A les 6:20!

És al·lucinant!

Avui a les 6:20 del matí he mirat el rellotge, perquè hi havia un soroll fort i contínuo que em molestava. De seguida l'he associat amb la màquina per netejar el carrer Major que deia l'Edu l'altre dia.

Cada dia passen l'altra màquina, la d'escombrar a les 7 i pico, quan jo sempre m'aixecava a les 8, però què hi farem. Ja entenc que el poble és gran per una sola màquina i que és l'horari més adequat. He canviat el Bassas de Catalunya Radio per la maquinota aquella. Aquella fa una passada cap a la plaça netejant la part dreta, torna netejant l'esquerra i marxa. Toca la moral una estona i prou.

Però aquesta altra no! Aquesta, avui, ha estat més de 2 hores i mitja engegada i sempre al mateix lloc, i no us podeu imaginar com ressona el carrer major! A més el ritme que porten és flipant. Al pas que van, poden tardar una setmana sencera.

Em molesta despertar-me tant d'hora i per culpa d'una maquinota. Trobo que es podríen trobar altres solucions. Però m'ha molestat moltíssim més l'actitud i els comentaris d'una treballadora de l'Ajuntament quan m'he queixat. Es nota prou que no té la màquina sota casa seua!

Visites

Ahir dimarts vaig tenir dues visites, que no m'esperava gens ni mica, en poc temps de diferència.

• La primera a la feina. Era el Carlos Casado, professor de la UOC. La relació que hem tingut durant el temps que vaig estudiar a la UOC he estat bàsicament virtual. Em va ajudar molt durant el treball fi de carrera i va proposar-me per fer de tutora d'inici.
• L'altre visita van ser el Carmona i l'Àngel de la tele. Bé, ara ells ja no són de la tele. Des de que vaig marxar del Departament de Xarxa de TV3, els han canviat d'empresa moltes vegades. Però per mi segueixen sent els de la tele. A TV3 hi treballava molt a gust. Ens ho passàvem bé i hi havia bon ambient.

L'Hug ens va fer una foto:

Novament el Ral·li

Aquest any el Ral·li arriba a la 44a edició del Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa. Des de que estic al Pallars com aquell que diu, hi estic implicada. Hi he fet de tot: jutge, cronometradora, seguretat, competidora, fotògrafa, webmaster, etc, etc, etc...

Avui ha començat novament. Hem començat amb la Copa Promoció de la Federació Espanyola. Tot i ploure d'una manera espectacular hi ha hagut una gentada de por. Penso que mai havia vist el camp d'slàlom tant ple com avui. Hi havia barques per tot arreu, gent a baix, gent a la barana, gent a l'altre costat. Algo impressionant. Hi ha hagut 100 participants, que aviat estar dit!

I a la tarda, bé, tot seguit, hi ha hagut la 3a prova del programa 2012. 80 nens més. La majoria havien corregut al matí. Ha sortit el sol i ha estat molt més agradable.
L'Aleix a la copa promoció ha quedat el 10è i a la prova del programa 2012 ha quedat el 3r, i a la general el 3r, també.
L'Ian, per categoria, nomès ha corregut a la tarda, i també ha quedat el 3r. A la general ha quedat el 1r. Està super content!

Han arribat les minicards

Doncs si, han arribat les minicards. La mida és perfecte. El text queda perfecte. Les fotos potser un pèl fosques. Però en general molt contenta. El format allargat molt bonic. Ara em sap greu repartir-les. Me n'hauré de fer un altre joc!!

Ja tinc targes per vendre'm... Ara em falta temps per poder treballar més :)

Acumulació de feina

Tinc una llista bastant ample de coses a fer, però no dono per més.

• Aquests dies l'Aleix gran és als EEUU, al campionat del mon junior de descens. Ell fa molta cosa a casa, i evidentment es nota.
• Al Telecentre hi ha molta més feina que de costum i és un continu...
• Els nens segueixen el seu ritme: estades, entrenaments, competicions. He de portar-los amunt i avall, i procurar que ho puguin fer tot, i que passin un bon estiu. Es porten molt bé, però. Són una joia!
  
• He d'estar pendent, i baixar a Barcelona quan cal, per tot lo del meu pare.
• He tingut una gastronteritis (s'escriu així?) i m'he fet mal en un dit. M'he trobat fatal i ara no puc teclejar gens bé.
• Tinc els tutorands de la UOC esperant respostes meves. Però no tinc el cap clar i prou calma per contestar-los com cal. Ara enviaré un missatge dient que procuraré estar per ells demà mateix.
• Tinc una web i algunes coses pendents per fer, però necessito tranquilitat per posar-m'hi i ara mateix no és el moment més idoni.
• Hi ha hagut competicions de piragua, i tot i que no hi faig massa cosa, fa que no pugui estar tranquila a casa. I ara comença el Ral·li, i sense l'Aleix. He de donar un cop de mà a l'"equip" de recursos humans.
  Buf! quin descontrol! no hi vull ni pensar. Horaris de menjades, activitats, horaris de dormir...
  
• Tinc una caixa plena de coses del meu avi Eliseo per mirar, i escanejar: fotos, novel·la, dibuixos, col·leccions, documents... Però haurà d'esperar. Ara no vindrà d'uns dies!
  

Crec que agafarem les vacances d'aquest any amb unes ganes...

Busco planta baixa

Diumenge, desprès de deixar l'Aleix petit a La Seu, al campus de bàsquet, vam baixar cap a Sta Perpetua. Dilluns teníem hora amb l'assistent social per demanar plaça pel centre de dia pel meu pare.

La cosa cada dia va pitjor, i la meua mare cada dia està més esgotada. Vam avançar molta feina, però en va quedar alguna per fer. Amb una mica de Sort demà estarà tot fet i ja lliurat als serveis socials.

Desprès de que ens diguessin que és probable que la resposta trigui un any, encara estic més convençuda que el que hem de fer es buscar un pis a Sort, i demanar plaça a la Residència de Sort. De moment al centre de dia, i ja s'anirà veient.

Avui ja he fet un primer sondeig. Demà continuaré buscant. A veure si hi haurà sort.

Possibles coaccions

En aquesta web es diu que el meu avi feia de confident per coaccions policials.

Eliseo Melis Díaz (viejo militante anarquista que por coacciones policiales se había convertido en confidente) En 1947 conociéndose ya con pruebas fehacientes que Eliseo Melis Díaz era un confidentes de la policía, la CNT del exilio decide eliminarlo y para ello son comisionados Manuel Pareja, Antonio Gil Oliver y otros. Estos entran a España por Prats de Molló y tienen un primer enfrentamiento con la Guardia Civil en Sant Pau de Seguries. La eliminación de Melis se produjo el 12 de julio del 47 y los sucesos se produjeron en la plaza de Buensuceso de Barcelona donde se habían citado, con sus forcejeos y correrías llegaron hasta la C/Montalegre nº 3 donde Melis intento refugiarse en un portal, sin embargo Pareja le alcanzo y Gil lo remató, quedando herido Manuel Pareja, muriendo a las cuatro horas en el hospital de San Pablo.

I en el document "La CNT y el Sindicato Vertical. La quimera de la libertad sindical con Franco" de ÁNGEL HERRERÍN LÓPEZ diu:

Elíseo Melis fue uno de tantos militantes libertarios que terminada la guerra fue a parar a los calabozos de la policía en Cataluña. Se le dio a elegir entre trabajar para el franquismo o ser ejecutado; de esta forma pasó a ser un fiel colaborador de Quíntela, jefe de Policía de la Brigada Social en Barcelona, y responsable de la detención de buen número de compañeros. El militante libertario José Pérez Pareja puso fin a los días de Melis en julio de 1947. Pareja, que también murió en la acción, era miembro del Movimiento Libertario Anarquista, especie de rama militar del Movimiento Libertario Español.

Eliseo Melis Díaz, el meu avi

Avui a les 19:00 he anat a la presentació del llibre "El eterno descontento, memorias de un luchador por la libertad en la guerra civil española y la segunda guerra mundial", de Joan Català Balaña. Hi anava per feina. La meva intenció era fer un parell de fotos i marxar corrent a enviar-les a l'agència catalana de notícies abans de les 8, perquè les poguessin publicar avui mateix (ara també faig de fotoperiodista).

L'autor del llibre, un senyor gran (nascut al 1913) m'ha semblat interessant i m'he quedat una estona més... La meva sorpresa ha sigut quan de cop i volta han anomenat al meu avi... Sorpresa relativa, perquè quan sento parlar de la guerra, de la CNT i dels camps de concentració sempre penso en els meus avis i la meua mare... Però avui ha estat una conincidència especial. Aquell senyor havia conegut el meu avi!!!

Per Internet s'hi troben coses relacionades, però totes expliquen el mateix, i moltes de les pàgines tenen el mateix text, calcat. Pel que diuen sembla ser que el meu avi va ser confident de la policia i que el van matar per aquest motiu, quan la meva mare tenia 4 anys.

La meua àvia mai ens havia explicat gran cosa. Només que les grans cicatrius que portava al cos era de la metralla, que havia passat diners amagats a la roba cap a França, i que passaven gent... El segon marit de la meua àvia, el que em va fer d'avi a mi, m'havia explicat coses del camp de concentració (llenties, polls...), però poca cosa més. A casa hi ha dibuixos fets d'ell i alguns escrits en esperanto (crec que n'era professor).

La meua mare diu que la meva àvia no li havia explicat mai res, tot i que la van enviar a viure a Alger a casa d'uns parents, i que la feven fitxar cada dia a Jefatura, a Via Laietana, i que li feien ensenyar les dents (?).

Una vegada, ja fa molts anys, recordo que va sortir un article a l'Interviu, i que a casa hi ha haver rebombori, però jo no me'n vaig enterar del que passava realment.

Avui he parlat amb gent que saben més coses del meu avi que la nostra família. M'han dit que em passaran més informació. A veure... Es veu que encara hi ha molts documents per mirar...

M'he presentat al autor del llibre, i m'ha dit textualment:

- El Melis? Vaja tio!!! Ell em va fer tancar a la presó! - No m'ha dit gran cosa més, ha esquivat el bulto ben ràpid!

Pel que sembla la informació que trobaré no és massa "bonica" i no crec que sapiguem què el va fer actuar d'aquesta manera, perquè ell no ens ho pot explicar, però almenys sabrem alguna cosa més. Tampoc ser com s'ho prendrà la meua mare, tal com m'han dit avui, hi ha informació que costa de pair, però hi ha el que hi ha.

La història no m'ha agradat gens ni mica mai, però potser ara em posaré a investigar una mica...

Foscor i vermelló

Aquest cap de setmana hem estat a la platja. He fet poques fotos, quasi bé tot retrats. No en sé massa però alguna és aprofitable. Però sí que serviran per tenir un record, i d'aquí a uns quants mesos recordar rient i de bon humor la situació actual.

De sortida de sol no n'he vist cap. En cap moment he tingut la intenció de llevar-me d'hora per anar a fer la foto de la sortida. No era el moment per això... Però si hem vist les sortides de lluna. La d'ahir ens va sorprendre. La lluna en el primer moment era molt vermellosa, tant com les meues cames sucarrimades desprès del meu primer dia de platja de l'any. Desprès es va anar ataronjant i fent-se petita, i suposo que al final es debia veure blanca del tot.


La foscor sempre acaba portant-nos algo bonic, cal tenir ganes de trobar-ho i saber esperar. No és gens fàcil, però val la pena. Molts ànims ;)