Carnaval

Avui acaba el carnaval a Sort. Són 4 dies i mig de bojeria. Potser és la festa que es cel·lebra més en aquest poble. La gent es trastoca! Cada cosa té el seu encant!

• Les passes (dels nens de la guarde, la dels petits i la de les grans) són cada vegada més animades!
• La calderada és un moment màgic. Tothom s'aplega al Riuet, alguns mig disfressats, tots sentats per terra o a les taules i cadires que s'han baixat, i sense mal rotllos. Allà a les 15.00, just quan el sol vol marxar, la gent va recollint i se'n va a disfressar.
• Els jocs per la canalla divertits per ells.
• El taller de disfresses una bona manera de passar un matí
• El discurs de carnaval divertit i picant... El poble és petit, la majoria ens coneixem i fa gràcia la recopilació de fets...

Aquest any penso que hi hagut molta gent i en general ha estat molt bé. Ara caldrien tres dies de descans!

Al·lucinant és poc!

Buf! acabo de llegir al fòrum de l'Ajuntament de Sort
que els joves han canviat l'alcohol per la coca per poder passar els controls d'alcoholèmia dels mossos!!!!!!

Però com és possible?????????

Jubilats i capellans

Jo no sóc creient, ni res de res. Però si hi ha enterraments de gent que conec hi vaig, perquè visc en un poble, i som com una gran família.
Els pensaments que em provoca una missa i l'actuació del capellà de turno són molts, però poc variats... No entenc massa coses... Per què la gent es deixa dir tot el que aquell home amb sotana els diu? De veritat se l'escolten? Canten, resen, es donen la mà... es posen drets, s'assenten... Buf! És més fort que jo!

En un dels últims enterraments que vaig anar, vaig estar al costat de l'alcalde, vaig aprofitar per dir-li que el dia que jo em mori, vull una cerimònia laica. Res de misses! I em va dir que si, que el protocol estava preparat! Menys mal! És un descans!

Ahir, però, el capellà va fer una observació que va estar bé, encara que no era el lloc ni el moment adequat, però espero que els jubilats que hi havia, que eren molts, l'escoltessin (la qual cosa dubto moltíssim!!!). No cal fer d'arquitectes de les obres que es fan al poble! Les poden mirar des de lluny. No cal posar-s'hi! Desprès passa el que passa!

Aquest home que van enterrar ahir, un veí del davant de casa, estava fent d'inspector d'obres amateur quan es va enganxar en un ferro del formigó i va caure de cap.

No va ser gens agradable! Trobar-lo, buscar-li el pols, comprovar que no estava conscient, i veure com es moria! Esperar la doctora i sentir-li dir que estava mort. Pitjor va ser no reconeixer-lo, fer fora la germana que estava xafardeant per allí i desprès saber qui era.

Suposo que els tres que el vam trobar trigarem dies a deixar-ho a un raconet de la memòria. Vam actuar com ho teníem de fer, però va morir. Va ser dur.

No estic gens segura que no torni a passar. Just desprès de l'enterrament ja vaig veure jubilats que es dirigien al lloc fatídic per mirar-s'ho. Aquesta setmana en veurem uns quants més passejant per allí o per altres obres.

De totes les experiències algo s'apren, però aquesta ha estat molt dura.

Visita a St Pau i la Sagrada Família

No és que ens haguem agafat festa per anar a fer de turistes a barna, però teniem hora al metge i, entre prova i visita, hem visitat la Sagrada Família. Feia molts anys que no hi havia entrat.

Impactant! M'han impactat diverses coses:

• La quantitat de porqueria que deixa la gent per tot arreu
• Les pintades que hi ha a les parets interiors de les torres
• La quantitat de xiclets enganxats a les escales de cargol
• El caos de ferros, motllos i peces que hi ha per tot arreu (és normal perquè hi estan treballant, però jo em posaria negra!)
• La quantitat de japonesos (no sé si japonesos, o xinesos, però si amb els ulls axinats) que hi havia, molts d'ells escapats del super congrés dels móbils

Llàstima que el dia no acompanyava massa. L'ambient era brut i hi havia mala visibilitat. Un dia clar, hi anirem amb els nens i intentaré fer fotos més guais!

Ja està....

Si, si, ara entenc el perquè em passa tot això...

Dreta i esquerra: confusió total. No sé quina és una i quina l'altra. Hi ha estones que puc recordar-ho, però a la mínima em lio. Quan baixava barques em confonia moltíssim! Quan parlo mai les anomeno!

Aprendre'm sèries de memòria: no, sempre ho intento evitar... Desprès se'm canvien de lloc. Més val deduïr les coses. Sóc incapaç de recordar els carrers de l'eixample... els més importants. Sort que l'Ajuntament de Barcelona va posar cartells amb els noms... No relaciono els mesos amb els seus números, però bueno, si compto de seguida els trec!

Barrejo els números de telèfon: els mòbils de l'Aleix i el meu sempre els barrejo. Si els he de dir, he d'estar tranquila i a vegades ho encerto. Normalment ho escric i llavors ho llegeixo. De memòria a vegades se'm barrejen. I si els he de dir en castellà... Buf, llavors segur que ho he d'apuntar. Ah! i el número de compte de la caixa... ni parlar-ne.

Inseguretat en el càlcul: quan faig multiplicacions, o sumes, o restes... mai n'acabo d'estar segura... Millor recorrer a la calculadora i comprovar que ho he fet bé. Al Telecentre, abans de dir-ho faig anar al calculadora dels accessoris... no fós cas que pensessin que els vull estafar! I a l'hora de calcular hores... Buf! això si que és fatal. M'he fet un excel que va genial!

Aquestes són les coses que em passen als quasi bé 40 anys! De petita no recordo haver tingut grans problemes per aprendre a llegir i escriure, tot i que si que sempre he sigut molt maxacona, i m'he esforçat molt a fer les coses. Però si que sé, que m'he anat buscant la vida per suplir totes aquestes mancances.

Ara sé que almenys dos dels tres meus fills tenen aquest problema, i més greu. És dislexia. Ells tenen molt més problema de lecto-escriptura, però... Ens han explicat com ho hem de fer. Penso que anirà bé, haver patit alguns dels problemes que tenen per poder-los entendre i posar-me al seu lloc.

Demà...

Demà enterraran la Dominga, estan fent el pregó: demà a les 16 hores.

Com pot passar això?? De veritat que no ho entenc! Com es pot ser tant animal! Pelar una persona a cops! Buf! aquestes coses em superen!