Bé, un any més hem acabat el Ral·li. Ja portem molts anys organitzant-lo. Sobretot l'Aleix. Aquests dies anem de bolid. És cansat i a estones hi ha nervis. Però crec que val la pena l'esforç.
La participació de palistes ha estat força bona. No hi ha tants estrangers com anys enrera, però si que bastanta gent de Catalunya i d'España. Els que hi han estat s'ho han passat bé.
L'any passat no vam fer rodeo. Aquest any si, i ho trobo bé, és una de les nits que s'aplega més gent del poble a fer de públic. Igual que el Rafting nocturn. És agradable estar al costat del riu, veient la competi, i posar-se la jaqueta perquè fa una mica de fresca. L'esquimotatge, també nocturn, ha tancat aquesta edició. Crec que també ha anat bé, i hi havia força públic.
Els que fem de voluntaris, grans i petits, i els que hi treballen cobrant, que no són masses, ens en fem un fart. Però està prou bé. Aquest any cap al setembre a veure si organitzem alguna costellada i tenim un detall amb tots nosaltres!
27.7.06
24.7.06
El primer dia

Avui a la tarda hem participat en el descens infantil del 43è Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa. Dic hem perquè hi hem participat tota la família. L'any passat ja ho vam fer, però l'Hug va anar a la mateixa piragua que el seu pare.
Aquest any ha dit que ni hablar, que ell anava sol en una piragua. I així ho ha fet. El xaleco, el cubre, tot li va gran, però ha baixat molt bé, i el més important s'ho ha passat bé i ha baixat perquè en tenia ganes.
Ha estat el primer descens de molts dels que farà a la seva vida. Els seus germans ja són tots uns veterans tot i la seva curta edat, però els segueix agradant molt.
Etiquetes:
aep,
temps lliure
18.7.06
Enllumenat dels túnels
Ja fa dies que volia escriure això, i vull buscar qui és el responsable d'aquest tema, per fer un suggeriment.
No crec que sigui culpa dels meus ulls, però si sé que quan he de passar els túnels de nit en el tram de Pobla Sort, ho passo realment malament. Passes d'una foscor quasi absoluta a un enllumenat impressionant!
Suposo que aquesta és una qüestió que es podria regular de forma bastant senzilla. Un sensor que determini la lluminositat de l'exterior i graduï les llums progressivament, de poc a més a l'entrada, i de més a menys a la sortida. A més a més s'estalviaria bastant!
No crec que sigui culpa dels meus ulls, però si sé que quan he de passar els túnels de nit en el tram de Pobla Sort, ho passo realment malament. Passes d'una foscor quasi absoluta a un enllumenat impressionant!
Suposo que aquesta és una qüestió que es podria regular de forma bastant senzilla. Un sensor que determini la lluminositat de l'exterior i graduï les llums progressivament, de poc a més a l'entrada, i de més a menys a la sortida. A més a més s'estalviaria bastant!
Etiquetes:
Reflexions
17.7.06
El Grado
Fa molts anys els meus avis van passar per allà i es van comprar una casa... De petita hi passava temporadetes, no massa llargues, amb els meus avis. Era un poble amb pocs habitants però molt xafarders, i molts però que molts gossos. Els nens d'allà parlaven castellà i eren una mica rarets, no acabàvem de congeniar.
Els meus avis són morts, i els meus pares han arreglat la casa, i de tant en tant hi van, i quan no, la lloguen.
Aquest cap de setmana hi hem estat tota la família: Els meus pares, i els tres fills, amb les famílies corresponents. Tot ha sigut imprevist, però hem estat tots junts.
El poble ha canviat molt, moltíssim. Tot i que queden cases en runes, la majoria han estat refetes per gent de l'opus.


Cal dir que tenim l'esglèsia a tocar i que Torreciudad està allí mateix.

Encara hi viu gent del poble, però ja en queden poquets. Quan hi van els meus pares es posen contents perquè tenen amb qui parlar... Ara hi viuen rumanesos ( que quin follón que fotien dissabte a la nit!) i hi ha gentades de l'opus que no paren d'entrar a l'esglèsia a fer no sé què... Aquest cap de setmana hi havia un grup de noies adolescents a qui els feia missa un capellà vestit amb una sotana fins els peus, amb mil botons negres... Aquestes nenes no tenen res més bo per fer que sentir aquell estaquirot negre? No ho entenc jo!

Ah! i lúltim detall! A la paret de l'esglèsia hi ha una placa, que no entenc com és que encara hi és!
Les coses que passen en aquest poble no s'entenen, de veritat!
Els meus avis són morts, i els meus pares han arreglat la casa, i de tant en tant hi van, i quan no, la lloguen.
Aquest cap de setmana hi hem estat tota la família: Els meus pares, i els tres fills, amb les famílies corresponents. Tot ha sigut imprevist, però hem estat tots junts.
El poble ha canviat molt, moltíssim. Tot i que queden cases en runes, la majoria han estat refetes per gent de l'opus.


Cal dir que tenim l'esglèsia a tocar i que Torreciudad està allí mateix.

Encara hi viu gent del poble, però ja en queden poquets. Quan hi van els meus pares es posen contents perquè tenen amb qui parlar... Ara hi viuen rumanesos ( que quin follón que fotien dissabte a la nit!) i hi ha gentades de l'opus que no paren d'entrar a l'esglèsia a fer no sé què... Aquest cap de setmana hi havia un grup de noies adolescents a qui els feia missa un capellà vestit amb una sotana fins els peus, amb mil botons negres... Aquestes nenes no tenen res més bo per fer que sentir aquell estaquirot negre? No ho entenc jo!

Ah! i lúltim detall! A la paret de l'esglèsia hi ha una placa, que no entenc com és que encara hi és!
Les coses que passen en aquest poble no s'entenen, de veritat!
Etiquetes:
Fotos,
temps lliure
10.7.06
estan penjats, o què?
Com es pot escollir el millor jugador del món una persona capaç de donar un cop de cap a un contrincant amb tota la intenció? Segur que l'altre li va dir alguna cosa que el va fer enfadar molt, seguríssim, però la reacció no és la més afortunada. Si tothom arreglés les coses així aniríem bé!
Anem malament!
Anem malament!
Etiquetes:
Reflexions
8.7.06
S'ha acabat

Demà, bé, avui ja, anirem a buscar l'Hug, i demà passat tornaran l'Aleix i l'Ian. Estarem tots cinc a casa altra vegada, jo començaré a treballar en horaris normals, i començarem la rutina estival.
Avui per ser l'últim dia he teletreballat al matí, i al migdia he agafat la moto i he pujat a les bordes d'Olp a dinar. He menjat un bocata, que per cert, he compartit amb una petita papallona (crec que el pernil dolç li ha encantat!), i he fet un munt de fotos. A mitja tarda i nit he seguit treballant, i demà continuaré.
Quant sigui gran vull ser teletreballadora a temps complert! De moment necessitem un sou fixe al mes. Què hi farem!
Etiquetes:
Fotos,
moto,
Teletreball
7.7.06
Codi de barres
Ostres! quina coincidència. Acabo de veure en el bloc del Francesc Grau (que vaig descobrir sentint l'Internauta el dissabte passat) un post que parla dels guanyadors del Cannes Lions Live 2006. Els guanyadors han estat uns sudafricans i uns japonesos.
El fet és que el japonès ha guanyat amb un codi de barres... La mateixa idea de partida del logo que vaig fer per l'Associació de comerciants del Pallars Sobirà, i que també va ser guanyador.
El que no tinc ni idea és quin ha estat el premi, però suposo que deu haver sigut bastant més que 100 Euros! :)
Etiquetes:
Reflexions
6.7.06
Salvador Sostres
Tinc 4 minuts per escriure aquest post i tancar l'ordinador, i per tant seré breu!
Aquesta setmana m'han parlat dels escrits del Salvador Sostres que fa al diari AVUI. La gent de Sort està indignada. És un irrespectuós, i un mal educat. Avui m'han ensenyat el seu bloc, i he llegit l'últim post.
No l'havia llegit mai, ni l'he vist per la tele... I ja d'entrada, i desprès de llegir aquest post ha perdut tota credibilitat. De tot el que diu no hi ha res que sigui com és. Està tot embolicat. Confòn coses. En definitiva un desastre.
A sobre hi he posat un comentari, que l'he escrit tres vegades i no apareix.
Aquesta setmana m'han parlat dels escrits del Salvador Sostres que fa al diari AVUI. La gent de Sort està indignada. És un irrespectuós, i un mal educat. Avui m'han ensenyat el seu bloc, i he llegit l'últim post.
No l'havia llegit mai, ni l'he vist per la tele... I ja d'entrada, i desprès de llegir aquest post ha perdut tota credibilitat. De tot el que diu no hi ha res que sigui com és. Està tot embolicat. Confòn coses. En definitiva un desastre.
A sobre hi he posat un comentari, que l'he escrit tres vegades i no apareix.
Etiquetes:
Reflexions
4.7.06
No hi havia cap més sol·lució?
Ja no hi pensava!
Diumenge, mentre vamanar a portar l'Hug a La Carral, va tenir lloc una duatló, en la que l'AEP col·laborava amb l'organització, bàsicament posant els controls.
Quan vam arribar ens van comentar que un participant, que en un control havia passat el 19è, s'havia perdut. No havia aparescut. Era el vespre i encara no se sabia res... Vam veure passar l'helicopter però també van comentar que hi havia un petit incendi...
Ahir vaig interessar-me pel tema, i vaig flipar! El senyor participant es va equivocar de camí... Va agafar un que no era, i per tant es va allunyar del recorregut. Solució que va trobar? Doncs posar un rètol de SOS, amb pedres al mig d'un prat, i esperar que l'anessin a buscar!
No sé ben bé si és veritat i com van anar exactament les coses. Però pel que sembla no s'havia fet mal, ni tenia cap mena de problema! No podia haver tornat al recorregut? No podia haver tornat cap a la civilització? Hi havia un monter de participants i només es va perdre aquest! Potser volia ser protagonista d'algo????
Diumenge, mentre vamanar a portar l'Hug a La Carral, va tenir lloc una duatló, en la que l'AEP col·laborava amb l'organització, bàsicament posant els controls.
Quan vam arribar ens van comentar que un participant, que en un control havia passat el 19è, s'havia perdut. No havia aparescut. Era el vespre i encara no se sabia res... Vam veure passar l'helicopter però també van comentar que hi havia un petit incendi...
Ahir vaig interessar-me pel tema, i vaig flipar! El senyor participant es va equivocar de camí... Va agafar un que no era, i per tant es va allunyar del recorregut. Solució que va trobar? Doncs posar un rètol de SOS, amb pedres al mig d'un prat, i esperar que l'anessin a buscar!
No sé ben bé si és veritat i com van anar exactament les coses. Però pel que sembla no s'havia fet mal, ni tenia cap mena de problema! No podia haver tornat al recorregut? No podia haver tornat cap a la civilització? Hi havia un monter de participants i només es va perdre aquest! Potser volia ser protagonista d'algo????
Etiquetes:
Reflexions
Aquestes dies teletreballo!

Al final he pogut fer festa pels matins! Bien! Tinc dos nens als Alps entrenant, i el xic, de colònies... Així que és una setmana diferent en tot!
He agafat festa de la feina presencial, per poder teletreballar... Tenim les webs pendents i s'han d'acabar... A veure si ho aconsegueixo!
M'aixeco d'hora... Agafo la moto i vaig a voltar per la comarca, amb l'excusa de les fotos per les webs. Ahir vaig estar pels voltants de Sort. Avui he fet tota la vall de Cardós. Buf, qué bé!
Desprès m'assento a l'ordinador i treballo fins que ha afluixat la calor... Llavors surto... I a la nit, torno a treballar, si és que no hi ha alguna altra opció més divertida.

Aquesta setmana, cada dia serà diferent, però el que és cert és que m'agradaria estar sempre així... Et montes els horaris com vols i tens temps per disfrutar! Cada vegada m'agrada més el Teletreball!
Etiquetes:
Fotos,
moto,
Teletreball
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
