària tècnica vaig dir que al cap d'un any, quan ho hagués enmerdat tot marxaria i ho deixaria tot penjat. Em vaig equivocar. No va ser al cap d'un any, ha estat al cap de tres anys, però l'agonia ha durat tot un any sencer.

Crec que ha estat una etapa del Consell Esportiu fatal. A Esterri em consta que hi han fet coses, sé que a Ribera han pogut continuar amb la seva activitat, però el resta del Pallars ha semblat que no existís. Què hi farem.

Ara la presidència l'ha agafat el Consell Comarcal, i a partir d'ara la seu del Consell Esportiu serà el mateix Consell Comarcal i fins i tot han dit que hi posaran un tècnic!

De totes formes tot això és provisional. Cal fer una reunió de junta i decidir si convoquen les eleccions ja o esperen al juny que és quan realment toquen.

Diria moltes coses al respecte, però prefereixo no fer-ho públic. He estat a aquesta reunió com a espectadora i no seria just que reproduís tot el que he sentit. M'hi he quedat per diverses raons:

- per poder fer fotos per l'agència catalana de notícies
- per tancar i obrir portes perquè ningú havia pensat en les claus del Consell
- perquè és un tema que em preocupa
- per veure amb els meus propis ulls com dimitia el president
- perquè hi havia altra gent que no era de la junta directiva

Això si, l'adjectiu que em ve al cap és... surrealista.

27.10.07

Posta de lluna

A les 8:22 del matí d'avui, des de la velux del cap de casa


21.10.07

Baiasca - Caregue

Avui hem sortit de casa tard, feia fred i hem aprofitat per treballar una mica. Hem sortit amb cotxe amb la intenció de veure els colors de la tardor. Hem anat per carretera fins a Baiasca.

Just abans d'entrar a Arestui hi havia un parell de prats amb aquest aspecte. Era la prova de que aquesta nit ha fet fred de debó. L'aigua que tirava l'espersor quedava ben gelada.

A Baiasca no hi hem anat. Hem agafat la pista que va cap a dalt al bosc.

El bosc de la zona és magnífic, i ara a la tardor espectacular.


Ens hem equivocat de pista però això ens ha permès veure una daina i un cèrvol amb unes banyes increïbles. Hem reculat i hem agafat la pista bona, la que va a parar cap a Espot o cap a la zona de Llessui, i hem baixat per Caregue.

L'Aleix ha comentat que té ganes de fer una excursió de molts dies per tota aquesta zona. A mi m'agradaria pujar-hi en moto i fer tantes fotos com vulgués quedant-me a dormir i tot. L'Ian ha dit que hi volia anar en bici... La qüestió és que és guapíssim.

19.10.07

Dia de descans

Vist el bon temps i temperatura que feia ahir i desprès de consultar les previsions per avui, vaig decidir prendre'm un dia de descans de la feina.

Fins a mig matí he estat a casa actualitzant la web kayaksort.cat. He anat a comprar el pà i a donar una volteta, m'he fet un bocata, m'he comprat una botella d'aigua i he agafat la moto.

He pujat pel Bago de Llessui. Pel camí he vist voltors, i m'he parat a observar-los. Hi ha hagut un moment que he pensat que se m'acostàven massa i tot. Però no, falsa alarma.

Just abans d'arribar a la falda del Montseny he parat a dinar. Les vistes són impressionants des d'allí dalt. A més el dia estava super clar: ni un núvol, ni gota d'aire, gens de fred...


On he dinat hi havia un munt de floretes liles molt guapes. Penso que se'n diuen crocus. M'he entretingut amb el macro una estona. M'he de comprar un trípode urgentment.

He seguit la pista i he baixat per les pistes de Llessui. Pel camí he vist moltes eqües, però molt poques vaques. Ja m'està bé, perquè les vaques em fan pànic. Són tant tontes... Me n'he trobat una d'enorme (que no he aclarit si era un toro) que no s'apartava del camí. Al final s'ha decidit i s'ha posat a un prat.

I ja al tros asfaltat, just a l'arribar a Llessui, he tingut de creuar-me amb un ramat de vaques de llet. He passat ben aprop, però no s'han immutat massa. Menys mal!

Res, que he disfrutat com un camell!

18.10.07

11 anys


Ahir era 17 d'octubre, l'anniversari de l'Ian. És una passada lo nerviosos que es posen la nit anterior i lo contents que estan quan es desperten. És divertidíssim.

L'Ian ja sabia quin era el regal. L'havíem anat a comprar tots junts. Per fer-ho una mica més emocionant li he muntat una mini gimcana amb l'scrabble. Ha estat una estoneta per desxifrar-ho, però finalment ha pogut llegir que el regal era al balcó. A la tarda, en sortir del cole, l'ha estrenat. Una bici nova! estava emocionadíssim de poguer-hi anar, desprès de tenir-la 2 setmanes o 3 tancada al garatge i sense poder-la tocar!

Ara el pròxim anniversari és el del meu pare. La meua mare vol celebrar-ho amb tota la família i haurem de baixar a Barcelona.

16.10.07

Han enterrat el Forn

Aquí a Sort quan es mor algú sempre hi ha una ratxa dolenta, 2 o 3 morts seguits sempre hi ha. Aquesta vegada va començar la Llibradeta, una senyora de 97 anys que va caure per les escales. Estava la mar de bé encara. Al cap de pocs dies el pare del Rosendo va caure i es va desnucar, i ahir va morir el Forn, de càncer.

El Forn me l'apreciava molt. Era un home alegre, molt de la broma i sempre deia matxades. Sempre podies conversar una estona amb ell. Quan el van operar el vam anar a veure a l'hospital. Segur que portava les enfermeres de bólid. Aquests últims temps sortia una miqueta cada dia, i cada vegada es quedava més a prop de casa, fins que finalment ja no ha pogut sortir i s'ha mort. Estava ben fotut però no va perdre mai aquella alegria.

La missa d'avui l'ha feta el capellà d'Enviny (usuari del Telecentre). Quina diferència amb l'altre capellà! Molt millor! Ha fet un sermonet que ha estat molt bé. Potser és la primera vegada que surto d'una esglèsia amb una impressió més o menys positiva.

Al Forn se li ha acabat el patiment, i la família podrà descansar, que ben merescut ho tenen. Jo el trobaré a faltar.

14.10.07

Montcortés


Avui ha tocat anar a Montcortés. Fa molt temps que deiem de fer un dinar amb totes les famílies dels nens que entrenen amb l'Associació Esportiva Pallars a l'aire lliure. Avui per fi ho hem fet.

Cada ú ha portat algo per menjar (n'ha sobrat molt!) i hem estat una bona estona pels voltants del llac. Desprès de menjar els nens s'han banyat, tot i que l'aigua no debia estar gens calenta. Alguns més previsors s'han portat el neoprè, d'altres no teníem cap intenció de deixar-los banyar, però anant tanta gent...

Ens hem col·locat just a l'"embarcadero" que hi ha un motor que bombeja aigua al poble. El soroll que feia era molt desagradable, i ens ha fet molta rabia veure com l'aigua del llac s'embrutava amb gasolina del motor. No deixen anar en piragua pel llac, i si, bombejar aigua i embrutar-lo amb gasolina. Hi ha coses que no s'entenen!

Desprès ens hem trasladat a un altre costat, on no sentiem tant el soroll i els nens han jugat a fet i amagar entre mig de les canyes, fins que l'Ainhoa s'ha fet un tall a la cama. El dia l'he acabat al CAP perquè els seus pares ja havien marxat. La tercera vegada que hi vaig aquest cap de setmana. Li han posat 5 puntets.

En general bona experiència. Ho haurem de repetir.

13.10.07

Fals terratrèmol

Avui hem celebrat els anniversaris de tots els nens amb els meus pares, la meua germana i la sogra. En acabar de dinar hem anat al riuet una estona llarga i desprès hem tornat cap a casa perquè els nens han decidit que avui se'n van a dormir a Peramea.

Mentre recullien i marxaven he pujat a dalt a la 5a planta, on tinc l'ordinador per treballar una mica. He sentit un soroll i he pensat que havia estat un terratrèmol. Però al cap d'un moment he sentit l'Ian que deia cridant que baixessim. El crit no era normal. Quan passava per la 3a planta he sentit l'Aleix que em deia que baixès tovalloles, i al arribar a baix de tot, m'he trobat la meua mare al final de les escales tota ensangrentada. Li he aixugat la cara i he vist d'on sortia la sang. Era un trau a sobre de la cella i que necessitava algun punt.

Estàven tots espantats (els nens han dit que els hi passava algo a les cames) perquè la meua mare baixava l'Abril a coll i ha fet una voltereta endarrera. Però l'Abril està bé, i la meua mare amb els 3 primers punts de la seua vida, i cops per tot arreu, sobre tot per la cara, però tot sencer.

Ara a veure com passa la nit i com està demà.

10.10.07

El Departament d'Ensenyament o d'Educació...

No sé com es diu ara, però de fet és indiferent, perquè encara que canvii el nom em fa l'efecte que sempre ha funcionat igual.

Avui he anat a la tercera reunió de principi de curs. Això ens passa per tenir 3 nens i cap bessó! S'ha parlat de temes que ja s'havien tocat en d'altres cursos: la sisena hora, del funcionament del centre, dels horaris, dels professors, de l'ampliació del centre, de les assignatures, etc.

Hi ha alguns punts preocupants:

- El tó de la redacció en que s'ha llegit un escrit dirigit als pares. He tingut la sensació de que m'estiguessin pegant una gran bronca. De que m'estiguessin dient què he de fer i com. Crec que no he sigut la única en viure-ho així. De totes formes, estic seguríssima que la intenció no era aquesta ni molt menys.

- L'ampliació de l'escola. Tema molt preocupant! L'escola s'ha quedat petita, i per qüestions burocràtiques, polítiques i de mala planificació no crec que es trii la millor opció. Dec tenir el dia pessimista.

- Professors nous. Els professors són destinats al Pallars, normalment en contra de la seva voluntat. N'hi ha que han de separar-se de la seva família i de la seua zona. A part d'aquest gran detall no coneixen la zona on aterren. No coneixen la problemàtica d'una zona de muntanya, i és quan es fan comentaris que poden ferir. Avui, per posar un exemple, han dit que els nens han d'utilitzar Internet de forma correcta, que els pares estiguin al cas. Però ja ho sabien que a moltes cases Internet no hi arriba? Han comentat que fins i tot els semblava inconstitucional. Si senyor! però així com Internet, també hi ha la tele, el telèfon, la sanitat, etc.

Sort n'hi ha que l'equip directiu i docent inverteix tots els seus esforços a millorar i solventar totes les incidències que van sortint.

7.10.07

Educar

Porto 14 anys educant els meus fills. Hi ha molts dies que tinc la sensació de ser una pesada, un policia o un sargent, és igual, que sempre repeteixo el mateix i que tot el que dic entra per una orella i surt per l'altra.

És molt cansat! Dius, expliques i crides, quan ja no pots més, però els mitjons segueixen desaparellats i perduts, la roba bruta a terra, el water ple de gotes, per entrar al llit cal fer espeleologia entre mig de roba, joguines i llibres, per poder fer servir la taula d'estudiar cal recollir una bona estona, etc. etc. etc.

Del cole i l'insti m'arriben notes de que no fan els deures, de que es distreuen a classe, de que... i en parlem, busquem solucions, però tard o d'hora arriba una pròxima nota.

No es poden agafar vacances mai en l'educació, encara que moltes vegades les necessitaríem!

Aquest video diu moltes coses que estan bé.



Editat:
Havia fet un enllaç a un altre lloc, però el deuen haver suprimit, perquè avui no es veu. Al Youtube es troba tot!

Tardor

Avui hem sortit a caminar prop de casa. Hem fet el sender que va de Sort a Enviny, passant per Bressui. Ha sigut una mica calvari... Els nens no volien caminar i de seguida han començat a queixar-se: estic cansat, donem la volta, tinc gana, parem... Però què hi farem...

Aquest sender no l'havia fet mai. Els passos de senderista estan tots oberts però no trencats, a diferència de la part que toca a la Solana. Allí estan tots serrats.

De Sort a Bressui el camí és estret i es veu Sort des d'una vista poc habitual. A partir de Bressui es puja per una pista ampla, per on es pot pujar amb cotxe o moto, i desprès les marques et porten cap a l'antic camí, empedrat i amb vistes a Saverneda i Montardit. És la part solana i per tant tot és molt sec, i un dia com avui el sol apreta de debó.

Han agafat raïm, figues i magranes, i jo he pogut fer alguna foto i he descobert un lloc on hi ha moltíssimes i variades papallones i on puc arribar en moto :)

6.10.07

Penso que ha acabat malament

Aquesta tarda, davant del Poli, hi havia un bebé de mantis (bé, això de bebé ho dic jo, perquè era molt petita i de color marró) passeant tranquilament per terra.



Nosaltres l'hem estat observant i és clar, fent-li alguna foto.Hem entrat al Poli a veure al Lluís, i al sortir m'ha semblat veure una nena aixafant expressament amb el peu algo del terra. M'he imaginat que era la mantis.

Perquè hi ha gent que mata tot el que és petit i indefens?

M'agradaria que de cop i volta es tornessin grandiosos i els veiessin tal com són i a la seua mida. Segur que sortirien corrents!

4.10.07

Avui fa 8 anys!

Tot i haver triat i comprat ell mateix els regals els ha obert amb tota la il·lusió del món.

Doncs si, avui fa 8 anys, a les 14:16 hores del 4 d'octubre de 1999 va nèixer l'Hug.

Era dilluns, havia sortit de comptes el divendres anterior, portava molts dies a Santa Perpètua, l'Aleix gran estava a Murillo donant un curs, i ja no aguantava més.

Al ginecòleg no li anava gens bé programar el part per aquell dia, perquè tenia molta feina, però el vaig poder convèncer i vam quedar a les 12:00 del migdia. El part va ser molt ràpid, divertit com sempre i el millor de tot: sense punts. Tot rodat! L'Aleix va poder venir unes hores i el ginecòleg va poder seguir la seua agenda.

A les 10 del matí del dimarts em donàven l'alta, però no vaig sortir de la clínica fins el dimecres al matí. Em va agafar massa de sorpresa! On anava jo si encara no havia vist ni al ginecòleg? A la tarda me'l vaig trobar pel passadís i em va dir que cap problema, que podia marxar quan volgués que ell no m'havia de fer res ja! Si tingués un quart (que no serà) si que agafaria l'alta al moment!

El dimecres ens va acompanyar el meu germà a casa i vam començar vida completament normal.

Passa ràpid el temps, eh!

D'aquí a 13 dies l'últim aniversari.

3.10.07

Què en feia d'anys...

Doncs si, tu! molts anys feia que no em mullava anant en moto. Molts, molts... potser uns 20 anys.

Avui havia demanat festa per poder sortir amb moto amb el Michel i el Fermí, amb els que vaig anar a Andorra ja fa uns mesos. Les prediccions del temps no pintaven massa bé, i el dia s'aixecat molt brom i a l'hora que havíem quedat queien 4 gotes.

Tot i les prediccions, les gotes que queien i tot plegat hem decidit sortir igualment. La ruta però ha estat molt més curta. Hem fet: Sort-Baro-Escós-Sant Quiri-Ancs-Sellui-Peramea-Gerri-Sort. Mentre hem anat per pista no plovia massa. Quatre gotes que anàven super bé per la pols i els bitxos. Però en arribar al Pla de Corts deu n'hi dó el què queia.

Avui hem vist alguns esquirolets. Un d'ells molt descarat. Hem tingut temps d'observar-lo bastant bé, i ell a nosaltres.

Res, hem de quedar un altra dia per tornar a sortir. A veure si tenim més sort!

1.10.07

Edu3.cat

Avui l'Aleix xic ha dit que li havien manat mirar un reportatge de la tele per apuntar una sèrie de coses.

A l'hora que ho ha dit, mentre sopàven era tard. Aquí a casa els nens es posen a la seva habitació cap a quarts de 10 de la nit, i procurem que a les 10 - 10:15 dormin. L'Aleix sempre s'adorm una mica més tard, perquè mai ha sigut de dormir.

Algun dia, si és festa i fan algo molt interessant o que tenen moltes ganes de veure, els deixem quedar, però és molt de tant en tant.

Total, que hem consultat la programació de la Tele des d'Internet i no hi ha reportatges fins les 11 i pico de la nit, i evidentment aquella hora ja ha d'estar al segon son com a mínim.

Hem recorregut al nou portal www.edu3.cat i hi hem trobat moltíssims reportatges. N'hi ha de moltes temàtiques i de diferents durades. N'ha triat un, ara l'està veient i apuntant allò que li han demanat.

Crec que aquest portal el farem servir prou sovint.

Paral·lelament l'Hug ha començat amb les taules de multiplicar. També ha estat practicant via Internet. És una forma una mica menys aburrida que la típica cantarella.