batuda

Avui hem anat a donar una volta per la muntanya. Hem pujat per Escós, i hem anat per pistes fins a Mencui, i desprès fins a Sant Quiri. Hem baixat, per Ancs i Balestui, i hem acabat dinant al Coyote.

Hem fet algunes fotos, encara que el dia no acompanyava massa. Hi havia massa calitxa!

Hem trobat dos grups de caçadors caçant jabalís. Quina por que fan! Hem baixat comptades vegades del cotxe. Et jugues un tiro al cul! No es pot anar al bosc tranquil. Tot i això, hem vist que ara almenys es senyalitzen, que no està de més.

L'Hug pot dormir a qualsevol lloc

La foto és de l'agost passat, però fins ara no havia vist les fotos...

Graduació UOC

Ja està! ja ha passat l'acte de graduació. Em feia una mica de cosa perquè no sabia ben bé què m'hi trobaria, mai he estat en un acte d'aquests perquè fins ara no havia acabat mai cap carrera, i la veritat és que aquestes coses em sonaven a pel·licula americana.

Hi vaig anar sola al final, l'Aleix tenia classes i pels nens em vaig imaginar que seria un rotllo patatero. I menys mal perquè de les 12.15 que va començar fins les 14.30 deu n'hi dó!

L'acte va consistir en tres parlaments, dos intervencions musicals i l'inacable lliurement de títols.

Quanta gent que es gradua a la UOC! Per primera vegada em vaig sentir al meu lloc dins la UOC, com aquell qui diu! Per primera vegada estava rodejada de companys catalans, se'ns dirigien a tots en català, i més o menys intentàven posar-nos al paquet de tots! Això si el titol que em van donar ahir (que és un de carton piedra, crec) està en castellà.

Em vaig trobar amb gent de la primera época i ens ho vam passar bé. Em va agradar força.

El més emotiu de tot l'acte va ser el parlament del rector. En l'última frase que va pronunciar es va emocionar, i els aplaudiments amb tothom de peu van durar molta estona, però molta! Crec que l'home ho ha portat molt bé i ha fet pujar una universitat nova del no res, evidentment que amb l'ajut de molta gent, però té molt mèrit. Em sap greu que plegui però està clar que les coses han d'anar canviant... A veure cap a on...

De fotos no en vaig fer perquè anava sola, però en penjaran al Campus a mitjans de mes. Si són potables, en penjaré alguna.

Hi ha coses que no entenc...

Em trobo malament, he estat molt encostipada i ara em fa mal el coll, però segueixo fent tot el que he de fer. No m'he quedat a casa... No m'ho agraïrà ningú, però crec que és el que he de fer.

Deu ser aquest estat meu, però hi ha un munt de coses al cap que no les entenc, i fan que ara mateix em senti com enfadada:

- Com pot ser que pugui estar morint gent a la frontera i els polítics es dediquin a parlar i prou? No poden fer res de més profit?...Que intentin ajudar als països de procedència!

- Com pot ser que hi hagi gent que no s'imagini com seria la seva vida amb restriccions d'aigua? Tantes comoditats... Obligatori anar de càmping 10 dies seguits a tothom!

- Com pot ser que diguin que a Catalunya hi ha partits nacionalistes, però no volen que siguem una Nació?.. Què la gent s'informi de les coses, no es deixin manipular i que es preocupin de lo seu!

- Com potser que la biblioteca de Sort estigui parada desprès de tant de temps? Com pot ser que l'Escola de piragüisme es mori de fàstic? Com potser que les peles es desviin contínuament d'aquí a allà i no es facin servir pel que estan destinats?... La política no m'agrada gens.

- Com potser que sigui tant important que la selecció espanyola hagi d'anar a la repesca?... A mi m'agrada jugar a futbol, però aquests extrems em posa malalta.

- Si un tio és de no sé què de Franco, me la porta fluixa... Pitjor per ell... Cal perdre temps en aquestes coses? Cal fer programes de ràdio i de tele que parlin d'aquestes coses?

- Si estic fent classe, és normal que se m'interrompi?... Jo mai a la vida gosaria...Si no fos algo de vida o mort...

Ai, segur que tinc una nit no massa optimista, ja ho vec...

Només una

Aquest cap de setmana llarg, només he fet una foto de floretes... Més que res hem fet kilometres en cotxe!

A casa

Bueno, bueno... El parèntesi s'ha acabat. Tornem a ser a casa i demà tornarem a treballar, tot i que demà passat és festa.

El cap de setmana llarg ha estat molt bé. Hem fet un munt de kilòmetres (Sort, Cistierna, Covadonga, Cistierna, Bermeo, Hondarribia, Sort) però hem vist paisatges molt bonics i hem menjat molt bé. (demà al matí em pesaré, però crec que no es notarà massa!). Hem tingut bastanta sort a l'hora de triar hotels, casa rural i restaurants.

De tant en tant va bé marxar així, sense criatures. Ho hem de repetir.

He fet poques fotos, però bueno, demà en penjaré alguna.

doblada

Guai, avui m'han fet veure que ens havien doblat la velocitat de connexió. Estic contenta!

Memòria USB

Em desperto a les 8 amb les notícies de Catalunya Ràdio, mentre treballo també l'escolto... I avui em crida molt l'atenció amb l'especial énfasi que fan en un detall d'una notícia en concret:

El projecte d'Estatut arriba avui al Congrés dels Diputats de la mà del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Al punt del migdia té cita amb el president de les Corts, Manuel Marín, per lliurar-li el llapis de memòria USB que conté el nou text aprovat per la cambra catalana. Comença aquí un periple que requerirà la defensa dels polítics catalans, per això, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, també és a Madrid. A la tarda es reunirà amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

És noticiable que ho entreguin en aquest suport? Si l'haguessin lliurat en un paper de color rosa també ho haguessin dit? em fa gràcia. I segur que hi ha un munt de gent que ni ho entén, potser que dins la mateixa notícia expliquessin què és aquest artilugi amb un nom tant extrany!

6 anys!

6 anyets!!!

A les 14:16 d'avui ha fet 6 anys que va neixer l'Hug. El primer que vaig pensar en veure'l sortir va ser que era una barreja de l'Ian i l'Aleix. Els ulls del primer, els morritos del segon.

Va ser un part ràpid, sense punts i divertit. L'Aleix (pare) va dir: venga, el pròxim la nena!

A les 10 del matí del dia següent em donàven l'alta però no em vaig atrevir a marxar de la clínica. No havia vist ni el ginecòleg, encara! L'endemà vaig sortir de la clínica i vam tornar a casa. Va començar la vida normal.

Em sap greu no passar per més parts, però està clar que s'han acabat! :)