Aquests dies l'escola de Sort és notícia. A la tele, a la ràdio, a la premsa escrita, a Internet... A tot arreu! I esperem que no surti a la premsa escombraria....
I què s'aconsegueix amb tant rebombori? Això fa algun bé a algun dels implicats? Què deuen pensar quan ho senten als mitjans? Quan van pel carrer i la gent els assenyala o se'ls mira? Això dificulta les actuacions dels professionals?
Qui té el problema? les víctimes? els agressors? les famílies de cada un dels implicats? l'escola? tots plegats?
No anem bé!
27.1.06
nevades
Avui ens hem aixecat nevats, i no tocava. Estava previst per avui... Però ja se sap això del temps no és una ciència exacte!
No fa masses dies, al hall de l'hotel Pessets, vaig veure un folletó de la Generalitat de Catalunya: "Consells davant les nevades, la informació és protecció". M'ho vaig llegir i em vaig fer un tip de riure.
Són uns consells alarmistes, alarmistes! Crec que són consells adreçats a la gent que no veu mai la neu, i en moments d'alerta de veritat... Haurien d'haver posat un altra titol...
Avui és un bon dia perquè la gent de per allí baix se'l llegeixi... Tot i això el trobo molt exagerat.
No fa masses dies, al hall de l'hotel Pessets, vaig veure un folletó de la Generalitat de Catalunya: "Consells davant les nevades, la informació és protecció". M'ho vaig llegir i em vaig fer un tip de riure.
Són uns consells alarmistes, alarmistes! Crec que són consells adreçats a la gent que no veu mai la neu, i en moments d'alerta de veritat... Haurien d'haver posat un altra titol...
Avui és un bon dia perquè la gent de per allí baix se'l llegeixi... Tot i això el trobo molt exagerat.
14.1.06
Seguretat a pistes
Aquesta setmana no estava previst, però finalment hem pogut gaudir de la setmana blanca dels nostres fills petits. El gran ja no la pot fer, perquè va a l'Institut, ja!
Hem tingut moltíssima sort amb el temps: sol, bona temperatura i una neu fantàstica! Alguna pedra hi havia, però ja se sap...
Dijous, que era l'últim dia que podia pujar, vaig viure tres accidents: Dos d'ells, van ser nens xics, fruit de la mala sort més que res, però almenys un d'ells amb triple rotura de fèmur, que deu n'hi dó!
El més espectacular, i no sé amb quines conseqüències (demà preguntaré) va ser fruit de la inconsciència dels nous esquiadors. Els dilluns comencen el curs. Es passen el dia al "picadero", aprenent a posar-se i treure's els esquis, i a desllisar i a fer algo de cunya. Els dimarts aprenent a frenar i si són una mica espavilats, fins i tot a fer algun giro. Els dimecres ja agafen algun remonte i s'enfronten amb les pendents! Allí és on comença el perill! No controlen gens ni mica, però la majoria s'atreveixen a tot. Tant els fa les velocitats que agafin, i què trobin per davant... Els dijous i divendres, doncs, el perill a pistes està per tot arreu.
Els monitors haurien, i espero que ho facin sempre, de conscienciar a tots els seus alumnes dels risc que corren ells mateixos, i del què poden arribar a provocar!
Bé, doncs dijous va passar això. Un noi, d'uns 16 anys, va xocar amb el responsable d'un altre grup que estava parat davant la cafeteria tant tranquil. El noi portava un bon cop al cap i a l'ull, però l'home es va emportar una fortíssima trompada al cap, que el va fer anar en helicopter cap a Barcelona al poc de poc temps. No sé com deu estar.
En el moment del xoc, l'home va caure, però no va arribar a caure estirat a la neu, es va mantenir sentat. Va quedar estabornit del tot. Sabia qui era, com es deia, quan havia arribat a Port-Ainé, i quin grup portava. Però no tenia ni idea del que havia passat, i només el preocupava quant temps portava allí terra, i si havia estat inconscient. Es pensava que l'enganyava, i que no li deia la veritat. Això m'ho va repetir mil vegades, des de que va passar fins que se'l van endur amb moto cap a la enfermeria. Espero que estigui bé i que tot es quedés en un susto.
A les pistes hi cal algun tipus de vigilància. Potser no cal policia, però si algú que cridi l'atenció als kamikazes, i que fins i tot els pugui retirar el forfait. Aniriem tots una mica més tranquils!
Hem tingut moltíssima sort amb el temps: sol, bona temperatura i una neu fantàstica! Alguna pedra hi havia, però ja se sap...
Dijous, que era l'últim dia que podia pujar, vaig viure tres accidents: Dos d'ells, van ser nens xics, fruit de la mala sort més que res, però almenys un d'ells amb triple rotura de fèmur, que deu n'hi dó!
El més espectacular, i no sé amb quines conseqüències (demà preguntaré) va ser fruit de la inconsciència dels nous esquiadors. Els dilluns comencen el curs. Es passen el dia al "picadero", aprenent a posar-se i treure's els esquis, i a desllisar i a fer algo de cunya. Els dimarts aprenent a frenar i si són una mica espavilats, fins i tot a fer algun giro. Els dimecres ja agafen algun remonte i s'enfronten amb les pendents! Allí és on comença el perill! No controlen gens ni mica, però la majoria s'atreveixen a tot. Tant els fa les velocitats que agafin, i què trobin per davant... Els dijous i divendres, doncs, el perill a pistes està per tot arreu.
Els monitors haurien, i espero que ho facin sempre, de conscienciar a tots els seus alumnes dels risc que corren ells mateixos, i del què poden arribar a provocar!
Bé, doncs dijous va passar això. Un noi, d'uns 16 anys, va xocar amb el responsable d'un altre grup que estava parat davant la cafeteria tant tranquil. El noi portava un bon cop al cap i a l'ull, però l'home es va emportar una fortíssima trompada al cap, que el va fer anar en helicopter cap a Barcelona al poc de poc temps. No sé com deu estar.
En el moment del xoc, l'home va caure, però no va arribar a caure estirat a la neu, es va mantenir sentat. Va quedar estabornit del tot. Sabia qui era, com es deia, quan havia arribat a Port-Ainé, i quin grup portava. Però no tenia ni idea del que havia passat, i només el preocupava quant temps portava allí terra, i si havia estat inconscient. Es pensava que l'enganyava, i que no li deia la veritat. Això m'ho va repetir mil vegades, des de que va passar fins que se'l van endur amb moto cap a la enfermeria. Espero que estigui bé i que tot es quedés en un susto.
A les pistes hi cal algun tipus de vigilància. Potser no cal policia, però si algú que cridi l'atenció als kamikazes, i que fins i tot els pugui retirar el forfait. Aniriem tots una mica més tranquils!
6.1.06
Reixos
Avui no he fet cap esforç físic, però estic cansada....
A tres quarts de vuit els nens han començat a jugar... Total que aixeca't ràpid, una dutxa mínima, vestir i cap abaix! Els reis havien passat....
Desprès d'obrir tots els regals, de montar les joguines montables, de buscar piles per casa, de jugar un partit de futbol a la gamecube, d'instal·lar el suport per la batedora nova, etc. hem començat la ruta del dia de reis.
Primer de tot a casa padrina, desprès a Peramea, on per primer any hem dinat tots, desprès a casa tieta, desprès a casa Badiot, desprès a casa Gallardet, desprès han vingut el Jordi i la Sussanna, desprès Pepo... Entre mig, quan anàvem a Peramea, han baixat els del kiko... Total que un dia emocionant però estressant...
I ara queden les habitacions plenes de trastes, cal buscar lloc per les noves coses, i aquest any no hem fet la neteja prèvia, i per tant ho tindrem més difícil!!!!!!!!!
A tres quarts de vuit els nens han començat a jugar... Total que aixeca't ràpid, una dutxa mínima, vestir i cap abaix! Els reis havien passat....
Desprès d'obrir tots els regals, de montar les joguines montables, de buscar piles per casa, de jugar un partit de futbol a la gamecube, d'instal·lar el suport per la batedora nova, etc. hem començat la ruta del dia de reis.
Primer de tot a casa padrina, desprès a Peramea, on per primer any hem dinat tots, desprès a casa tieta, desprès a casa Badiot, desprès a casa Gallardet, desprès han vingut el Jordi i la Sussanna, desprès Pepo... Entre mig, quan anàvem a Peramea, han baixat els del kiko... Total que un dia emocionant però estressant...
I ara queden les habitacions plenes de trastes, cal buscar lloc per les noves coses, i aquest any no hem fet la neteja prèvia, i per tant ho tindrem més difícil!!!!!!!!!
1.1.06
ahir tot l'últim, avui tot el primer
Un altre canvi d'any! Quan erem petits al cole comptavem quants anys trindriem a l'any 2000... Uf! i que lluny que ho veiem alló. Doncs, mira ara ja ho hem passat, de sis anys, ni més ni menys! Com passa el temps!
Ahir a tot arreu se sentia "... l'últim de l'any", avui suposo que es deu sentir "... el primer de l'any". I el que també se sent són els proposits que es fa la gent per l'any nou... I jo quins propòsits em faig? Doncs... no me n'he fet cap! No dec ser normal? No tinc vicis, i per tant no puc proposar-me deixar-los. Fer esport? ja faig el que puc! Estudiar? També ho faig... Aconseguir una feina que m'agradi? ja la tinc! Difícil! El que si que vull fer és estar una mica més amb els meus fills, sobre tot a l'hora de fer els deures... Per la resta crec que seguirem més o menys com fins ara, que penso que tinc la vida prou ben muntada, almenys és el que crec que jo, que és a qui li interessa!
Entrem doncs en l'any que jo faré 40 anys i l'Aleix 50! Un viatget si que l'haurem de fer! però ja em fa una mica de cosa no fer-lo sense els nens... Ja veurem!
Ahir a tot arreu se sentia "... l'últim de l'any", avui suposo que es deu sentir "... el primer de l'any". I el que també se sent són els proposits que es fa la gent per l'any nou... I jo quins propòsits em faig? Doncs... no me n'he fet cap! No dec ser normal? No tinc vicis, i per tant no puc proposar-me deixar-los. Fer esport? ja faig el que puc! Estudiar? També ho faig... Aconseguir una feina que m'agradi? ja la tinc! Difícil! El que si que vull fer és estar una mica més amb els meus fills, sobre tot a l'hora de fer els deures... Per la resta crec que seguirem més o menys com fins ara, que penso que tinc la vida prou ben muntada, almenys és el que crec que jo, que és a qui li interessa!
Entrem doncs en l'any que jo faré 40 anys i l'Aleix 50! Un viatget si que l'haurem de fer! però ja em fa una mica de cosa no fer-lo sense els nens... Ja veurem!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)